Stop Bales de Goma porta al TEDH el cas no resolt d'un jove que va perdre un ull fa 12 anys per una pilota de goma de la policia espanyola
Stop Bales de Goma
ha presentat portat al Tribunal Europeu de Drets Humans, el cas de
Carles Guillot, que el 17 de juliol del 2001 va perdre un ull per
l'impacte d'una bala de goma de la policia espanyola en el
desallotjament de la Kasa de la Muntanya, al districte de Gràcia de
Barcelona.
Després d'un llarg periple judicial, la
justícia espanyola no ha condemnat cap agent ni ha obligat a indemnitzar
la víctima. Per això, ara el cas arribarà a Estrasburg, acusant l'estat
espanyol de vulneració de la Convenció Europea dels Drets Humans, de
1950. Segons Guillot i els seus advocats, un policia nacional va admetre
en un primer moment haver ferit un jove amb una pilota de goma, però
després va negar aquesta versió davant del jutge. Això va fer arxivar el
cas des del jutjat d'instrucció fins al Tribunal Constitucional,
passant per l'Audiència Nacional i el Suprem.
Per això denuncien l'estat espanyol per tres vulneracions
de la Convenció Europea com el dret a un procés judicial just en un
termini raonable i la prohibició als tractes inhumans o degradants.
L'acusació no és per buscar l'autor concret del tret, sinó per denunciar
la inacció de la justícia espanyola per aclarir el cas i indemnitzar la
víctima. El cas s'assembla al dels independentistes catalans que van
denunciar tortures després de ser arrestats el 1992 i en el que
Estrasburg va condemnar l'estat per la manca d'investigació.
Els seus advocats, Jaume Asens i Anaïs Franquesa, han
lamentat el temps 'desproporcionat' per jutjar aquest cas i han admès
que la demanda a Estrasburg té certa intencionalitat política:
traslladar a Europa el debat que hi ha a Catalunya sobre les pilotes de
goma. Asens ha recordat que l'ONU, el Consell d'Europa i el Parlament
Europeu ja s'hi ha pronunciat en contra i ara volen que el tribunal de
justícia també ho faci, com ja va fer amb un determinat model de pot de
fum utilitzat a Euskadi. Per Asens, la prohibició de les pilotes de goma
hauria d'arribar tard o d'hora igual que es van prohibir la tortura o
la pena de mort fa dècades.
A més, han recordat que els propis policies admeten que la
trajectòria de les pilotes de goma és poc controlable i després és molt
difícil identificar quin agent ha llençat cada projectil.
Guillot ha assegurat que a l'estat 'no hi ha justícia' i
sí molta 'impunitat' policíaca, judicial i política, per no assumir la
responsabilitat d'una lesió provocada per la policia. Tot i així, ha
admès que en els últims mesos 'hi ha alguna cosa que es mou', perquè la
societat civil ha pressionat les autoritats policíaques i judicials. Tot
i que veu 'lamentable' haver de recórrer a Estrasburg, vol arribar fins
al final i espera que el tribunal demani la prohibició de les bales de
goma.
La defensa d'Ester Quintana retreu a Interior manca de rigor
En aquesta mateixa compareixneça de premsa, ha intervingut
l'advocada d'Ester Quintana, Laia Serra, que ha dit que la Conselleria
d'Interior havia perdut credibilitat en el cas de la dona que va perdre
un ull en la vaga del 14 de novembre. Considera que el fet que ara
aporti nova informació, tot i que considera que bona part ja era
coneguda, fa que la veracitat dels informes i les declaracions dels
agents quedi en entredit. Per això, ha demanat a Interior més rigor en
les seves declaracions públiques i creu que el cas s'enfronta a un nou
escenari judicial, perquè podrien encausar-se més agents.
Ho ha dit l'endemà de la compareixença del conseller Ramon
Espadaler en què va dir que set agents havien estat apartats de la
unitat antiavalots per no haver comunicat fins ara que eren a prop de
Quintana quan aquesta va perdre l'ull. Serra ha emmarcat la
compareixença d'Espadaler en una 'aureola d'incertesa' i ha lamentat que
la Conselleria generi 'confusió'.
Fins i tot ha advertit que alguns dels agents que
havien declarat al jutge haurien pogut cometre un delicte de fals
testimoni. Serra ha recordat que els informes inicials dels mossos ja
explicaven que en la zona de passeig de Gràcia i Gran Via hi havia tres
furgons de la Brigada Mòbil: la Dragó 40, cap de la unitat 4, la Dragó
403 i la Dragó 414, que depenien de la primera. L'informe policíac
inicial, segons Serra, assegurava que la furgoneta 414 no havia disparat
cap salva, i fins i tot alguns agents van afirmar que els membres
d'aquest furgó no havien ni baixat a terra.
Per això es va citar a declarar els membres de les
altres dos furgons, la 40 i la 403, i van acabar encausats el
sotsinspector en cap i l'escopeter de la Dragó 40, que van ser els únics
que van admetre haver disparat dues salves sense projectil. En aquest
sentit, l'advocada ha advertit que el cap de la unitat pot continuar
encausats, perquè s'ha de responsabilitzar de tots els seus furgons. A
més, ha recordat que aquesta informació s'hagués pogut saber des del
primer moment de l'incident.
Laia Serra ha admès que no acaba d'entendre la
postura d'Interior, però ha opinat que hi podria haver opinions diverses
dins del cos que han fet aflorar aquestes contradiccions. Tot i així,
assegura que la 'maniobra' d'Interior està 'totalment injustificada' i
'insulta' tant a Quintana com la ciutadania. 'Pretén sembrar una
confusió immerescuda' i 'dinamita de forma irreversible la credibilitat i
el prestigi' del cos.
Per la seva banda, Ester Quintana ha explicat que
des del primer moment ha dubtat de la investigació interna de la
policia, perquè els mossos ja sabien des del primer moment que hi havia
tres furgons a la zona, com demostren algunes imatges, ha dit. Per això,
s'ha preguntat si els responsables d'Interior poden assegurar ara que
cap agent va disparar una bola de goma si durant vuit mesos no han sabut
on era un dels furgons. Segons ella, els agents poden haver manipulat
proves i haurien d'haver estat apartats abans.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada