Joan Rusiñol
Periodista (@joanrusinol)
A aquestes alçades, ja ningú no dubta que la via catalana serà una iniciativa que marcarà un abans i un després a la història del país. Vist l'entusiasme amb què s'ha rebut per part de la ciutadania, es pot dir que serà una acció determinant en un moment clau del procés. De motius per justificar l'afirmació n'hi ha molts però, de Brussel·les estant, en vull afegir un que no és pas menor: la projecció internacional de la causa independentista catalana.
Des de prinicipis d'any, hi ha hagut dos
esdeveniments que han obert les orelles d'Europa sobre aquesta qüestió:
la declaració de sobirania que va aprovar el Parlament i el concert per
la llibertat del mes de juny. Només cal repassar la premsa estrangera i,
de forma especial, la francòfona, sempre més hostil que l'anglosaxona a
moviments com el que viu el Principat. Hi ha hagut altres passos amb
menys ressò però igualment importants, com la jornada sobre el dret a
decidir organitzada a París per Diplocat.
Tot plegat contrasta amb la imatge tan negativa de l'estat espanyol al món, que oscil·la entre "A royal mess in Spain", que titulava el 22 de febrer l'International Herald Tribune sobre el cas Urdangarín, i l'onada d'informacions sobre la manca d'explicacions i d'exigència de responsabilitats de Mariano Rajoy davant l'escàndol Bárcenas. A la resta del continent aquestes actituds generen perplexitat, per dir-ho finament.
En aquest context, la via catalana tornarà a posar Catalunya a l'agenda política nord enllà, per diversos motius: a) el record de la via bàltica és viu a l'imaginari europeu, b) posa l'accent sobre allò que es comprèn més bé arreu, és a dir, un poble que senzillament vol votar, c) contrasta amb l'immobilisme de Madrid, i c) les comunitats catalanes a l'exterior també faran una cadena humana als seus països d'acollida.
Aquest últim punt és essencial. En aquest procés, les assemblees internacionals de l'ANC estan fent una feina d'un valor enorme. En el moment d'escriure aquestes línies, vaig un recompte aquí que la veu dels catalans se sentirà a 16 ciutats del món. En la nova fase que començarà a la tardor, i que ha d'acabar amb el referèndum, la seva acció --coordinada, ferma, prudent, arrelada a cada context-- serà decisiva per trobar nous aliats.
Tot plegat contrasta amb la imatge tan negativa de l'estat espanyol al món, que oscil·la entre "A royal mess in Spain", que titulava el 22 de febrer l'International Herald Tribune sobre el cas Urdangarín, i l'onada d'informacions sobre la manca d'explicacions i d'exigència de responsabilitats de Mariano Rajoy davant l'escàndol Bárcenas. A la resta del continent aquestes actituds generen perplexitat, per dir-ho finament.
En aquest context, la via catalana tornarà a posar Catalunya a l'agenda política nord enllà, per diversos motius: a) el record de la via bàltica és viu a l'imaginari europeu, b) posa l'accent sobre allò que es comprèn més bé arreu, és a dir, un poble que senzillament vol votar, c) contrasta amb l'immobilisme de Madrid, i c) les comunitats catalanes a l'exterior també faran una cadena humana als seus països d'acollida.
Aquest últim punt és essencial. En aquest procés, les assemblees internacionals de l'ANC estan fent una feina d'un valor enorme. En el moment d'escriure aquestes línies, vaig un recompte aquí que la veu dels catalans se sentirà a 16 ciutats del món. En la nova fase que començarà a la tardor, i que ha d'acabar amb el referèndum, la seva acció --coordinada, ferma, prudent, arrelada a cada context-- serà decisiva per trobar nous aliats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada