dilluns, 22 de juliol del 2013

La cita a La Camarga, un secret d’alcova?

Fonts relacionades amb el cas apunten que el PSC hauria encarregat l’enregistrament de la conversa a La Camarga, però en aquest supòsit algú del PP hauria d’haver avisat de la cita.


Les hipòtesis de qui va encarregar la gravació de la conversa de La Camarga són moltes però cada cop pren més cos la idea que el PSC està darrera l’encàrrec, l’únic punt feble d’aquesta  hipòtesi és com sabia el PSC quan tindria lloc el dinar entre la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho i Victòria Álvarez. La solució la podríem trobar en una de les frases –molt masclista, per cert-, cliché  de la literatura detectivesca; “cherchez la femme”. Així un secret d’alcova podria resoldre la incògnita i el cas, perquè d’aquesta manera les peces del cas de La Camarga encaixen perfectament, a més, cal demanar-se a qui podia beneficiar la informació obtinguda de la gravació. 

Camacho i Zaragoza tenen molt a dir, tenen les claus del #camargagate

Tot el que ha sortit aquests dies de  l’escàndol de l’espionatge de la Camarga acaba amb dos noms que han tingut un comportament molt estrany, per un costat la presidenta del PPC, Alicia Sánchez Camacho que ha fet tots els papers de l’auca, de ser l’espiada, a pactar amb Metodo 3 un pacte de silenci, i per l’altre costat l’ex secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, que va assegurar que presentaria una querella contra el diari El Mundo per haver-lo implicat i que de moment no ho ha fet. La compareixença a la comissió parlamentaria de Sánchez Camacho i Zaragoza serà clau per resoldre aquest cas d’espionatge, política, sexe i misèries humanes.

La primera hipòtesi ja apuntava al PSC

El passat mes de febrer el diari El Mundo apuntava al PSC com a responsable d’haver encarregat la gravació i assenyalava el secretari d’organització del PSC que en aquell moment era José Zaragoza coma a responsable màxim, Zaragoza va reconèixer encàrrecs a Método 3 però va afirmar que eren per a tasques de seguretat i no d’espionatge. El PSC va assegurar que posaria una querella contra el diari que mai s’ha interposat.

A qui podia beneficiar electoralment disposar d’informació sensible sobre CDC ?

Si tenim en compte que totes les enquestes de l’època apuntaven a una davallada del PSC i també d’ERC, la qual cosa impossibilitava una nova reedició del tripartit, i que CiU es perfilava com a guanyadora de les eleccions, el mòbil és clar, aconseguir batre CiU a base de treure escàndols i draps bruts. La cosa però no va reeixir perquè la informació de Victòria Álvarez no era substancial.