Convertit en el president dels sector més retrògrad i espanyolista de Foment del Treball, Gay de Montellà ensenya les seves cartes en una entrevista a "El Mundo"
En una entrevista a "El Mundo", el president de Foment del Treballa Nacional deixa clar que no vol sentir parlar del dret a decidir, alerta dels “perills” de la independència i insisteix en el pacte fiscal. Joaquim Gay de Montellà explica que Foment no va acudir a la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir “ perquè necessitàvem saber què comporta, què representa. Tot per explicar-ho després a empresaris que tenen negocis a Salamanca, Burdeus, Frankfurt o Nova York.”. El president de Foment va rebre dures crítiques de molts dels membres de la seva junta directiva per la negativa a ser present al PNDD, reunió on sí van acudir totes les patronals de la petita i mitjana empresa, que són majoria a Catalunya, i que representen els sectors empresarials joves líders en el món empresarial de l'exportació i la internacionalització de l'economia catalana.
Alineats i tossudament refractaris al dret a decidir
Gai de Montellà es defensa de les crítiques comparant-se amb altres entitats que no participen en el Pacte: “No recordo a ningú alarmat perquè no estaven presents entitats com el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç, la Societat Econòmica Barcelonina, el RACC… Hi ha una especial fixació amb Foment, i ho celebro perquè vol dir que som un referent i, justament per això, hem de ser més prudents, no per ganes de distingir-nos”.
Temorós de la independència que veu pròxima
Segon Gay de Montellà “Una independència arrossegaria un finançament del deute –suposem de 200.000 milions, el 20% del deute espanyol–, però hi haurà mercat per a aquest deute? Després estan tots els tractats bilaterals, per citar alguns dels molts aspectes que cal dilucidar. Segur que el Govern català, en el cas que aquest procés es formalitzés en un futur –en cinc, 10, 20 anys–, els donarà resposta i explicarà en quin escenari ens situaríem. Per això els empresaris hem de ser prudents i sol·licitar i exigir que per a les nostres competències empresarials necessitem descartar que no és un pas cap a no sabem on, sinó que hi ha un compromís i es controlaran les conseqüències. El procés de la independència pot acabar conduint-nos a un cert aïllament, almenys durant els primers anys, i per a aquest possible aïllament has de tenir un matalàs de seguretat, una cobertura, unes garanties que el sistema funcionarà. Si no, la falta de visió de la situació ens desplaçaria de la resta d'economies”.
Nostàlgic del pacte fiscal
Gay de Montellà insisteix en la via morta del pacte fiscal: “Es va errar amb l'Estatut que en 2010 ens hauria obert possibilitats perquè aquesta pressió en la qual tots hem entrat no existís. Des de 2011 i 2012 entenem que la nostra proposta de pacte fiscal és un camí molt equilibrat al que tots ens podríem apuntar. Seria un inici seriós per establir compromisos per part de l'Estat i de Catalunya. S'hauria d'haver fet el 1980, però quan se li va oferir a Catalunya, per la raó que fora, no es va adoptar, quan ens hagués apropat al camí del País Basc”.
Gai de Montellà es defensa de les crítiques comparant-se amb altres entitats que no participen en el Pacte: “No recordo a ningú alarmat perquè no estaven presents entitats com el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç, la Societat Econòmica Barcelonina, el RACC… Hi ha una especial fixació amb Foment, i ho celebro perquè vol dir que som un referent i, justament per això, hem de ser més prudents, no per ganes de distingir-nos”.
Temorós de la independència que veu pròxima
Segon Gay de Montellà “Una independència arrossegaria un finançament del deute –suposem de 200.000 milions, el 20% del deute espanyol–, però hi haurà mercat per a aquest deute? Després estan tots els tractats bilaterals, per citar alguns dels molts aspectes que cal dilucidar. Segur que el Govern català, en el cas que aquest procés es formalitzés en un futur –en cinc, 10, 20 anys–, els donarà resposta i explicarà en quin escenari ens situaríem. Per això els empresaris hem de ser prudents i sol·licitar i exigir que per a les nostres competències empresarials necessitem descartar que no és un pas cap a no sabem on, sinó que hi ha un compromís i es controlaran les conseqüències. El procés de la independència pot acabar conduint-nos a un cert aïllament, almenys durant els primers anys, i per a aquest possible aïllament has de tenir un matalàs de seguretat, una cobertura, unes garanties que el sistema funcionarà. Si no, la falta de visió de la situació ens desplaçaria de la resta d'economies”.
Nostàlgic del pacte fiscal
Gay de Montellà insisteix en la via morta del pacte fiscal: “Es va errar amb l'Estatut que en 2010 ens hauria obert possibilitats perquè aquesta pressió en la qual tots hem entrat no existís. Des de 2011 i 2012 entenem que la nostra proposta de pacte fiscal és un camí molt equilibrat al que tots ens podríem apuntar. Seria un inici seriós per establir compromisos per part de l'Estat i de Catalunya. S'hauria d'haver fet el 1980, però quan se li va oferir a Catalunya, per la raó que fora, no es va adoptar, quan ens hagués apropat al camí del País Basc”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada