A la majoria, el seu nom ens és indiferent, tot i que sovint llegim el que esbomba en cinc llengües més enllà de les nostres fronteres. Jordi Vàzquez (Barcelona 1971) és l’editor de Help Catalonia, un web i una comunitat de voluntaris fundada al 2010 per sis persones que piulaven en anglès en defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya. D’usuaris de Twitter van passar a convertir-se en una plataforma digital ─amb una extensa xarxa de col·laboradors─ que explica al món què passa entre Catalunya i Espanya en anglès, francès, alemany, italià i espanyol. Segur que n’heu sentit a parlar! Meritxell Doncel (@m_doncel) / Periodista i Advocada
 |
| Jordi Vàzquez, editor i cofundador de 'Help Catalonia |
Qui hi ha darrere de Help Catalonia?
Voluntariat. Ara som més de 60 voluntaris col·laborant-hi.
I no hi ha cap partit al darrere?
Cap ni un. Refusem posicionaments polítics, som un moviment transversal, i tampoc volem ajuts externs. Això ens està limitant perquè si disposéssim de recursos econòmics el missatge seria més potent i podríem fer més campanyes internacionals. Potser estudiarem la possibilitat de demanar microdonacions a la ciutadania.
Què interessa a la premsa internacional del procés català?
Les amenaces espanyoles. Que un Estat prohibeixi la voluntat democràtica d’un poble és notícia perquè feia més de mig segle que no passava a l’Europa occidental. Els interessa, per exemple, la legitimació de la violència per part del vicepresident del Parlament Europeu, la supremacia lingüística, la intervenció brutal de l’Estat espanyol a Catalunya, la impunitat amb què es va assassinar a Guillem Agulló o que dotze jutges retallessin l’Estatut aprovat democràticament. El que menys interessa és l’espoli fiscal. De fet, la premsa internacional creu que l’espoli va començar amb la crisi.
Per què no interessa l’espoli?
Perquè pensen que no és una qüestió que justifiqui una secessió. Però és que tampoc és cert que el conflicte entre Espanya i Catalunya sigui per l’espoli fiscal!
Teniu contacte amb els corresponsals estrangers que informen des de Madrid?
Menys del que voldríem perquè la seva voluntat, en general, no és escoltar les dues parts. S’ha de tenir molt valor per escriure sobre Catalunya des de Madrid, sobretot quan el missatge de la premsa espanyola és unànime. Els seus articles són els que llegeix el corresponsal i els que, sovint, copia. Per anar-hi i influir-hi ens caldrien recursos. De moment, per la Diada atendrem equips de premsa estrangera que ja han contactat amb nosaltres.
Quina batalla heu guanyat?
Sobretot, la de la terminologia. Hem introduït termes en cinc llengües que han quallat a fora i comencen a ser utilitzats en alguns diaris, com ara ‘unionisme’ i ‘terrorisme espanyol’.
Quins països i regions són més favorables al procés?
Gibraltar ho és molt i és el nostre pont d’entrada a Londres. Entre els que són més favorables també destaquen Escòcia, Irlanda, Kosovo, Polònia i els Estats Units ─on l’espanyolisme està molt mal posicionat i molts Estats no admeten l’oficialitat de l’espanyol─. Cada cop tenim més simpaties.
L’Estat espanyol s’ho ha pres prou seriosament?
No hem de cometre l’error de menystenir l’enemic, és un adversari brutal que es pot gastar 25 milions d’euros en dos helicòpters militars, cosa que, per cert, no agrada gens als alemanys. Això és una batalla de David contra Goliat però amb pocs recursos els podem tombar perquè no han cercat complicitats, la diplomàcia espanyola és molt arrogant. Allà on Espanya té un enemic nosaltres tenim un aliat potencial. I en tenen molts!
Esteu al punt de mira dels serveis d’espionatge espanyols?
Prenen mesures perquè, si ho estem, no ens afecti. Help Catalonia està fora del Regne d’Espanya i, per tant, podrà funcionar autònomament en el cas que decideixin ocupar militarment Catalunya.
Com pot col·laborar un ciutadà amb Help Catalonia?
Al nostre web hi ha un formulari on hi poden deixar les dades, que són tractades de forma confidencial, i explicar-nos les aptituds que tenen per determinar en quin camp poden ser més útils a la causa.
Twitter i les noves plataformes digitals han fet visible un crit que estava silenciat?
Absolutament, han estat claus.
El català pot ser, doncs, el primer procés independentista 2.0?
És una bona definició. Certament, el 2.0 ha dinamitat l’estructura clàssica de les organitzacions polítiques. I a Catalunya, a diferència d’Escòcia, hi ha molts moviments independentistes no organitzats que aprofiten les xarxes socials.
Quin camp queda per explorar?
Les grans campanyes d’agitació internacionals. Calen accions contundents per cercar simpaties perquè les manifestacions i les cadenes humanes s’acabaran esgotant. La nostra màxima és fer amics arreu del món, de tots els bàndols, per tenir el suport necessari quan arribi el moment. Fem diplomàcia civil perquè l’independentisme català pateix certa arrogància i, històricament, no ha cercat complicitats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada