El darrer president de Caixa Manlleu se sent “enganyat”, i “responsable” del “desastre”, per no haver-se adonat que Madrid i el Banc d'Espanya els aixecaven la camisa
 |
| L'expresident de Caixa Manlleu
assumeix la part de culpa que li correspon en el fracàs d'Unnim, per no
haver vist Foto: Jordi Play / EL TEMPS |
L'encaixada de mans entre els directius de Caixa Manlleu, Caixa
Sabadell i Caixa Terrassa el 10 de juliol de 2010 anunciant en naixement
d'Unnim havia de ser una fotografia històrica. Madrid i la Generalitat
lloaven les virtuts del nounat i el posaven com a exemple per a la resta
de caixes que havien de fusionar-se. Però fa un parell de setmanes
s'arrencava el darrer rètol d'Unnim de les oficines, des de fa un any a
mans del BBVA.
En una entrevista al setmanari EL TEMPS,
el darrer president de Caixa Manlleu, Joan Contijoch, valora aquest
final i els esdeveniments que han marcat la curta història d'Unnim, que
de fet, va ser el darrer capítol d'aquestes tres caixes catalanes. “És
el final d’una etapa desastrosa, mal direccionada i mal assumida per
tots. És la història d’un gran fracàs de les caixes d’estalvis catalanes
que mai no s’hauria d’haver produït”, diu Contijoch, que assumeix
responsabilitats en el desastre perquè “com a president de Caixa Manlleu
hauria hagut de detectar que m’aixecaven la camisa des de Madrid. Però
no me’n vaig adonar, i per tant, el primer culpable sóc jo”.
Contijoch lamenta “la pèrdua de temps discutint el sexe dels àngels i
la gran despesa que ha comportat Unnim”, i considera que “Unnim va ser
una petita Bankia, amb la qual ens van portar a un carreró sense
sortida”. L'expresident de Caixa Manlleu remarca que la Generalitat va
beneir Unnim, però també el Banc d’Espanya, i tothom, un fet que li fa
pensar que l'administració catalana “també estava enganyada”, perquè si
hagués tingut la informació real, “hauria reaccionat d’una altra manera,
segur”.
Sobre l'absorció per part del BBVA, Contijoch troba que almenys les
antigues caixes han fet fortuna perquè “el BBVA és un banc que té
l’habilitat i la intel·ligència de saber entrar en els territoris que no
són seus amb bon peu, sense trencar res, i que a més a més té una
sensibilitat social corporativa de la qual les fundacions que s’han
creat de les antigues caixes d’Unnim ens en podem servir per seguir fent
algunes activitats”.
Finalment, l'expresident de la caixa osonenca explica que, al seu
entendre, Caixa Manlleu hauria pogut seguir el seu camí tota sola sense
entrar a Unnim: “No calien gaires històries per poder tirar endavant,
senzillament viure dels estalvis de la gent, com havíem fet sempre. Però
abans del 2007, el Banc d’Espanya ja ens demanava insistentment que
entréssim de ple en el món immobiliari i que ens associéssim amb
promotores immobiliàries. És a dir, allò que no gosàvem fer i ens feia
una certa por, des del Banc d’Espanya ens advertien que perdríem el tren
si no els fèiem cas”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada