Alícia Sánchez Camacho, fi de trajecte

El PP és un niu d'especulacions sobre el relleu de la líder del PP, després del cas Método3 i la caiguda a les enquestes

Albert Ribas

Alícia Sánchez Camacho mostrant un dels infogràfics de la campanya 'Dret a saber'

El trajecte d’Alícia Sánchez Camacho al capdavant del PPC pot estar a punt d’arribar al seu final. Des de l’esclat del cas Método 3 les especulacions sobre el relleu de la líder del PPC no paren de créixer al si del partit i, al delicat tema de l’espionatge, s’hi estan afegint ara els pèssims resultats que pronostiquen les enquestes, tal com s’ha pogut comprovar recentment amb la del CEO.

En el sí del partit ja comencen a circular noms de possibles candidats per substituir la política de Blanes, que ens els darrers temps ha vist com les relacions amb els germans Fernández Díaz, especialment amb el ministre Jorge, que segueix exercint una gran influència al PPC, s’han anat deteriorant. El principal motiu ha estat la gestió del cas Método 3 per part de Camacho, que amb el pacte de silenci amb l’agència ha aconseguit despertar fortes crítiques a l’interior del partit.

Un dels noms que sona en medis populars per rellevar Camacho és el de Dolors Montserrat i Montserrat, vicepresidenta tercera al Congrés. La tarragonina, filla de la diputada al Parlament Dolors Montserrat i Culleré, és ara mateix la candidata número u a ocupar la plaça de Camacho. L’actual número dos del PPC al Parlament, el gironí Enric Millo, no s’ha de descartar del tot, però la seva fidelitat i el seu paper d’escuder de la líder del partit, especialment a partir del cas d’espionatge, no fan que hores d'ara sigui el més ben situat. Sí que podria mantenir en canvi una interinitat, donat que Dolors Montserrat i Montserrat no té escó al Parlament.

Pronòstics negatius a les enquestes

Deixant de banda les escoltes de La Camarga, el PPC de Camacho no passa pel seu millor moment tot i que el context polític que es viu a Catalunya sobre el paper l’hauria d’afavorir: si la corda amb Espanya es va tensant, els populars haurien de ser el partit aglutinador de l’unionisme al governar Espanya, però aquest paper sembla que cada dia més el representa Ciutadans. La darrera enquesta del CEO així ho certifica i dibuixa un futur poc esperançador pel partit de Camacho, que passaria dels 19 diputats del novembre del 2012, als 13 o 14. La formació que lidera Albert Rivera se’ls hi col·locaria just al darrere amb 12, en una proximitat perillosa.

Finalment sembla que el futur d’Alícia Sánchez Camacho al capdavant del PPC no serà tan diferent dels seus predecessors. Si la seva sortida del partit acaba amb un relleu i no amb una sortida triomfant, estarem davant d’un altre cas d’un líder dels populars catalans que acaba superat pels esdeveniments i sense haver consolidat el seu projecte. 

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/06/alicia_sanchez_camacho_fi_de_trajecte_94868.php