Giner: “En el futur Estat català el castellà ha de ser oficial, però el català ha de ser hegemònic”

“Les llengües es perden per desprestigi. El dia que el col•legi de metges, d’advocats o d’enginyers parlin castellà, estem perduts”

Albert Ribas

Salvador Giner és sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des de l’any 2005. El proper mes de juny abandonarà el càrrec després d’haver esgotat els dos mandats de quatre anys.

Gaudeix de bona salut el català?
La resposta és complexa. La bona salut hi és, a la ONU i la UNESCO no surt reconeguda com una llengua en perill d’extinció. Però això no treu que la situació és greu. L’IEC ja va publicar fa 10 anys una declaració solemne, que en fem poquíssimes, sobre la llengua alertant sobre una situació preocupant.

I en aquests 10 anys hem empitjorat?
S’han de distingir dues coses: els atacs contra el català, que són claríssims. Per part del govern del PP al País Valencià, ara el govern d’Aragó, la conducta de Bauzà fent sortir les illes de l’Institut Ramón Llull... Hi ha un reguitzell d’activitats indubtables que qualsevol persona en pot fer una llista i és evident que hi ha un atac. No és una denúncia que pugui fer una persona paranoica i amb mania persecutòria, sinó que són fets evidents.

I la segona?
Els processos històrics més impersonals, que tenen lloc a tot arreu. Hi ha una erosió constant de les llengües minoritàries i fins i tot de les majoritàries en un context més gran, que és més complicat d’analitzar. L’erosió del català ve de molt abans del 1714 per raons històriques. El regne d’Espanya tenia un centre i l’expansió del castellà va ser molt més potent. Aquests processos macro històrics no ens afavoreixen últimament perquè la televisió és molt potent en altres idiomes, els recursos de la nostra televisió i ràdio no són tan potents, la immigració massiva de castellanoparlants ha estat immensa des dels cinquanta...

Tenint en compte tot això... Hem de ser optimistes o pessimistes?

En aquest sentit no es pot ser optimista ni fatalista. Són fets. Vaig estar deu anys a la Universitat de Reading, en un dels departaments de lingüística més importants del món, i el professor David Crystal, el cap de departament que té un llibre magnífic que es diu ‘The death of languages’ (La mort de les llengües), explica que al món moren llengües cada setmana, però es tracta de tribus de 1.000 o 1.500 persones.

No seria el nostre cas.
No, però nosaltres tenim un problema molt seriós. Ignorem com es perden les llengües. Les llengües es perden per desprestigi.

Però és el cas del català?
El dia que el col•legi de metges, d’advocats o d’enginyers parlin castellà, estem perduts. Es tracta de l’estructura social, el català ha de ser una llengua de prestigi en certs llocs. L’immigrant andalús, per exemple, que ara ja és gran i ja n’hi ha de 50 i 60 anys que han nascut aquí, ha de voler estudiar català per si vol ser metge. El prestigi de la llengua és més important que la violència física.

I això sempre ha estat així?
Els romans van arribar aquí amb un parell de legions, van conquerir la península ibèrica i tenies tota la península ibèrica parlant baixllatí. Quan aquí algú diu que fa més fi parlar castellà això és el que ha passat a Perpinyà. Un amic meu, el malaguanyat Jean Borreil, fixa’t que el nom és Joan Borrell, que era professor a la Universitat de Nanterre a París, els seus pares li parlaven francès perquè feia més fi. Els pares deien que volien que el noi prosperés i anés a París.

On més vivim situacions com aquesta?
El meu pare és d’Alacant i tinc família allà. Veig que a Alacant i València ciutat el valencià ja és una llengua divertida, del carrer...voten el PP...Ja no els preocupa la llengua dels avis. A aquí dalt ens veuen diferents. I jo ho entenc, perquè hi va haver un moment que Catalunya es va adoptar una posició política que va consistir en arreglar el Principat però sense posar-nos en els Països Catalans. Va ser una decisió política i tenim aquests problemes.

Per on passa la protecció del català per evitar que l’anem perdent?
No sóc reaccionari elitista, però hem de procurar que no el deixin de parlar la gent que té responsabilitats importants. Per exemple: a l’Estat de Texas es parla molt el castellà, sí. Però al camp, a Houston no. Tenim un problema greu a Perpinyà i València i qui no ho vegi, malament.

El català viu en un entorn hostil?
Sí. Un entorn difícil i hostil. Es pot dir tranquil•lament.

La millor protecció pel català és que Catalunya tingui un Estat propi?
El problema fonamental és que Barcelona és la nostra benedicció i la nostra malaltia. Espanya és bicèfala: una part se l’han fet ells amb el poder econòmic i polític, amb més de 200 anys d’acumulació de poder. Nosaltres en canvi ens ho hem fet tot. Barcelona l’hem fet sols. És internacional, cosmopolita...El 1714 va quedar destrossada però la vam tornar a fer.

Som així de ferms els catalans...
Pensa que els catalans som una mica insultants, irritem constantment als espanyols, els traiem de polleguera. Som tossuts, pacients... i ara se’ns acut tenir un Estat propi i ho trobo molt bé. I a l’IEC li donem suport plenament. Jo haig de dir que la fórmula federal no em molesta però és impossible perquè a Espanya no n’hi ha. Hem d’anar guanyant terreny perquè l’heroisme del dia a dia és molt complicat. Un exemple és la immersió lingüística en segons quins barris.

Una immersió que ha estat clau per vertebrar el país.
Mentre tinguem una massa crítica d’immigrants o fills d’immigrants que creguin que el català és important, el tenim salvat.

El LAPAO és la demostració de fins a quin extrem pot arribar la voluntat d’anar reduint la presència del català?
És part d’aquesta cadena d’erosió que pateixen alguns territoris de parla catalana. El problema és que no tenim un enclavament potent urbà en aquella zona. Fraga i Mequinensa estan bé però no hi ha una gran ciutat. Les llengües es salven per les ciutats. A Catalunya no ho tenim gens perdut perquè estem molt conscienciats però l’erosió és constant. El LAPAO és el darrer acte anticatalà.

En un futur estat català, el castellà ha de ser llengua oficial?
Sí. La meva opinió personal és que el castellà ha de ser oficial però el català ha de ser hegemònic. I aprendre anglès i alemany. Des del 1714 que som a dins del Regne d’Espanya. Hi ha hagut una penetració del castellà, una immigració massiva, lleis, premsa...No hem de ser provincians i ridículs, faria el francès cooficial si mai recuperem el territori francès i aquí el castellà, però el català hegemònic.

Amb el castellà oficial no seria continuar d’una forma molt similar a l'actual?
No perquè és un procés de persuasió cívic i pacífic. Hem de treballar perquè la visibilitat del català sigui tant potent com la del castellà sense marginar aquest.

No marginar el castellà vol dir fer-lo oficial o hi ha un terme mig?
Hi ha d’haver cooficialitat amb l’hegemonia del català. Es poden fer una sèrie de mesures perquè el català, de les dues, sigui la primera. Per exemple, si tens un telèfon que et diu: pel castellà premi l’u i pel català el dos, és psicològic. S’ha de procurar que el català sigui l’u i el castellà el dos. Procurar que la primera tria sigui el català.

I això sense conflicte.
L’avantatge de la independència és que elimina l’ambigüitat, però cal ser un estat democràtic que garanteixi la llibertat de tothom, que hi hagin escoles en castellà...A Nova York hi han escoles en yiddish i polonès. Hem de ser molt curosos i procurar que ningú se senti marginat. És un esforç que es traduirà amb despesa però hem d’acceptar aquests costos. O és que només volem unir per la pàtria?

Creu que aquest és un debat que s’ha d’iniciar ara o que ja es decidirà si s’aconsegueix la independència?
El debat ha de ser ara. No hi ha més alternativa.

Garantir l’oficialitat del castellà en un futur Estat català serveix per convèncer els catalans castellanoparlants que en el procés cap a la independència no es marginarà ningú?
Sí, i s’ha de repetir molts cops. I és una manera de tenir els grups ultres anticatalans callats. Ara estan callats perquè veuen que som majoria.

L’auge de l’independentisme és un fenomen estructural o conjuntural?
Les dues coses. Hi ha una infraestructura permanent que ni el franquisme va poder eliminar i després, i sap greu dir-ho, hi ha l’oscil•lació. Tots els fenòmens socials, sobretot els macrosocials, són cíclics. Això està provat pel gran sociòleg italià Wilfredo Pareto.

Així doncs, podem veure com l’independentisme recula?
Podem perdre pistonada. Hi ha gent que no és conscient d’això. És molt possible que d’aquí dos o tres anys sigui un bon moment pels botiflers o pels que es volen acomodar i dir: sí, catalans, però no tant.

Però d’aquí dos o trens anys segurament ja hauran passat coses molt importants.
El 2014 aguantarem perquè hi ha la commemoració del 1714.

Per tant, podríem arribar a la hipotètica consulta amb el cicle a dalt de tot.
El problema és que no toleraran que es faci la consulta. Aquesta gent que són neofranquistes i que alguns eren franquistes de jovenets ara invoquen la Constitució, quan es podria modificar.

No quedarà més remei que apostar per la Declaració Unilateral d’Independència?
Per això hi hauria d’haver una majoria aclaparadora al Parlament, que no hi és.

I quina és la sortida?
L’enfrontament amb Espanya, però necessites la majoria del poble català.

Però aquest enfrontament haurà d’acabar d’alguna manera.
Sí, la solució és la independència, però hem de tenir molta paciència i continuar. Convèncer Europa és molt difícil i la gent només pensa en Madrid. Això és un error. A Brussel•les estan tips de Kosovo, no volen més complicacions ni cap nou Estat, hauríem de tornar a entrar. És molt difícil.

A curt termini no albira solució?
Demostrar que la via de la negociació està esgotada. I convèncer molta gent. I a sobre el CNI ens està enredant, tal com es pot veure ara amb el cas de Ziani. També hi pot haver una solució similar a la dels bascos, amb la seva autonomia.

Amb aquest panorama que descriu tenim totes les portes tancades.
Hem d’obrir-les. És l’heroisme de la quotidiniatitat. No vulguis l’èpica. 

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/05/salvador_giner_en_el_futur_estat_catala_el_castella_ha_de_ser_oficial_pero_el_catala_ha_de_94195.php