dimecres, 20 de març del 2013

I el “corralito” que patim els catalans?


Aquests dies tertulians, economistes, mitjans de comunicació i líders polítics s’escandalitzen sobre la decisió de la Unió Europea d’aplicar un “corralito” en tota regla als estalvis dels ciutadans xipriotes via la reducció dels seus estalvis. Tots estem d’acord en que la mesura és injusta, fer pagar aquells que no en són culpables és injust.

Però és encara més injust que tots els que s’exclamen davant la injustícia xipriota callin davant el que es pot considerar el més gran i injust dels corralitos produïts en els darrers anys, parlem del “corralito” que els catalans i catalanes portem patim des de fa molts anys, un “corralito” que cada any costa quasi el 10% del PIB català, 16.000 milions d’euros que marxen de Catalunya en un any i que no tornen, molt més que els 5.000 milions d’euros del “corralito” xipriota.

Tota la solidaritat amb el poble xipriota, però una mica de dignitat per acabar amb el “corralito” que patim any darrera any i que enfonsa a la misèria els ciutadans d’aquest país, com podem esperar diàleg d’una Espanya que és incapaç de ni tant sols demanar perdó per l’espoli o per la repressió franquista tal i com ha demostrat el documental emès aquesta nit al programa “sense ficció” de TV3. Trenta anys desprès de la mort del dictador encara és impossible recuperar els cossos dels republicans assassinats i enterrats al monument en honor del franquisme del “Valle de los Caidos.”

Espanya no sap negociar, tant sols sap imposar, No és possible la marxa enrere, o serem independents o serem uns ciutadans espanyols de segona més.