Els incompliments sistemàtics i injustificats d’Espanya amb les institucions europees de recerca, perjudica seriosament el fiançament i bon nom de la recerca a Catalunya
En una entrevista a la Xarxa el director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Martorell, va assegurar aquest diumenge que el futur de la ciència a Catalunya és incert, malgrat que Catalunya té un paper en la producció científica al món i disposa d’un entorn i ambient científic excepcional, talent humà i infraestructures de recerca adients, com ha reconegut públicament la multinacional alemanya Henkel amb producció i recerca a Catalunya, per mantenir aquest nivell i marcar perfil propi cal finançament i, sobretot, tenir de capacitat de decisió, poder decidir la política científica i industrial és bàsic. Els incompliments d’Espanya tanquen la porta als nostres científics a obtenir recursos i el que és més preocupant, enfonsa la nostra credibilitat.
Totes les quotes sumades que Espanya no paga, amb el que costa mig avió de l’exèrcit estaria resolt.
El govern espanyol està fent coses “preocupants”, va dir Martorell, quan l’estat incompleix compromisos adquirits amb institucions europees no només perjudica els recercadors de Catalunya que no poden optar a recursos sinó que ens fa perdre credibilitat. I la qüestió és molt greu perquè la recerca serà un dels motors d ela sortida d ela crisi i permetrà mantenir un estat del benestar. Martorell assegurava que tot i que t’escarrassis a explicar que Catalunya és una altra cosa la resposta és “tot el que vostè vulgui, però vostès formen part de l’estat espanyol, i Espanya no paga”.
El govern espanyol està fent coses “preocupants”, va dir Martorell, quan l’estat incompleix compromisos adquirits amb institucions europees no només perjudica els recercadors de Catalunya que no poden optar a recursos sinó que ens fa perdre credibilitat. I la qüestió és molt greu perquè la recerca serà un dels motors d ela sortida d ela crisi i permetrà mantenir un estat del benestar. Martorell assegurava que tot i que t’escarrassis a explicar que Catalunya és una altra cosa la resposta és “tot el que vostè vulgui, però vostès formen part de l’estat espanyol, i Espanya no paga”.
Espanya ni dialoga ni paga els seus deutes, malgrat el que digui La Vanguardia
Que el principal diari de Catalunya
digui que el diàleg amb Madrid comença a donar fruits no vol dir que
sigui veritat, i més, si aquests suposats fruits només són petites coses
que ni caldria que fossin negociades. Si realment Madrid estigués
disposat al diàleg una manera de mostrar bona voluntat seria pagar allò
que deu i d’aquesta manera els catalans i catalanes tindríem la vida
menys complicada i amb menys retallades.
Si el principal diari de Catalunya vol evitar de veritat el xoc de trens de la consulta sobiranista, caldria que fos clar en allò que deu i incompleix Madrid en comptes d’intentar fer-nos empassar una realitat inexistent, però si l’aposta del primer diari de Catalunya és seguir com els darrers anys dialogant amb Madrid a costa de petites coses l’estratègia és especular i fer un joc subterrani per acabar amb l’acord entre CiU i ERC, que si una cosa té, és que és molt concret i no amaga res, un acord per fer possible l’exercici del dret a decidir.
Si el principal diari de Catalunya vol acabar amb el president Mas per interessos propis a base de presentar Madrid com una oportunitat pels catalans i presentar-nos a Duran i Lleida com el nou “enginyer” de la vella política, arriba tard, la vella política de Duran i Lleida ha perdut la centralitat política.
Si el principal diari de Catalunya vol rebentar l’exercici del dret a decidir té un greu problema, i el té La Vanguardia i el mateix Grup Godó, podrà explicar el que vulgui i faltar a la veritat, però ha perdut allò que tenia de més valor; la seva centralitat. La seva línia editorial gira cap a un extrem, mentre la majoria dels catalans i catalanes té clar que vol exercir el dret a decidir com a sortida principal a la crisi que patim. Lliures podrem seguit patint la crisi però les mesures per pal·liar-la les decidirem nosaltres amb tota llibertat, seguir amb Espanya avui és perdre el temps i l’oportunitat de superar la crisi.
Si el principal diari de Catalunya vol evitar de veritat el xoc de trens de la consulta sobiranista, caldria que fos clar en allò que deu i incompleix Madrid en comptes d’intentar fer-nos empassar una realitat inexistent, però si l’aposta del primer diari de Catalunya és seguir com els darrers anys dialogant amb Madrid a costa de petites coses l’estratègia és especular i fer un joc subterrani per acabar amb l’acord entre CiU i ERC, que si una cosa té, és que és molt concret i no amaga res, un acord per fer possible l’exercici del dret a decidir.
Si el principal diari de Catalunya vol acabar amb el president Mas per interessos propis a base de presentar Madrid com una oportunitat pels catalans i presentar-nos a Duran i Lleida com el nou “enginyer” de la vella política, arriba tard, la vella política de Duran i Lleida ha perdut la centralitat política.
Si el principal diari de Catalunya vol rebentar l’exercici del dret a decidir té un greu problema, i el té La Vanguardia i el mateix Grup Godó, podrà explicar el que vulgui i faltar a la veritat, però ha perdut allò que tenia de més valor; la seva centralitat. La seva línia editorial gira cap a un extrem, mentre la majoria dels catalans i catalanes té clar que vol exercir el dret a decidir com a sortida principal a la crisi que patim. Lliures podrem seguit patint la crisi però les mesures per pal·liar-la les decidirem nosaltres amb tota llibertat, seguir amb Espanya avui és perdre el temps i l’oportunitat de superar la crisi.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada