15 de Març del 2013
Una entrevista humild. No obstant, amb força. Com la gent de SI!
Havia participat de la fundació de Reagrupament i vaig fer una pila d’esmenes a la ponència fundacional. Al final ens en van plantar una altra al davant, ens havien enganyat. Ja no vaig anar ni al Congrés fundacional. Solidaritat em va semblar una bona alternativa, amb plantejaments similars, però com que estava una mica escaldat, de moment només em vaig fer simpatitzant a l’espera de veure com evolucionava. Tot i que em vaig presentar a les municipals amb la llista de SI, va ser poc després que em vaig fer formalment militant.
* Què et motiva a seguir endavant amb Solidaritat Catalana (SI), malgrat la pèrdua de representació parlamentària, de les passades eleccions del 25N?
Per coherència, perquè soc càrrec electe de SI i per fidelitat al projecte. Com vaig dir al Congrés de Vic: “hem perdut la cavalleria però ens queda la infanteria” i jo soc d’infanteria. Continua sent el partit més clarament independentista, però també m’he adherit a la associació Catalunya Acció que està més acostumada a moure’s en el món extraparlamentari. Estem en guerra, millor dues pistoles que una i, a fora del Parlament, la guerra és de “guerrilla”, per tant un escamot de guerrillers (com CA) resulta molt efectiu.
* Com veus la política actualment a Catalunya?
Hi ha sensació d’ estancament, de que tot va molt lentament i que el govern i el partit que li dona suport no avancen. Els partits parlamentaris no tenen pressa perquè no tenen interès real en la independència. CiU ha de protegir els seus interessos (Abertis, La Caixa, Godó, etc.). ERC també té compromisos amb els bancs i por que, arribats a l’objectiu, quedi sense projecte. D’aquí la proposta que vaig fer a l’ AMI per tal de autodeterminar-se des dels municipis amb una majoria alternativa que empenyi cap a la DUI.
* Quina clau penses, que tindrà Solidaritat Catalana, en un futur proper?
L’immediat, és la lluita extraparlamentària, el partit no ho tenia previst i caldrà veure com s’adapta. Hi ha il·lusió entre la militància i això és important. Cal un canvi de discurs per tal de crear el clima de confiança en el procés i moral guanyadora. L’evolució política dirà si SI pot recuperar el seu espai parlamentari. Això però voldrà dir que el procés s’ha estancat i cal un revulsiu. Aquest podria ser Solidaritat o fer-ne part en un projecte més ampli: la Gran Coalició. Aquesta podria formar-se al marge dels grans partits actuals.
* Què suposa per a la comunicació política, els nous reptes tecnològics?
Una gran oportunitat i la manera de trencar el monopoli dels grans mitjans i dels poders fàctics. De fet, Solidaritat ja en va fer ús amb èxit i va demostrar que l’eina és vàlida. En el futur pròxim la xarxa del “net” guanyarà protagonisme, els facebook i els twiters son bones eines i els diaris digitals guanyaran seguidors si mantenen la independència editorial que és el que els dona la credibilitat. Per guanyar una guerra cal tenir la millor tecnologia i saber-la fer funcionar. Com ja he dit en ocasions, aquesta guerra no es fa amb les armes tradicionals. Cal imaginació, coherència, visió, coratge, atreviment i capacitat de mobilització, física i mental.
* Entrevista a Jordi Fornas.
* Vídeo de Jordi Fornas, a Intereconomía.
Solidaritat Catalana Cambrils, SI Cambrils, vol agrair molt especialment, a en Jordi Fornas, l'amabilitat per haver col·laborat amb nosaltres i la magnífica predisposició des del primer moment que li vam plantejar de fer aquesta entrevista.
Moltes gràcies, Jordi.
http://territori.solidaritatcatalana.cat/cambrils/noticies/entrevista-digital-jordi-fornas-alcalde-de-gallifa
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada