'Volen reduir els mossos a un cos folklòric', diu en aquesta entrevista l'expert en seguretat i professor de la European University
La tensió entre els comandaments polítics dels mossos d'esquadra i els de la policia espanyola va íntimament lligada al procés d'autodeterminació, ens diu en aquesta entrevista Àlex Calvo, expert en seguretat i Defensa a Àsia-Pacífic i professor de relacions internacionals a European University. Calvo opina que hi ha un joc brut per despestigiar les institucions catalanes i que l'estat vol reduir els mossos d'esquadra a un cos folklòric. 'Veuen que Catalunya se'ls escapa poc a poc de les mans i opten pel joc brut en un intent desesperat de conservar la seva gran colònia', diu Calvo.
—Què n’opineu de la tensió actual entre policia espanyola i els mossos d'esquadra?
—Cal deixar clar que una cosa és el que puguin fer en aquests moments determinats responsables polítics espanyols i una altra els membres dels seus cossos de seguretat desplegats a Catalunya. Els primers veuen que Catalunya se'ls escapa poc a poc de les mans, i opten pel joc brut en un intent desesperat de conservar la seva gran colònia. Aquest joc brut inclou desprestigiar les institucions catalanes, i per sobre de tot els mossos d'esquadra com a estructura més visible i objectivament parlant més relacionada amb el fonament de tota sobirania, que és el monopoli sobre l'exercici legítim de la força. Els mossos són, sense cap mena de dubte, la principal estructura d'estat amb la que comptem. Són, a més a més, l'embrió del que serà l'altra gran estructura un cop recuperem la sobirania, les forces armades catalanes.
—I com ho veuen els agents de la policia espanyola i els de la guàrdia civil?
—Hi ha de tot. Molts tenen un grau d'arrelament notable i miren de mantenir-se al marge de picabaralles, limitant-se a fer la seva feina. Sense perjudici de que molts s'estimin més que Catalunya continuï dintre d'Espanya no estan disposats a cometre cap crim de guerra per a aconseguir aquest objectiu. Una cosa és sentir-se espanyol i una de molt diferent estar disposat a acabar davant d'un tribunal internacional, no tothom té vocació de màrtir. És més, molts ja han decidit o acabaran decidint quedar-se, tot i que naturalment adoptin una posició més aviat discreta en l'actual període transitori. El que no podem fer és esperar que pengin l'estelada al balcó.
—Com pot afectar aquesta tensió entre cossos policíacs el procés d'autodeterminació?
—La tensió va íntimament lligada al procés d'autodeterminació. Si s'acaba fent un referèndum d'autodeterminació, els mossos d'esquadra i les policies locals seran determinants per a garantir-ne la seguretat i manca d'incidents. Si finalment s'opta, com cada cop sembla més probable, per declarar parlamentàriament la recuperació de la sobirania, hauran de garantir la seguretat de les institucions durant uns dies molt intensos en que es negociarà el reconeixement del nou estat i en el que la temptació per part d'Espanya d'emprar la força serà molt i molt forta.
Arribat aquest punt és molt important que no es pugui produir un ‘cop de mà’ incruent per part de les forces espanyoles que els permetés imposar-se d'una forma relativament discreta. Si pel contrari, es veuen obligades a emprar obertament la força, la pressió internacional sobre Madrid serà prou gran com per a aturar-los. No oblidem que Espanya no pot tornar el seu deute nacional sense Catalunya, i que, com que és part de l'euro, no pot fer-ho imprimint moneda. Per tant, a canvi que ens en quedem una part hauran de cedir, perquè si cau Espanya arrossega tota la zona euro, i això les grans potències no ho poden permetre. Ara, per a arribar a aquest punt primer caldrà resistir uns dies.
—Com veieu el fet que el govern espanyol vulgui fer més visible i que tingui més presència la seva policia a Catalunya just en aquest moment?
—Forma part del que alguns diaris anglosaxons amb molt d'encert han anomenat ‘cansament mutu’. Els catalans ens hem cansat del règim autonòmic, per una sèrie de motius, que van de no poder agafar un avió a Nova York o un tren a París a no poder participar als consorcis Airbus i F-35, passant per la discriminació del català o la incapacitat de seguir polítiques pròpies en cap camp. Ara, hem de ser realistes i objectius i entendre que a l'altre costat també se n'han cansat d'aquest sistema autonòmic. En el seu cas perquè el consideren excessiu, i perquè en el fons sempre han sospitat que no era més que una excusa per a acabar mirant de recuperar la sobirania. El resultat però, és el mateix. Estem en una cruïlla on solament hi ha dos camins possibles: un estat unitari espanyol dintre de les seves actuals fronteres i la mort de Catalunya com a nació, o dos estats.
—Per què Madrid li dóna tanta importància a una presència més visible?
—Forma part de l'esforç per a recuperar el que consideren ‘terreny perdut’ o ‘cessions injustificades’. A nivell simbòlic volen que es noti que Catalunya és d'Espanya, mentre que a nivell funcional volen reduir els mossos a un cos folklòric, que acabaria essent absorbit. Una cosa que ha molestat molt a Madrid és la participació dels mossos en diverses operacions internacionals i l'entrenament conjunt amb forces d'altres països. Això dona visibilitat a Catalunya i reforça el prestigi de la policia del nostre país, i per tant és anatema per al projecte nacional espanyol, que passa actualment per recuperar tot el terreny perdut d'ençà de la mort de Franco.
—I la guàrdia urbana de Barcelona?
—Tot i que no se n'ha parlat gaire aquests dies, és responsable de tasques tant importants com la seguretat personal del batlle del Cap i Casal i la seva lliure comunicació amb l'exterior. Tant si hi ha referèndum com si s'opta per una declaració parlamentària, la guàrdia urbana de Barcelona tindrà un paper determinant per garantir que la recuperació de la sobirania arribi a bon port.
—Fins a quin punt es fa un ús polític en aquest sentit dels cossos de policia?
—Sóc una mica reticent a fer servir el mot ‘polític’ perquè hem entrat en una etapa on tant Catalunya com Espanya actuen cada cop més amb sentit d'estat. Les divisions entre partits donen lloc, amb tots els matisos que es vulguin, a l'emergència de dos blocs ben diferenciats. El que propugna la recuperació de l'estat català, o si més no l'oportunitat que el poble s'hi pronunciï, i el que malda per a conservar la possessió espanyola de Catalunya. Atès que Catalunya no té actualment forces armades, i que per part de l’estat espanyol no queda gaire bé davant la CNN fer servir les seves (poc operatives per altra banda), el xoc recau en gran mesura en els cossos de policia.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4094069/20130312/alex-calvo-temptacio-despanya-demprar-forca-molt-gran.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada