Aquesta
setmana, els tentacles radials ferroviaris han arribat al darrer poblat
gal que es resistia, Girona. I com diria Astèrix: estan bojos aquests
romans! Continuen competint per ser el primer estat del món amb
quilòmetres d’ Alta Velocitat per superfície i habitant malgrat que no
se sap d’on trauran els diners per mantenir les línies, totes
deficitàries, en el territori amb més atur d’Europa. En canvi, la via d’ample europeu que permetria als fenicis peninsulars vendre a Europa, continua reposant en els plànols.
Això, a la mateixa setmana que l’escàndol de la corrupció ha esclatat a la banda unionista --en el doble sentit de la paraula i hem vist uns curiosos comportaments de la premsa amiga de la causa on el tema ha passat a un discret segon pla. I no estic parlant només del cas Pallerols. La derivada del marró Nóos ha arribat a mostrar que servia per mantenir la mantinguda reial. Com deia el brillant professor i servidor civil del Govern de Canadà, Agustí Bordas, al programa Singulars: “la imatge d'Espanya és la de l´incest corporatiu, el nepotisme i el tràfic d'influències”..
Aliens, però, a la realitat més crua, com tradicionals Quixots, els aparells de l’Estat se centren en combatre molins de vent. Continua la preparació de la llei per a la unitat de mercat amb la que pretenen liquidar les restes d’autogovern econòmic que els podia quedar a les autonomies, un cop han decidit convertir aquestes en simples pagadores de nòmines en el camp dels serveis públics sanitaris i escolars.
Com sempre, sota les paralues liberals s’hi amaga una profunda convicció intervencionista i autàrquica. En realitat, l’Estat, instrument al servei de l’oligarquia castellana, amb les lleis d’unitat de mercat, vol evitar la laminació del mercat captiu espanyol tant per part dels micromercats locals, com per dalt, del mercat europeu i global.
La posició de domini i gairebé exclusivitat que certes empreses de serveis o regulades han obtingut a nivell d’Estat, és massa llaminera com per abandonar-la. La batalla nacionalista patètica contra la patent europea amb l’excusa de l’absència del castellà de la norma és autarquia pura; com ho va ser el contuberni del ministeri i els rectorats hispànics per imposar un Pla de Bolonya de quatre anys en compte de tres, com a tot Europa. Sempre la via d’ample espanyol per a evitar la invasió. I que acaba potenciant l’emigració d’un país de pandereta.
Setmana, aquesta darrera, on també hem vist per primera vegada, l'FMI manant a Portugal la compressió dràstica d’aparells sobredimensionats, segons la capacitat productiva del país, com són els militars i la policia. Per a quan la mateixa recomanació a Espanya? O la de la supressió de tot el sistema diplomàtic? Aquí s’obsessionen per quatre delegacions econòmiques de les autonomies, per cert molt eficients en exportació de pimes, mentre mantenen luxoses i inútils ambaixades que encara viuen de velles glòries imperials, sense cap especialització econòmica. Nova Zelanda ja fa temps que, conscient que un estat de mitjana dimensió només justifica l’acció externa en termes de potenciar els intercanvis econòmics, va privatitzar les ambaixades. I els seus responsables són agents econòmics que van a prima.
Això, a la mateixa setmana que l’escàndol de la corrupció ha esclatat a la banda unionista --en el doble sentit de la paraula i hem vist uns curiosos comportaments de la premsa amiga de la causa on el tema ha passat a un discret segon pla. I no estic parlant només del cas Pallerols. La derivada del marró Nóos ha arribat a mostrar que servia per mantenir la mantinguda reial. Com deia el brillant professor i servidor civil del Govern de Canadà, Agustí Bordas, al programa Singulars: “la imatge d'Espanya és la de l´incest corporatiu, el nepotisme i el tràfic d'influències”..
Aliens, però, a la realitat més crua, com tradicionals Quixots, els aparells de l’Estat se centren en combatre molins de vent. Continua la preparació de la llei per a la unitat de mercat amb la que pretenen liquidar les restes d’autogovern econòmic que els podia quedar a les autonomies, un cop han decidit convertir aquestes en simples pagadores de nòmines en el camp dels serveis públics sanitaris i escolars.
Com sempre, sota les paralues liberals s’hi amaga una profunda convicció intervencionista i autàrquica. En realitat, l’Estat, instrument al servei de l’oligarquia castellana, amb les lleis d’unitat de mercat, vol evitar la laminació del mercat captiu espanyol tant per part dels micromercats locals, com per dalt, del mercat europeu i global.
La posició de domini i gairebé exclusivitat que certes empreses de serveis o regulades han obtingut a nivell d’Estat, és massa llaminera com per abandonar-la. La batalla nacionalista patètica contra la patent europea amb l’excusa de l’absència del castellà de la norma és autarquia pura; com ho va ser el contuberni del ministeri i els rectorats hispànics per imposar un Pla de Bolonya de quatre anys en compte de tres, com a tot Europa. Sempre la via d’ample espanyol per a evitar la invasió. I que acaba potenciant l’emigració d’un país de pandereta.
Setmana, aquesta darrera, on també hem vist per primera vegada, l'FMI manant a Portugal la compressió dràstica d’aparells sobredimensionats, segons la capacitat productiva del país, com són els militars i la policia. Per a quan la mateixa recomanació a Espanya? O la de la supressió de tot el sistema diplomàtic? Aquí s’obsessionen per quatre delegacions econòmiques de les autonomies, per cert molt eficients en exportació de pimes, mentre mantenen luxoses i inútils ambaixades que encara viuen de velles glòries imperials, sense cap especialització econòmica. Nova Zelanda ja fa temps que, conscient que un estat de mitjana dimensió només justifica l’acció externa en termes de potenciar els intercanvis econòmics, va privatitzar les ambaixades. I els seus responsables són agents econòmics que van a prima.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada