2013, l'any de l'ofensiva d'Afers Exteriors

Cal que les forces polítiques catalanes que estan a favor del dret a decidir ─i primordialment CiU i ERC─ siguin conscients que la batalla política per a entendre'ns a l'Estat espanyol està perduda per avançat. Espanya té una sola concepció uninacional, unilingüística i unicultural, i sols admet fets diferencials dins del territori que no trenquin la unitat que ells consideren sagrada de la seva pàtria.

Espanya és un estat decadent, en fallida, que més tard o més d'hora serà intervingut per la Unió Europea i que precisament això el col·locarà en una situació de debilitat en la què possibles administradors exteriors els hauran de fer entendre la realitat i la mediocritat de l'Estat espanyol.

Davant d'aquesta situació, Catalunya ha de canviar de mentalitat: encara som en la dependència, la subordinació, l'acomplexament nacional, i en aquest atzucac encara resta una part de la ciutadania i dels poders econòmics i financers catalans, que no conceben trencar amb l'statu quo actual de la dependència d'Espanya: per a uns són lligams sentimentals, per a d'altres ho és la continuitat dels seus negocis amb visió estreta de futur.

La Catalunya en marxa sorgida els darrers anys ha de deixar enrere l'Espanya que ens ha dut a l'actual crisi econòmica, financera, social i que ens ha deixat en l'intent de desnacionalitzar-nos com a país. Cal, doncs, que fixem un objectiu clar a Europa i al món, i que no perdem més el temps amb l'obessió d'Espanya.

Afers Exteriors haurà d'encarar-se a una potent diplomàcia espanyola que lluita per a evitar que totes les conselleries del món acceptin Catalunya"

Això, però, requereix que a pesar de les ofensives provinents de l'Estat i dels seus aparells ─algunes d'elles exitoses com la de les "ambaixades catalanes"─ ens mantinguem ferms i fem el contrari d'acollonir-nos i abaixar el llistó de les nostres reivindicacions: des de Catalunya cal una gran ofensiva a l'exterior i un potent departament d'Afers Exteriors. Des d'aquest col·lectiu ens preocupa que el departament d'Afers Exteriors depengui del departament de Presidència i dels seu conseller Quico Homs, qui té la malaltia encomanadissa d'envoltar-se de mediocritat i obediència tot i les excepcions, que és ben cert que n'existeixen.

Cal un equip potent i de perstigi en el qual no hi hagi diplomàtics espanyols que lliguin el seu futur i la seva pensió de jubilació a Espanya. Cal, doncs, un responsable amb un equip potent i cal crear una estructura que no sigui estrictament professional que generi i organitzi equips de col·laboradors de gran prestigi que actuin a tot el món amb una estratègia coordinada. Aquest nou departament de la Generalitat i les estructures independents que d'ell se'n derivin hauran d'encarar-se a una potent i ben organitzada i assentada diplomàcia espanyola a tot el món, la qual lluita per a evitar que totes les conselleries del món acceptin Catalunya com a interlocutora i siguem visibles al món.

S'han de teixir estratègies conjuntes amb Escòcia, Flandes, el Qubec i Euskadi però sense comparar-nos-hi: els catalans anem al capdavant quant a consciència nacional i suport popular"

Brussel·les, Nova York, Berlín, Londres, Wàshington, Moscou, Tòquio, Beijing i Nova Delhi són objectius prioritaris. Sense el suport de think tanks i dels principals grups econòmics d'aquestes capitals del món, el conflicte nacional català amb Espanya no tindrà sortida, i sense aquest suport serà difícil enfrontar-se als aparells de l'Estat espanyol més enllà de les fronteres, uns aparells que de ben segur defensaran aferrissadament la seva supervivència.

Des del departament d'Afers Exteriors també s'han de teixir estratègies conjuntes amb Escòcia, Flandes, el Qubec i Euskadi però sense caure en la obsessió de comparar-nos-hi: els catalans, ara per ara, anem al capdavant quant a consciència nacional i suport popular. Ens cal una acció exterior del govern de la Generalitat però també una acció independent i de prestigi que expliqui la realitat catalana al món i el dret a decidir el nostre propi futur. Ens hi va la nostra supervivència com a nació, una nació que té i vol tenir una estructura política pròpia i que ha de comptar amb una economia, llengua i cultura que s'han de consolidar a ulls del món. A dia d'avui no es pot subsistir ni existir si no és a través d'un Estat propi. 

http://www.tribuna.cat/cronica/collectiu-joan-creixell/2013-lany-de-lofensiva-dafers-exteriors-08-01-2013.html