Pacte per la llibertat
Mas i Junqueras tanquen un acord de governabilitat i es conjuren per celebrar el 2014 la consulta per decidir si Catalunya ha de ser un estat a Europa
CiU i ERC podrien ajornar-la si ho requereix el context polític o econòmic
Oriol Junqueras i Francesc Homs es donen
la mà, ahir al vespre, a la sortida de la reunió del líder d'ERC amb el
president de la Generalitat en funcions Foto: T.A. / EFE.
CiU i ERC posen l'Administració Tributària com a prioritat del 2013
CiU i ERC signaran aquest migdia al Parlament el que ja s'ha batejat
com a “pacte per la llibertat”. Després de vint dies de negociacions,
Artur Mas i Oriol Junqueras van tancar ahir a la tarda a la Generalitat
un acord de governabilitat que inclou la celebració d'una consulta el
2014: una votació perquè els catalans es pronunciïn “sobre la
possibilitat que Catalunya esdevingui un estat en el marc europeu”. El
pacte es va desencallar un cop emmarcada la data, establert el procés de
convocatòria durant el 2013, fixat el marc dels futurs pressupostos i
decidides les prioritats del nou govern per a la transició nacional, que
inclou el desplegament de l'Administració Tributària pròpia durant
l'any vinent i l'impuls de la llei electoral catalana.
Sobre el paper, CiU i ERC van consensuar un acord marc amb tres annexos (sobre la consulta, les prioritats del govern i el marc pressupostari), als quals ha tingut accés aquest diari. L'entesa permetrà que el ple d'investidura comenci demà i que Mas sigui reelegit divendres com a president. A curt i llarg termini, compromet ERC a garantir des de fora l'estabilitat parlamentària del nou govern de CiU. Tot es va desencallar quan la federació es va avenir a emmarcar temporalment el referèndum i els republicans van acceptar que el 2014 no hi surti explícitament citat. El pacte resa que la consulta “sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat en el marc europeu” s'haurà de convocar un cop s'hagin executat tots els procediments formals i jurídics, que han d'estar llestos a finals del 2013. La consulta s'haurà de celebrar “dins del termini de l'any següent”, a menys que “el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga”. La data, en tot cas, l'hauran d'acordar obligatòriament les dues parts.
Durant tot el 2013, CiU i ERC es comprometen a promoure, d'entrada, una declaració de sobirania al Parlament en el primer ple ordinari de la legislatura. Durant el mes de gener impulsaran la llei de consultes i, durant el primer semestre del nou any, hauran d'obrir un procés de negociació amb Madrid per intentar que doni el vistiplau a un referèndum dins del marc jurídic actual. També crearan l'anomenat consell català per a la transició nacional, integrat per personalitats de prestigi, per assessorar el govern i garantir la materialització del procés. El document, però, no estableix les vies a seguir si l'Estat s'oposa a la consulta i impugna la llei catalana de consultes. Tampoc no preveu totes les traves que podrien entorpir l'exercici del dret a l'autodeterminació, com ara una eventual intervenció de Catalunya pel govern espanyol.
A l'hora de tancar aquesta edició, els negociadors intentaven tancar els detalls de l'entesa pressupostària, un apartat que no acabava d'agradar els de Josep Antoni Duran i Lleida, que intentaven lligar l'augment de la pressió fiscal a la futura rebaixa del dèficit públic. El govern en funcions ja va aprovar ahir l'impost sobre els dipòsits bancaris: tot un desafiament a Mariano Rajoy. En l'àmbit econòmic el més difícil ha estat la plasmació sobre el paper de la recuperació de l'impost de successions per a les rendes més altes.
La fumata blanca arribava després d'un intens estira-i-arronsa. Un cop paït el fracàs de la reunió de Mas i Junqueras de divendres, les converses van prendre embranzida a partir de l'endemà a través d'alts dirigents com ara Francesc Homs i Oriol Pujol, per CiU, o Marta Rovira, per ERC. El pacte per la llibertat, que oficialment és l'Acord per a la transició nacional i per garantir l'estabilitat parlamentària del govern de Catalunya, crea diverses comissions de coordinació per assegurar el compliment dels compromisos adquirits. Hi haurà un comitè permanent d'estabilitat presidit per Pujol i Junqueras, que es reunirà regularment, una comissió de coordinació parlamentària, un grup de treball pressupostari, un altre d'específic per a la consulta i, almenys de moment, cinc grups de treball sectorial.
Sobre el paper, CiU i ERC van consensuar un acord marc amb tres annexos (sobre la consulta, les prioritats del govern i el marc pressupostari), als quals ha tingut accés aquest diari. L'entesa permetrà que el ple d'investidura comenci demà i que Mas sigui reelegit divendres com a president. A curt i llarg termini, compromet ERC a garantir des de fora l'estabilitat parlamentària del nou govern de CiU. Tot es va desencallar quan la federació es va avenir a emmarcar temporalment el referèndum i els republicans van acceptar que el 2014 no hi surti explícitament citat. El pacte resa que la consulta “sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat en el marc europeu” s'haurà de convocar un cop s'hagin executat tots els procediments formals i jurídics, que han d'estar llestos a finals del 2013. La consulta s'haurà de celebrar “dins del termini de l'any següent”, a menys que “el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga”. La data, en tot cas, l'hauran d'acordar obligatòriament les dues parts.
Durant tot el 2013, CiU i ERC es comprometen a promoure, d'entrada, una declaració de sobirania al Parlament en el primer ple ordinari de la legislatura. Durant el mes de gener impulsaran la llei de consultes i, durant el primer semestre del nou any, hauran d'obrir un procés de negociació amb Madrid per intentar que doni el vistiplau a un referèndum dins del marc jurídic actual. També crearan l'anomenat consell català per a la transició nacional, integrat per personalitats de prestigi, per assessorar el govern i garantir la materialització del procés. El document, però, no estableix les vies a seguir si l'Estat s'oposa a la consulta i impugna la llei catalana de consultes. Tampoc no preveu totes les traves que podrien entorpir l'exercici del dret a l'autodeterminació, com ara una eventual intervenció de Catalunya pel govern espanyol.
A l'hora de tancar aquesta edició, els negociadors intentaven tancar els detalls de l'entesa pressupostària, un apartat que no acabava d'agradar els de Josep Antoni Duran i Lleida, que intentaven lligar l'augment de la pressió fiscal a la futura rebaixa del dèficit públic. El govern en funcions ja va aprovar ahir l'impost sobre els dipòsits bancaris: tot un desafiament a Mariano Rajoy. En l'àmbit econòmic el més difícil ha estat la plasmació sobre el paper de la recuperació de l'impost de successions per a les rendes més altes.
La fumata blanca arribava després d'un intens estira-i-arronsa. Un cop paït el fracàs de la reunió de Mas i Junqueras de divendres, les converses van prendre embranzida a partir de l'endemà a través d'alts dirigents com ara Francesc Homs i Oriol Pujol, per CiU, o Marta Rovira, per ERC. El pacte per la llibertat, que oficialment és l'Acord per a la transició nacional i per garantir l'estabilitat parlamentària del govern de Catalunya, crea diverses comissions de coordinació per assegurar el compliment dels compromisos adquirits. Hi haurà un comitè permanent d'estabilitat presidit per Pujol i Junqueras, que es reunirà regularment, una comissió de coordinació parlamentària, un grup de treball pressupostari, un altre d'específic per a la consulta i, almenys de moment, cinc grups de treball sectorial.
Unió avalua l'acord amb reserves i abstencions
El comitè de govern
d'Unió va donar ahir el vistiplau a l'acord CiU-ERC amb reserves i
sense entusiasme. Un 60% dels membres de la cúpula hi van votar a favor,
un 35% es van abstenir i un dirigent s'hi va pronunciar en contra.
Segons fonts socialcristianes, Josep Antoni Duran i Lleida formava part
del gros dels que van advocar pel sí en el transcurs d'una reunió moguda
en què “no hi havia eufòria”. Després d'una jornada d'intensos
contactes telefònics entre Duran i Mas, la direcció d'Unió es va reunir
d'urgència per avaluar el pacte amb la confiança que s'introduirien les
seves esmenes econòmiques i la convicció que es generaria malestar al si
de la federació si no era així. Els documents van anar arribant durant
la trobada i els socialcristians es van afanyar a intentar introduir
canvis en la part de l'acord que encara no estava tancada i que els
desagradava: la pressupostària. Josep Maria Pelegrí i Ramon Espadaler
van traslladar-se a la nit al Palau de la Generalitat per intentar
introduir un incís d'urgència en l'augment de la fiscalitat: que sigui
temporal i condicionat a la millora del dèficit públic. Unió, que
defensa la confederació i no és independentista, fixarà la seva posició
en la consulta quan s'acosti la data.
Els socialcristians van haver de reunir l'executiva perquè era un requeriment formal fixat pel seu consell nacional. La direcció de CDC, en canvi, va delegar dissabte el sí definitiu al mateix Mas.
Els socialcristians van haver de reunir l'executiva perquè era un requeriment formal fixat pel seu consell nacional. La direcció de CDC, en canvi, va delegar dissabte el sí definitiu al mateix Mas.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/603866-pacte-per-la-llibertat.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada