Mas: “Sortirà bé, perquè no hi ha alternativa”

CiU assumeix que no governarà en coalició i acceptarà suports externs estables

El president prioritza ERC, però no vol descartar encara el PSC

Es mantindrà l'aposta per la consulta

01/12/12 02:00 - barcelona - Ivan Vila

albert salamé

Mas va admetre els seus mals resultats del 25-N, però no va fer autocrítica

Si durant tota la legislatura passada, el govern de CiU es va abonar al discurs de la inevitabilitat de la tragèdia per justificar la seva política de retallades, ahir, en la primera compareixença com a president en funcions des de les eleccions, Artur Mas va estendre l'argument a la política de pactes a què es veu abocada la federació nacionalista. Als convergents ni els agrada haver de governar en minoria i amb suports externs ni dependre d'ERC, però aquest és el mal menor, i “quan no tens alternativa, l'única alternativa és la bona”, va sentenciar Mas. Sense un govern “fort, estable i seriós”, seguint amb el seu argumentari, ni es podrà afrontar la “gravíssima” situació econòmica ni tirar endavant “l'operació política més important des de fa tres segles”, o el que és el mateix, l'aposta per la consulta independentista, ara reforçada, entén Mas, amb l'aval de les urnes.
La compareixença hauria de servir per posar fi als retrets que des de l'entorn convergent han plogut a Esquerra aquesta setmana per no haver volgut entrar al govern i haver-se limitat a oferir un suport parlamentari estable sense deixar els bancs de l'oposició. Mas va insistir que la “fórmula ideal”, per CiU, seria la d'un govern de coalició, a la manera de l'executiu que l'any 2005 van formar a Alemanya socialdemòcrates, democristians i socialcristians, o el que integren liberals i laboristes a Holanda, on aquests, segons en les eleccions del setembre, han entrat al govern sense que ho hagi fet el seu líder. El president en funcions, però, assumeix que aquesta opció està pràcticament descartada, i es conforma amb “una fórmula de màxima estabilitat” que implicaria suports parlamentaris “permanents, no aïllats”, i per a la qual Mas va fixar tres condicions necessàries: “Cartes damunt la taula”, un programa pactat conjuntament “fins allà on es pugui” i “confiança mútua”.
Ja es veu que la línia encaixa amb la mantinguda per ERC aquests últims dies –més enllà que mai no hi hagi hagut confiança mútua entre CiU i Esquerra, és clar–. Mas, sigui com sigui, va verbalitzar que els republicans són la primera opció, i va assegurar que dimecres, quan es va reunir per primer cop amb Oriol Junqueras, va percebre prou “receptivitat” per part del president d'ERC per poder llançar “un missatge de tranquil·litat”: “Això pot sortir bé.” Aquest, va dir, és el seu “compromís”.
Per Mas, el soci o els socis de CiU han de compartir els dos grans eixos programàtics del govern, i que el president entén que han estat avalats sobradament per les urnes: d'una banda, la preservació de l'estat del benestar i la sortida de la crisi. I de l'altra, el dret a decidir. Dues parts d'un mateix paquet, que, de moment, només ERC subscriu “clarament” en la seva totalitat, segons Mas.
CiU, però, no vol descartar encara el PSC, però més que com a soci únic s'hi va referir com a integrant d'un acord a tres bandes amb els republicans. El president va dir que té clar que els socialistes estan decidits quant a l'agenda social i econòmica, però que encara no sap si també pel que fa al guió sobiranista. El plantejament no només resulta curiós perquè ahir mateix el primer secretari del PSC, Pere Navarro, insistia que el que cal és un nou pacte fiscal, sinó també perquè tant ICV com la CUP sí que estan tan a favor de la sortida de la crisi i la preservació de l'estat del benestar com de l'agenda sobiranista, i en canvi Mas ni els va esmentar. I és obvi que, aritmèticament parlant, ni els 13 escons dels primers ni els tres dels altres servirien de res a CiU, però, per la mateixa regla de tres per la qual podria el PSC, també ells podrien afegir-se a una coalició més àmplia.

Apologia

Mas va admetre els mals resultats de la seva formació, però va descartar l'autocrítica i va fer una apologia de la seva obra de govern. Va vincular la decepció electoral de CiU a les “polítiques d'austeritat, popularment conegudes com retallades”, que, segons ell, el govern es va veure obligat a aplicar per complir un objectiu de dèficit “injust i deslleial” imposat per “un govern espanyol insensible”. Mas, però, va insistir que CiU va guanyar, fet que al seu parer demostra que un govern que aplica polítiques d'austeritat severes se'n pot sortir si ho fa “dient la veritat i amb sensibilitat”. En qualsevol cas, va assegurar no estar penedit d'haver convocat els comicis; va esgrimir l'alta participació, la més alta en unes eleccions al Parlament, que ha permès fer “un dibuix molt precís de l'estat d'ànim i l'aposta de la societat catalana en un moment tan transcendental”, i va instar tothom “a acceptar els resultats”.
Això últim era un dard dirigit als mitjans estatals, per l'èmfasi que han posat, a l'hora d'interpretar els resultats, en el “fracàs” del desafiament sobiranista de Mas. Un retret que feia extensible, per idèntics motius, també al govern espanyol, amb el qual les relacions estan en el seu punt més baix.
Mas, molt molest amb l'administració estatal perquè la vincula a la filtració del controvertit esborrany d'informe policial la publicació del qual va enterbolir la campanya, va explicar que aquesta setmana només ha parlat amb Mariano Rajoy per telèfon. Una trucada breu, “de cortesia”, que no es va produir fins dimecres.
Ara per ara, el president espanyol i Mas mantenen una relació estrictament institucional, “que és el que toca”, va postil·lar. Quan se li va preguntar per la reacció que esperava de l'executiu estatal, va semblar entre indiferent i desafiador: “Suposo que sabran llegir els resultats”, va etzibar, i va instar els de Rajoy a fer una “reflexió” a partir d'aquests resultats. “Ells tenen l'alternativa. Que s'ho pensin bé.” Sí, alternativa, va dir.

Cal un govern fort i seriós per afrontar la gravíssima situació que tenim. Si no, res del que ens proposem serà possible

Un govern a la intempèrie i dèbil
no pot afrontar l'operació política més important dels últims tres-cents anys

Es pot garantir una legislatura estable i profitosa si n'hi ha que estan a l'altura i són conscients del que
s'hi juga Catalunya

De les urnes ha sortit una aposta
clara, rotunda i transversal a favor
del dret a decidir

No estic penedit d'haver convocat les eleccions. Han estat les que han tingut
més participació de tota la història

10.01.13

Últim dia

per investir el nou president.

24.12.12

Data límit

per constituir el Parlament.

No es pot jutjar el govern sense tenir
en compte que no
va arribar ni a mitja legislatura. No hi ha hagut indulgència

Hem d'afrontar un objectiu de dèficit completament injust
i deslleial. És la imposició d'un govern espanyol insensible

La reacció de Rajoy? Ells sí que tenen majoria absoluta.
Ells mateixos. Ja ho decidiran solets

Nosaltres acceptem els resultats de les eleccions, però demanem que
ho faci tothom

Negociació fins a principi de gener

El tret de sortida de les converses entre convergents i republicans per tractar d'arribar a un acord programàtic va ser el dinar que dimecres van compartir Artur Mas i Oriol Junqueras al Palau de la Generalitat. En tot cas, Mas va apel·lar a la “necessària discreció” per no desvelar ni el calendari ni cap altre detall sobre una negociació que, “si les coses van bé”, podria estar enllestida abans de fi d'any, segons el president, tot i que hi ha marge fins a principi de gener, perquè el termini per constituir el Parlament s'esgota el 24 de desembre, i per a la investidura hi ha temps fins passat Reis.
Amb qui encara no hi ha hagut una primera reunió
és amb el primer secretari dels socialistes, Pere Navarro. El PSC va cancel·lar la
trobada, prevista inicialment dijous passat, quan es va filtrar a la premsa. I, per això, quan ahir van preguntar a Mas per la nova data previs-ta per a la cita, es va negar
a revelar-la. “És que si ho
dic, me la suspenen.”