Mas mantindrà l'oferta perquè Junqueras entri en el govern durant la legislatura
El líder de CiU pronuncia un discurs sobiranista de marcat to social per a la investidura
21/12/12 02:00
-
BARCELONA
-
Odei A.-Etxearte
En el
pròleg d'una complicada legislatura de confrontació amb Madrid, Artur
Mas va voler deixar escrit que mantindrà el govern obert a Oriol
Junqueras durant els pròxims quatre anys. Aquest va ser el missatge
central d'un discurs d'investidura fet a mida del pacte amb els
republicans: amb un marcat gir social, una dura denúncia dels objectius
de dèficit que asfixien la Generalitat i un compromís inequívoc amb
l'exercici del dret a l'autodeterminació, sense citar el 2014. Mas està
convençut que l'afrontament de “l'operació política i de país” més
ambiciosa d'ençà de la caiguda de Barcelona el 1714 requeria l'entrada
dels republicans en el govern. Junqueras, escorredís, no ha descartat
entrar a l'executiu més endavant. Però ahir no s'hi va referir:
s'estrenava com a líder de l'oposició, tot i que l'apel·latiu va
escandalitzar més d'un diputat sorollós a l'hemicicle. Tampoc no va
convèncer Pere Navarro, entestat a exercir aquest paper encara que el
PSC s'hagi convertit en tercera força.
Mas va dividir el discurs en quatre eixos: el dret a decidir, el sanejament del dèficit, la recuperació econòmica i el blindatge de l'estat del benestar, amenaçat per l'ofec financer. El procés cap a l'estat català estarà revestit d'un marcat caràcter social. Aquest va ser el compromís adquirit i segellat en l'acord dels nacionalistes i els republicans. Però la dificultat pràctica de l'empresa, i potser també les diferències que han mantingut durant dècades CiU i ERC, no van deixar espai a l'èpica. No hi va haver cap bri de romanticisme patriòtic en la primera exhibició de l'aliança de la federació i els republicans. Per contra, van manifestar la convicció compartida que necessitaran el suport de la resta de partits i de la societat civil perquè la que s'enceta sigui realment la darrera legislatura autonòmica.
Darrera actualització ( Divendres, 21 de desembre del 2012 11:49 )
Mas va dividir el discurs en quatre eixos: el dret a decidir, el sanejament del dèficit, la recuperació econòmica i el blindatge de l'estat del benestar, amenaçat per l'ofec financer. El procés cap a l'estat català estarà revestit d'un marcat caràcter social. Aquest va ser el compromís adquirit i segellat en l'acord dels nacionalistes i els republicans. Però la dificultat pràctica de l'empresa, i potser també les diferències que han mantingut durant dècades CiU i ERC, no van deixar espai a l'èpica. No hi va haver cap bri de romanticisme patriòtic en la primera exhibició de l'aliança de la federació i els republicans. Per contra, van manifestar la convicció compartida que necessitaran el suport de la resta de partits i de la societat civil perquè la que s'enceta sigui realment la darrera legislatura autonòmica.
A la recerca del consens
De
fet, Mas no manté tan sols les portes obertes del govern a ERC sinó a
totes les forces “compromeses amb l'exercici del dret a
l'autodeterminació”. Junqueras ja va reduir el ventall dimecres a
ICV-EUiA i la CUP. I el PSC? Navarro va anunciar que no obstaculitzarà
el procés i s'abstindrà en totes les votacions que es facin en aquest
sentit. Mas hi va veure una decisió “tèbia” i “sobretot còmoda” que
evita que els socialistes hagin de “mullar-se”. En el complex joc
d'equilibris interns del nou PSC, la presa de posició respecte del dret a
decidir és una de les qüestions que han generat més discrepància
interna. El president en funcions també va retreure a Navarro que, amb
la defensa d'un referèndum acordat i ajustat a la legalitat espanyola,
serveixi en safata tota la capacitat de decisió a la majoria absoluta de
Mariano Rajoy.
“No tinc por”
Visiblement
conscient del desgast personal i polític amb què podria pagar la
reelecció, el líder de CiU va declarar que assumeix la responsabilitat
“com un acte de servei en majúscules”. “Ser president de Catalunya
suposa sempre un honor immens; en aquest moment també suposa una càrrega
immensa”, va admetre. Des de la tribuna, l'observaven els expresidents
Jordi Pujol i José Montilla. El govern espanyol ja ha anunciat que
recorrerà a tots els mecanismes que té a l'abast per avortar el procés
sobiranista. “No tinc por, però la situació del país em fa respecte”, hi
va afegir.
Cimera pressupostària
Mas
va avançar que convocarà una cimera abans de l'aprovació dels
pressupostos per traçar els “límits infranquejables” de l'estat del
benestar. El propòsit és que s'hi faci “un esforç d'objectivitat per
determinar allò que és imprescindible i intocable d'allò que no ho és
tant”. Fruit de la sintonia amb ERC, s'elaborarà igualment un contracte
programa perquè quan es disposi de majors ingressos es destinin a
polítiques socials i de forment del creixement econòmic.
En el capítol de les estructures d'estat, que els nacionalistes i els republicans volen construir en paral·lel a l'intent de negociar amb Madrid per la consulta, Mas va citar la construcció de la hisenda pròpia, la construcció de l'Institut Català de Finances en un banc públic i l'adaptació del cos de Mossos d'Esquadra perquè actuï com a policia integral, entre d'altres. El líder de CiU, a més, va defensar la imposició de nous impostos, com el que grava els dipòsits bancaris, per la situació financera “gairebé diabòlica” que pateix l'executiu. El fiscal ha estat el principal front de discrepàncies entre CDC i UDC amb el pacte amb ERC. Ahir, Josep Antoni Duran i Lleida es va traslladar al Parlament per escoltar el líder convergent.
En el capítol de les estructures d'estat, que els nacionalistes i els republicans volen construir en paral·lel a l'intent de negociar amb Madrid per la consulta, Mas va citar la construcció de la hisenda pròpia, la construcció de l'Institut Català de Finances en un banc públic i l'adaptació del cos de Mossos d'Esquadra perquè actuï com a policia integral, entre d'altres. El líder de CiU, a més, va defensar la imposició de nous impostos, com el que grava els dipòsits bancaris, per la situació financera “gairebé diabòlica” que pateix l'executiu. El fiscal ha estat el principal front de discrepàncies entre CDC i UDC amb el pacte amb ERC. Ahir, Josep Antoni Duran i Lleida es va traslladar al Parlament per escoltar el líder convergent.
Un mar d'inclemències
La metàfora marinera emergia al final del discurs de Mas com un sine qua non
inevitable: “Sé que hem de salpar, sé que trobarem moltes inclemències
en la travessia i sé que el vaixell no està en les millors condicions.”
CiU ha confiat en els republicans per emprendre el viatge polític més
ambiciós. El líder d'ERC va lloar que les dues forces, que “representen
models socials i econòmics alternatius”, s'hagin posat d'acord per
intentar assolir el triple objectiu de la reactivació econòmica, la
defensa de l'estat del benestar i la convocatòria de la consulta. La
complexa gestió diària posarà a prova la cohesió de la tripulació. Per
començar, Mas serà investit avui president amb el suport dels
republicans.
La població ens va demanar lideratges
compartits i transversals. També ens va demanar responsabilitats
compartides. Una cosa porta l'altra
Encetem una legislatura [...] que en el meu
ànim té vocació de permanència i estabilitat i que, per tant, hauria de
finalitzar d'aquí a quatre anys, el 2016
Vaig oferir després de les eleccions un
govern de més ampli espectre. [...] L'oferiment segueix en ferm i
seguirà en ferm durant tota la legislatura
Aspirem a ser un país normal, com tants
d'altres hi ha en el món. Si miren el mapa de la Unió Europea, veuran
que [...] s'ha passat de 15 països a 27, 28 l'any que ve
Catalunya, l'Estat i el país, al centre de tot
Una hora de discurs
i “Catalunya” al centre de tot. Aquesta és la paraula que més va
repetir ahir Artur Mas, que avui serà reelegit com a president de la
Generalitat gràcies a l'acord de governabilitat entre CiU i ERC. Mas va
dividir el seu discurs bàsicament en quatre parts: la necessitat que
Catalunya exerceixi el dret a decidir, sanejament del dèficit,
recuperació econòmica i conservació de l'estat del benestar. I els mots
que més va fer servir el president en funcions tenen molt a veure amb
les seccions. Enllaçant amb la consulta que, segons l'acord entre la
federació i els republicans s'ha de convocar el 2014, apareix l'“Estat”,
com a horitzó del procés iniciat i que preveu una consulta el 2014 –Mas
no va citar la data ni un cop– i també per la necessitat d'anar dotant
Catalunya de les tan anomenades estructures d'estat. Mas es va referir,
igualment, en nombroses ocasions al “país”.
Amb un discurs que alguns, fins i tot, van veure escorat a l'esquerra, el president en funcions va donar molta importància a les “polítiques”, en especial a les socials, i es va comprometre a no passar la tisora, o a fer-ho tan poc com es pugui, en tot allò que afecti els sectors més desafavorits de la societat. Aquest últim és justament un altre dels mots més pronunciats si s'analitzen les cent paraules més utilitzades per Mas.
Entre els mots, molts verbs. “Fer”, “dir”, “ser“, “decidir”. Infinitius tots ells representatius del nou rumb pres cap a l'estat propi i que refermen la voluntat de ser de Catalunya. Una altra de les paraules més emprades per Mas va ser “govern” i “econòmica”, en les seves referències a la greu crisi que, com Europa, està passant Catalunya. L'anàlisi també constata absències, i de nou la del mot “independència”.
Amb un discurs que alguns, fins i tot, van veure escorat a l'esquerra, el president en funcions va donar molta importància a les “polítiques”, en especial a les socials, i es va comprometre a no passar la tisora, o a fer-ho tan poc com es pugui, en tot allò que afecti els sectors més desafavorits de la societat. Aquest últim és justament un altre dels mots més pronunciats si s'analitzen les cent paraules més utilitzades per Mas.
Entre els mots, molts verbs. “Fer”, “dir”, “ser“, “decidir”. Infinitius tots ells representatius del nou rumb pres cap a l'estat propi i que refermen la voluntat de ser de Catalunya. Una altra de les paraules més emprades per Mas va ser “govern” i “econòmica”, en les seves referències a la greu crisi que, com Europa, està passant Catalunya. L'anàlisi també constata absències, i de nou la del mot “independència”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada