CE N'EST PAS LA CATALOGNE LE PROBLÈME
Il n'y a pas de doute que les interférences des services officieux de l'État espagnol dans les élections du 25 novembre ont induit une campagne déloyale, pour ne pas dire écœurante, qui a particulièrement influé dans la manipulation médiatique des secteurs les plus fragiles de notre société. Par exemple, sur la question des retraites, où les partis espagnolistes, surtout le PP, ont omis de dire que le système de retraites par redistribution implique que ce sont les travailleurs cotisant à la sécurité sociale qui paient de fait les pensions des retraités.
Il n'y a pas l'ombre d'un doute que le vrai cauchemar de l'Europe, c'est l'Espagne, et donc le mieux que nous pouvons faire, les Catalans, c'est de la fuir au plus tôt. Quand a-t-on vu un état, un pays où, par rapport au douloureux sujet des expulsions de domiciles, le citoyen soit maltraité, les gens soient abandonnés dans la rue aggravant encore plus leur situation, et en contrevenant la législation européenne. Malheureusement, les Catalans aussi pâtissons cette situation et c'est là un autre motif pour mettre les voiles de l'Espagne qui est en voie de devenir un vrai « état paria », où les abus de toutes sortes et les bévues antisociales sont à l'ordre du jour.
Ici aujourd'hui, c'est un besoin urgent de devenir une République, loin de l'orbite de Madrid. Nous ne pouvons pas appartenir à un état qui, outre le fait d'être le vrai cauchemar de l'Europe, détient le record d'être une des économies les moins productives du continent européen, mais qui s'entête malgré tout à construire des lignes de TGV dans certaines régions, dans lesquelles le nombre de passager est ridicule. Nous ne pouvons pas appartenir à un état où la démocratie est de si mauvaise qualité et dans lequel le spectre de l'autoritarisme irrationnel, voire du putschisme, sont de plus en plus visibles.
En définitive, les raisons ne nous manquent pas pour continuer à avancer vers la libération nationale. L'heure est arrivée, ne serait-ce que par amour propre collectif, d'appuyer sur l'accélérateur et de réaliser enfin ce « voyage à Ithaque », chose qui ne pourra arriver pour de bon qu'en coupant les ponts avec ce qui est aujourd'hui le pire cauchemar de l'Europe : l'État espagnol.
Tota la polèmica, millor dit, la
parafernàlia a l'entorn sobre si Catalunya quedaria fora de la Unió
Europea en cas que es declarés independent no és més que un impostura
política descomunal, un espantall com una casa de pagès que posa de
manifest, amb tota la seva cruesa, que el veritable malson d'Europa no
és Catalunya sinó Espanya.
No hi ha dubte que les interferències de les clavegueres de l'Estat espanyol en aquests comicis del 25-N han provocat que aquesta hagi estat una campanya molt bruta —molt fastigosa— que ha incidit, especialment, en la manipulació mediàtica dels sectors més vulnerables de la nostra societat. Per exemple, en la qüestió de les pensions, en què els partits espanyolistes, sobretot el PP, no han esmentat que el sistema de pensions per repartiment significa que els treballadors que cotitzen a la seguretat social són els que, de fet, paguen les pensions dels jubilats.
Sense cap mena de dubtes, el veritable malson d'Europa és Espanya,per la qual cosa els catalans farem bé de fugir-ne quan més aviat millor. On s'ha vist un estat, un país en què, en relació amb la dramàtica qüestió dels desnonaments, es maltracta el ciutadà, es deixa, a la gent amb més dificultats, al carrer i, a més, s'incompleix la legislació europea. Malauradament, això també ho patim els catalans i es un motiu més per tocar el dos d'una Espanya que està en un procés d'esdevenir un autèntic “estat pària”, en què els abusos de tota mena i les atzagaiades antisocials estan a l'ordre del dia.
Ara i aquí, és una necessitat urgent esdevenir una República, al marge de l'òrbita de Madrid. No podem formar part d'un estat que, a més ser el veritable malson d'Europa, ostenta el record de ser de les economies menys productives del continent europea, però que encara s'entesta en seguir construint línies d'AVE en determinades zones, en què el nombre de passatgers serà irrisori . No podem formar part d'un Estat en què la democràcia és de molt baixa qualitat i , en què el fantasma de l'autoritarisme irracional i,fins i tot el colpisme, cada dia treuen més el cap .
En definitiva , estem carregats de raó per continuar avançant cap a l'alliberament nacional. Ha arribat l'hora, per motius d'autoestima col·lectiva, de prémer l'accelerador i fer realitat aquest “viatge a Ítaca”; la qual cosa només es consolidarà de debò trencant definitivament amb el que significa, avui en dia, el pitjor malson d'Europa : l'Estat espanyol.
Auteur: Josep M. Loste
Traduction: Patrici Larousse
No hi ha dubte que les interferències de les clavegueres de l'Estat espanyol en aquests comicis del 25-N han provocat que aquesta hagi estat una campanya molt bruta —molt fastigosa— que ha incidit, especialment, en la manipulació mediàtica dels sectors més vulnerables de la nostra societat. Per exemple, en la qüestió de les pensions, en què els partits espanyolistes, sobretot el PP, no han esmentat que el sistema de pensions per repartiment significa que els treballadors que cotitzen a la seguretat social són els que, de fet, paguen les pensions dels jubilats.
Sense cap mena de dubtes, el veritable malson d'Europa és Espanya,per la qual cosa els catalans farem bé de fugir-ne quan més aviat millor. On s'ha vist un estat, un país en què, en relació amb la dramàtica qüestió dels desnonaments, es maltracta el ciutadà, es deixa, a la gent amb més dificultats, al carrer i, a més, s'incompleix la legislació europea. Malauradament, això també ho patim els catalans i es un motiu més per tocar el dos d'una Espanya que està en un procés d'esdevenir un autèntic “estat pària”, en què els abusos de tota mena i les atzagaiades antisocials estan a l'ordre del dia.
Ara i aquí, és una necessitat urgent esdevenir una República, al marge de l'òrbita de Madrid. No podem formar part d'un estat que, a més ser el veritable malson d'Europa, ostenta el record de ser de les economies menys productives del continent europea, però que encara s'entesta en seguir construint línies d'AVE en determinades zones, en què el nombre de passatgers serà irrisori . No podem formar part d'un Estat en què la democràcia és de molt baixa qualitat i , en què el fantasma de l'autoritarisme irracional i,fins i tot el colpisme, cada dia treuen més el cap .
En definitiva , estem carregats de raó per continuar avançant cap a l'alliberament nacional. Ha arribat l'hora, per motius d'autoestima col·lectiva, de prémer l'accelerador i fer realitat aquest “viatge a Ítaca”; la qual cosa només es consolidarà de debò trencant definitivament amb el que significa, avui en dia, el pitjor malson d'Europa : l'Estat espanyol.
Auteur: Josep M. Loste
Traduction: Patrici Larousse
2 comentaris :
NO TINGUEM POR ,,, FEM PINYA !!
Exacte hem de fer pinya !!
Publica un comentari a l'entrada