La Coca-Cola fot el camp de Catalunya, però els seus consumidors volen una Catalunya independent

Sol Daurella principal accionista de Coca-Cola i la dona més poderosa de Catalunya, segons el diari ARA, ha decidit traslladar l’empresa i la seva raó social a Madrid. 

 

El motiu ó l’excusa, segons ella, és la fusió amb altres concessionaris del sud d’Europa, altres llengües diuen que ha estat degut al procés sobiranista català- i li atorguen més atributs masculins que a J.M. Lara-, i altres apunten a les millors condicions fiscals que ofereix Madrid. Sigui quina sigui la raó és un error, la fugida és un símptoma de debilitat de la marca i més quan gran part dels seus consumidor són ferms defensors de la independència de Catalunya. Tant sols cal veure aquest simpàtic vídeo. Sra. Daurella per entendre que amor a Catalunya vol dir estimar-la i defensar-la amb tota fermesa i la seva fugida deixa molt que desitjar. 

 

D'on surt l'imperi de la senyora “Coca-cola” El passat més de març, el consell editorial del diari ARA, un òrgan no públic i desconegut per la majoria, va decidir fer un rànquing sobre les dones catalanes més influents i va coronar a Sol Daurella situant-la al capdamunt de la llista. Ens deia el diari ARA que “Sol Daurella (Barcelona, 1966) encarna la tercera generació del grup Cobega, que, de la mà del seu avi Santiago Daurella, va saber caçar l'oportunitat que suposava obtenir la primera llicència per embotellar la Coca-Cola quan a Espanya ningú no sabia què era: fa 61 anys”. El que no explica el diari ARA és el que expliquen alguns estudiosos de la història econòmica del franquisme. La Coca-Cola va començar a vendre’s a Europa als anys 30 però fins a l’any 51 no va començar a fabricar-se a Espanya i va arribar de la ma del basc Juan Manuel Sainz de Vicuña, casat amb la María Fernanda Primo, nevoda de José Antonio Primo de Rivera i neta del general Miguel Primo de Rivera. Vicuña va ser l’encarregat de repartir les llicències, que eren negoci assegurat, en territori espanyol i aquestes van anar a parar a mans d’industrials, oligarques i financers fidels al règim franquista. Sainz de Vicuña s’encarregava del màrqueting de la marca i va ser president de Coca-Cola a Espanya fins a la seva mort el 2006. Al contrari de la discreció mediàtica de Sol Daurella, les festes i clubs socials que va fundar l’àvia d’aquesta, Pilar Franco, van omplir planes als “ecos de sociedad” de la Vanguardia. Una tarda de cerca a l’hemeroteca del diari permet comprovar en què dedicava el temps “doña” Pilar i de passada veure amb quina flor i nata franquista del moment es relacionava. La resta al directe.cat