“El segle XII Catalunya tenia trets d'estat independent”

THOMAS N. BISSON,  HISTORIADOR EXPERT EN L'EDAT MEDIEVAL

Thomas N. Bisson (Nova York, 1931). Durant 60 anys s'ha dedicat a treballar, investigar i ensenyar sobre l'època medieval. Creu de Sant Jordi, el professor Bisson ha estat a Barcelona per participar en unes jornades sobre les institucions medievals de pau a Catalunya, organitzades per l'Institut Català Internacional per la Pau, una institució pública però independent, creada pel Parlament de Catalunya. 

Vostè ha estudiat molt la Catalunya medieval. Per què?

Va ser un interès accidental. La meva recerca s'adreçava sobretot a França. Vaig investigar una part de la història de França en la qual Catalunya en formava part. Vaig venir aquí i vaig trobar una quantitat enorme de documents. Així que una cosa va portar a l'altra.

Suposo que està al corrent de l'auge independentista a Catalunya...

Per descomptat. La meva recerca està molt vinculada a Catalunya i la independència. Ho trobo particularment rellevant. El segle XII Catalunya tenia característiques d'estat independent. Molta gent és pregunta per què Catalunya perd el segle XVII la sobirania. Però la pregunta interessant no és aquesta.

No?, quina és?

Cal preguntar-se d'on ve tot això. Com és que el segle XII, el comtat de Barcelona tenia un territori molt delimitat i independent de la corona d'Aragó, amb institucions pròpies? En altres regions d'Europa hi havia situacions semblants, però depenien d'alguna instància superior. Catalunya ja era una nació estat el segle XII, però un accident dinàstic el segle XV, en unir-se a la corona de Castella, explica per què ara no és un país sobirà.

Per què es va interessar per l'època medieval?

Quan era jove, aquesta era la història que s'ensenyava. Ara, tot això ha canviat, i crec que no ha estat un canvi positiu, perquè l'època medieval va ser molt important.

Quin va ser el seu objecte principal d'estudi?

Jo vaig començar estudiant les institucions del segle XIII, sobretot les parlamentàries angleses i franceses. Unes institucions molt diferents del que hi havia abans d'aquell segle. El segle XII hi ha grans canvis socials que expliquen el que passarà el XIII. És un període molt interessant per a tot Europa, i no només per a Catalunya.

Què té l'imaginari medieval per atreure tanta gent?

Hi ha la idea que és un món de castells, cavallers, donzelles... No és una imaginari que hagi creat jo ni els estudiosos com jo. És divertit, però no bo. Com he dit i m'he lamentat sovint, al currículum escolar dels Estats Units d'ara no s'ensenya l'edat mitjana. Per això em sorprèn, que, en canvi, hi hagi tanta fascinació per aquella època. Ara bé, a mi m'interessa perquè per estudiar i investigar l'edat mitjana cal utilitzar la imaginació. El meu llibre, que té més de 700 pàgines, està molt documentat, però en el seu 75% he usat la imaginació.

Per què l'edat mitjana va durar tant de temps?

Per què no hauria de ser així? Si poguéssim respondre a això també podríem respondre moltes altres preguntes. En l'època medieval hi va haver molts canvis graduals. Ara la tecnologia va molt ràpida, però la humanitat ha tardat molt de temps a solucionar els problemes. Per això l'època medieval es va dilatar.

Es té una idea que és un període molt fosc...

Entre els segles VIII i XI gairebé no hi va haver avenços, però fins i tot llavors hi va haver canvis.

Com ara?

L'augment de població. Si em pregunta els motius, els ignoro. Però sí que hi ha documentació que les famílies eren més grans i que la gent sobrevivia més. En créixer la població, creixien els castells, els pobles, els feus, etc.

Per què l'època medieval sembla un fenomen exclusiu d'Europa?

No ho és pas. És un concepte que s'aplica a tot el món, però avui dia hi ha poca recerca comparativa entre les regions. Interessa poc al món acadèmic.

Quins ensenyaments podem extreure del món medieval?

Interrogant-nos sobre la història medieval podem arribar a entendre què és la modernitat. Com més documentació s'estudia, més clar és que era una època molt diferent a l'actual.