Avui fa 72 anys que el Molt Honorable President de la Generalitat, Lluís Companys era assassinat pel franquisme
en un acte d’odi cap a Catalunya i cap al que representava el President
Companys, i com el President, milers de catalans i catalanes van pagar
amb la seva mort l’estima al país. Mai Espanya, a diferencia d’altres
països en casos semblants, ha demanat disculpes, ni tant sols quant ha
governat el PSOE. Un país que és incapaç de disculpar-se dels crims
comesos és un país sense cap credibilitat, un país que mai vol negociar,
ni tant sols enraonar, és un país mancat de democràcia. Espanya mai ha
sabut ni ha volgut demanar perdó ni entendre, i ara, davant la
voluntat majoritària d’un poble que vol la seva llibertat, Espanya
segueix sense entendre i sense voler enraonar.
A pocs dies del inici de la campanya electoral més important dels darrers temps,
els diferents partits estan preparant les llistes, els programes i les
estratègies, i malgrat alguns intents de frenar-ho, les eleccions són
cada cop més plebiscitàries. Per un costat CiU, ICV/EUiA, ERC, SI i la
CUP, s’han compromès decididament per l’Estat propi, si més no amb la
celebració d’un referèndum d’autodeterminació per la propera
legislatura, i per un altre costat el PP, C’s que neguen el dret a
decidir, i el PSC - que vol allò que ni tant sols els seus volen a
Espanya; el federalisme, que no porta a cap lloc-. Les postures estan
molt clares i ningú podrà dir que no han estat advertits, ningú podrà
dir que el procés no és impecablement democràtic; el mateix President
Companys se sentiria orgullós del seu poble.
El MHP Lluís Companys va ser assassinat per la dictadura franquista, però el seu exemple avui encara és viu,
i el camí emprés pel poble de Catalunya fa anys, es perfila avui
irreversible i cal esperar que els diferents partits polítics estiguin a
l’alçada. Els uns, no variant el seu compromís adquirit cap a l’estat
propi, i els altres, respectant la democràcia, l’única i poderosa arma
que coneixem els catalans i que coneixen i respecten els països
clarament democràtics. Les regles del joc han estat definides i
acceptades i no val després del 25N a tirar enrere allò que han acceptat
i s’han compromès. Qui guanyi, que compleixi allò que ha dit, i qui
perdi, que sigui demòcrata.
El nostre record pel #MHPCompanys, i a per totes les persones víctimes del franquisme.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada