El CCN xifra aquesta quantitat per afrontar la despesa corrent de la Generalitat els tres primers mesos. Catalunya assumiria el 100% de deute espanyol per inversions a Catalunya, i entre el 16% i el 19% del deute atribuït a despeses compartides com casa reial i exèrcit
L’endemà de proclamar la independència, l’Estat català necessitaria una liquiditat de 15.000 milions d’euros per poder garantir durant els tres primers mesos el pagament de la despesa corrent, fonamentalment nòmines de funcionaris i pensions. Així ho calcula l'estudi del Cercle Català de Negocis (CCN), #Dmés1, que xifra els costos immediats de la transició a un estat independent. Aquests 5.000 milions mensuals s’aconseguirien fonamentalment dels recursos propis de la Generalitat, però també de la recuperació d’actius com els ports i els aeroports, que permetrien un sobreendeutament de l’estat català posant aquestes infraestructures com a garanties de crèdit.
Ara bé, la Generalitat també assumiria el deute que té actualment, 45.000 milions d’euros, i altres costos derivats de la separació: “Catalunya hauria de pagar la seva llibertat assumint el 100% del deute de l’Estat espanyol que s’hagi contret per crear infraestructures a Catalunya, però no hauria d’assumir ni un cèntim del deute generat per crear infraestructures fora de Catalunya. Per contra, també hauria d’assumir entre un 16% i un 19% del deute no territorialitzable, com la casa reial o l’exèrcit. I pel que fa al deute de la Generalitat, la nostra prima de risc seria un 20% inferior a l’espanyola”, explica Albert Pont, responsable de l’àrea internacional del CCN.
Aquesta entitat considera que Catalunya hauria d’assumir aquest deute, tot i que la legislació internacional no l’obliga fins que l’Estat espanyol efectivament reconegués la independència, això és, uns tres mesos després, perquè “assumir el deute significa donar un missatge de solvència als creditors internacionals”. De fet, aquests creditors internacionals haurien de permetre accedir a crèdits per valor d’uns 6.000 milions d’euros els tres primers mesos, segons els càlculs de necessitat financera del CCN.
Un estat amb superàvit
El CCN ha estudiat diversos casos d’independència a Europa, i determina que els processos duren entre tres i cinc mesos fins que el nou Estat posa el comptador a zero de les seves finances. “El problema és l’accés als arxius de la hisenda espanyola, que lògicament no ens els facilitarà ràpid. Si no tenim la base de dades dels nostres contribuents, no podem recaptar tots els impostos per finançar el nou Estat, que a més, tindria costos afegits per crear infraestructures com ambaixades i un exèrcit. Amb la hisenda pròpia aconseguiríem recaptar immediatament tots els impostos, disposaria de 6.000 milions euros anuals per reinvertir en el país”, rebla Pont.
Actualment, Catalunya paga 38.000 milions d’euros a Madrid, que se sumen als 25.000 milions per cotitzacions a la Seguretat Social. Les despeses no financeres de la Generalitat sumen 27.000 milions, i els subsidis d’atur i pensions avui sumen 28.000 milions, a càrrec de l’Estat. Fent els números, i restats els 2.000 milions d’euros que es pagarien en interessos, a la Generalitat li quedaria un superàvit d’aquests 6.000 milions anuals, a partir de la constitució formal de l’estat independent.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada