dilluns, 30 d’abril del 2012

La Liga de Fútbol denuncia ante la Fiscalía Anticorrupción posibles amaños de partidos

José Ramón de la Morena hablará este lunes en 'El Laguero' con el vicepresidente de la Liga de Fútbol Profesional, que aclarará las claves de la denuncia relativa a estos supuestos amaños

CADENA SER   30-04-2012
Según la información que ha ofrecido en la antena de la Cadena SER, la UEFA también estaría investigando algunas apuestas sobre partidos de esta temporada en los que podrían estar implicados algunos jugadores.

La Liga de Fútbol Profesional (LNFP) ha interpuesto una demanda ante la Fiscalía Anticorrupción por la sospecha de posibles amaños de partidos del campeonato liguero, según ha adelantado José Ramón de la Morena en 'El Larguero'. Estos presuntos casos de fraude afectarían a encuentros correspondientes a la recta final del presente campeonato de Liga.
De la Morena (@jrdelamorena) analizará en profundidad esta noticia en 'El Larguero' del lunes, en el que hablará con el vicepresidente de la Liga de Fútbol Profesional sobre los detalles de la denuncia que esta institución ha formulado ante la Fiscalía Anticorrupción.

De qui són els peatges catalans? IGNASI PUJOL | Actualitzada el 30/04/2012 00:00

Els peatges són elements ben coneguts pels usuaris de les carreteres catalanes, ¿però els conductors saben qui en són els titulars en cada cas? Qui els gestiona? Aquests dies de campanya d'insubmissió se n'han evidenciat les diferències. A Catalunya hi ha dues administracions titulars de vies de peatge: l'Estat i la Generalitat.
I la gestió es reparteix entre tres operadors: Abertis, Autema i empreses públiques dependents del govern català.
Abertis, l'actor dominant
El grup controla les societats Acesa, Invicat i Aucat
Abertis, el grup d'infraestructures participat per La Caixa, és el primer operador d'autopistes d'Espanya i també de Catalunya, el seu mercat natural. Controla les concessionàries Acesa (autopistes AP-7 i AP-2), Invicat (C-31, C-32, C-33) i Aucat (túnels del Garraf), que sumen 591 quilòmetres a Catalunya i uns ingressos de 699 milions d'euros. Les concessions expiren el 2021 (Acesa i Invicat) i el 2039 (Aucat).
A més, Abertis participa en un 23,7% a Autema, una altra de les concessionàries catalanes, i acaba de vendre el 37% de Túnel del Cadí, pas previ per optar a la privatització de Cadí i Tabasa, concessionària de Túnels de Vallvidrera.
Autema
L'autopista de Ferrovial a Catalunya
La concessionària està participada en un 76,28% per Ferrovial, la constructora de la família Del Pino, i la resta de les accions està en mans d'Abertis. La companyia gestiona la via de peatge de 48,3 quilòmetres que uneix Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Manresa. La concessió expira l'any 2036 i els ingressos obtinguts l'any passat van ascendir a 81,7 milions d'euros.
Tabasa i Túnel del Cadí
Els peatges de la Generalitat
Tabasa és la concessionària de Túnels de Vallvidrera i està participada en un 96% per la Generalitat. Va facturar 40,33 milions el 2010 (últim exercici amb dades disponibles). Túnel del Cadí (amb uns ingressos de 23,3 milions el 2010) és l'altra via de peatge gestionada pel Govern, que fins fa poc era propietari del 52% de les accions.
Abertis en tenia un 37%, però igual que la resta de socis privats va desprendre's dels seus títols en favor de la Generalitat. Per què? La Generalitat vol fusionar Cadí i Tabasa per després privatitzar la companyia i així obtenir uns preuats ingressos en aquests temps de penúries econòmiques (es calcula que aquest procés podria reportar al Govern entre 400 i 500 milions d'euros).
El peatge a l'ombra
La barrera que el contribuent no veu (però paga)
Al marge de les vies de peatge explícit a Catalunya, hi ha vies de peatge a l'ombra (com l'Eix Transversal), en què el Govern paga al seu concessionari (privat) segons el número de vehicles que utilitzen la via. Aquests sistemes de pagaments diferits d'obra hipotequen actualment el 40% del pressupost del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

Mentides i vergonyes de l’Estat espanyol


Mentides i vergonyes de l’Estat espanyol

Quan més desactivat sembla el moviment del 15M –cal recordar que la temperatura a les principals places catalanes és sota zero- més dures i injustes són les decisions polítiques preses pel govern i les principals institucions de l’estat espanyol.
Quan Mariano Rajoy assisteix per primera vegada com a President a la cimera econòmica-europea, ho fa claudicant i demanant compassió enfront els comissaris amb l’indiscutible aval que les seves polítiques provocaran una vaga general i què, per tant, està fent els deures. Aplicat com és amb el poder, no va a Europa a defensar la seva gent, sinó a caure simpàtic i guanyar-se els somriures dels seus avaladors com ho va fer Aznar en el seu dia, encara que això signifiqui sacrifici i un futur incert.
Quan el ministre d’economia espanyol anuncia una reforma laboral agressiva, el que vol dir es que s’acomiadarà més barat i que fent-ho, afirma Luís De Guindos, es crearan més llocs de treball. Una altra concessió per a fer creure’ns que el gris és blanc. Per implorar als mercats allunyar-se de la lliga -amb Grècia, Portugal i Irlanda-, on Espanya sempre ha jugat per molt que es faci veure el contrari.
Quan totes les proves del Cas Gurtel indiquen que un polític s’està beneficiant personalment del càrrec que ocupa i, a més, hi ha una trama d’interessos econòmics creada a partir d’aquest polític, la justícia espanyola es pregunta qui o com s’ha filtrat una informació que no hauria d’haver sortit mai a la llum, i condemna el jutge alhora que absolt l’aprofitat.
Més. Quan un banquer dels més poderosos d’Espanya és condemnat a inhabilitació per males pràctiques en la gestió i la fiscalitat dels fons sobre els que operava, un Govern espanyol en funcions i tres dies abans d’abandonar l’executiu, l’indulta sense cap explicació, motivació ni sentit. Només la constatació que cal claudicar enfront la voluntat de l’autèntic poder.
Finalment, la monarquia. Aquell pot de les essències crionitzat, hereu de la Jefatura del Estado franquista, surt indemne d’una trama que ha servit per desviar fons públics denunciada per l’extrema dreta, per fer virar la institució monàrquica cap a posicions molt més autoritàries.
El futur no és encoratjador, però mentre el monarca reclama justícia, els banquers austeritat i els polítics sacrifici, la immensa majoria de la població remuga però roman en un inexplicable silenci. Es fa més urgent que mai canviar el llenguatge, articular una alternativa social que aviat es converteixi en política, i proposar horitzons diferents provant noves polítiques que habilitin una ciutadania crítica, més autònoma i menys dependent de la monarquia, del Govern central i, en definitiva, de l’estat espanyol.


Oriol Illa

Oriol Illa Sóc politòleg. M’agrada passejar pel Gòtic barceloní, badar davant la Font del Lleó de Caldes de Montbui i escapar-me, quan puc, a Peratallada. Em perdo per la Central del Raval i, afablement, discuteixo amb els amics a l'Ateneu Barcelonès o a la biblioteca de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. No m'agrada que em convoquin a reunions o actes quan juga el Barça.