Cristiano, el ‘regal' de Bankia
Caja Madrid va finançar el 2009 el fitxatge de Cristiano Ronaldo amb un crèdit de 76,5 milions
La caixa pública, controlada per Esperanza Aguirre, es va transformar el 2010 en Bankia i ara necessita 10.000 milions
10/05/12 02:00 - BARCELONA - Lluís Simon
L'estiu del 2009 va ser calent a Madrid. Florentino Pérez havia recuperat la presidència del Real Madrid i necessitava urgentment una carretada de milions d'euros per finançar el seu segon projecte i fer front a la supremacia esportiva del FC Barcelona. Dir que va tirar la casa per la finestra és poc. En poc més d'una setmana va fitxar Cristiano Ronaldo (94 milions d'euros) i Kaká (65). Més endavant també cauria Benzema (45). Per fer-ho va necessitar 150 milions nous de trinca. I quina entitat pública va acudir joiosa a la crida de Florentino? Ho heu endevinat. Caja Madrid, presidida llavors per un amic íntim d'Esperanza Aguirre, Miguel Blesa. El 2011 Caja Madrid, que amenaçava ruïna per culpa de la bombolla immobiliària i per inversions a tort i dret en projectes polítics del PP, es va privatitzar i es va convertir en Bankia amb un exministre i amic de José María Aznar, Rodrigo Rato, com a nou president. El conte ha acabat aquesta setmana, quan s'ha sabut que Bankia haurà de ser salvada per tots nosaltres amb més de 10.000 milions, una suma que fa feredat al costat dels 270 milions que exigeix el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, de més al govern espanyol per a l'exercici del 2012.
Quan va donar el crèdit a Florentino els gestors de Caja Madrid ja es trobaven sota sospita per la seva participació activa en el mercat immobiliari i perquè havien tallat l'aixeta del crèdit a les famílies i les petites empreses. La ministra d'Economia, Elena Salgado, i el mateix president, Rodríguez Zapatero, es van “sorprendre” pel crèdit concedit per una entitat pública per pagar dos jugadors de futbol, Cristiano Ronaldo i Kaká.
En alguns àmbits externs a la central lechera l'operació va ser qualificada d'escandalosa, i n'hi havia motius. La part del crèdit concedida per Caja Madrid (76,5 milions) tenia una carència de dos anys. Fins l'estiu de l'any passat el Madrid no va haver de tornar ni un cèntim a la caixa, que ja queia a trossos. L'interès també era, per dir-ho suaument, d'amic: l'euríbor més dos punts, molt per sota del 7% amb el qual es finançava Caja Madrid amb les polèmiques participacions preferents.
Veient les crítiques lògiques que va despertar l'operació, Caja Madrid es va haver de defensar amb una compareixença de Miguel Blesa: “No entenc les crítiques. Per què hem de discriminar una empresa que dóna espectacle a milers der persones cada diumenge?”
El préstec al Madrid per Cristiano Ronaldo també es va posar sobre la taula en la seva transformació en banc. El crèdit de 76,5 milions va ser inclòs com una garantia per obtenir liquiditat per part del Banc Central Europeu. Bankia també va incloure en aquest paquet altres grans préstecs concedits per Caja Madrid a empreses espanyoles. La majoria eren a societats d'un grup empresarial presidit per Florentino Pérez, ACS (208,9 milions), Acciona (170,7) i FCC (100,1).
La connivència de Florentino Pérez en el Madrid va tocar sostre en la seva primera etapa de president, en què va gestar el conegut pelotazo, que li va permetre ingressar 500 milions d'euros el 2000, exactament la suma de diners que es va gastar en fitxatges fins al final del seu mandat. No es pot negar que és un bon gestor.
Quan va donar el crèdit a Florentino els gestors de Caja Madrid ja es trobaven sota sospita per la seva participació activa en el mercat immobiliari i perquè havien tallat l'aixeta del crèdit a les famílies i les petites empreses. La ministra d'Economia, Elena Salgado, i el mateix president, Rodríguez Zapatero, es van “sorprendre” pel crèdit concedit per una entitat pública per pagar dos jugadors de futbol, Cristiano Ronaldo i Kaká.
En alguns àmbits externs a la central lechera l'operació va ser qualificada d'escandalosa, i n'hi havia motius. La part del crèdit concedida per Caja Madrid (76,5 milions) tenia una carència de dos anys. Fins l'estiu de l'any passat el Madrid no va haver de tornar ni un cèntim a la caixa, que ja queia a trossos. L'interès també era, per dir-ho suaument, d'amic: l'euríbor més dos punts, molt per sota del 7% amb el qual es finançava Caja Madrid amb les polèmiques participacions preferents.
Veient les crítiques lògiques que va despertar l'operació, Caja Madrid es va haver de defensar amb una compareixença de Miguel Blesa: “No entenc les crítiques. Per què hem de discriminar una empresa que dóna espectacle a milers der persones cada diumenge?”
El préstec al Madrid per Cristiano Ronaldo també es va posar sobre la taula en la seva transformació en banc. El crèdit de 76,5 milions va ser inclòs com una garantia per obtenir liquiditat per part del Banc Central Europeu. Bankia també va incloure en aquest paquet altres grans préstecs concedits per Caja Madrid a empreses espanyoles. La majoria eren a societats d'un grup empresarial presidit per Florentino Pérez, ACS (208,9 milions), Acciona (170,7) i FCC (100,1).
La connivència de Florentino Pérez en el Madrid va tocar sostre en la seva primera etapa de president, en què va gestar el conegut pelotazo, que li va permetre ingressar 500 milions d'euros el 2000, exactament la suma de diners que es va gastar en fitxatges fins al final del seu mandat. No es pot negar que és un bon gestor.
76,5
milions
són els que va concedir Caja Madrid al club per gastar-los en fitxatges.
149,5
milions
són els que va gastar Florentino en Cristiano i Kaká.
