VISITA BARCELONA
El que vol liderar la "regeneració democràtica" de l'Estat espanyol visita la fira que fa d'altaveu de la dreta i l'extrema dreta més catalanòfobes
 |
| El president espanyol, Pedro Sánchez, visita la caseta del PSC a la polèmica Fira d'Abril de la FECAC. Foto: RTVE |
María García
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
29.04.2024 - 13:43 Actualització: 29.04.2024 - 14:00
Hi ha una barrera que no es pot travessar sense que això tinga conseqüències: la de la indecència. Açò que ha fet Pedro Sánchez aquests dies és un engany insòlit als ciutadans, una autèntica ensarronada, un xantatge emocional que apel·la a la irracionalitat per a tapar els fets que no li convenen, una frivolitat que no té nom ni parangó, un ús dels mitjans institucionals per a fer una maniobra partidista en plena campanya electoral que, simplement, no té precedents. I que és molt greu. El numeret d’esperar-se a comunicar la decisió al minut 6 de la intervenció, amb una estudiada pausa dramàtica abans, ha coronat una comèdia impostada, falsària i fredament calculada, que finalment, a més, no ha servit per a aclarir res de substancial.
Perquè el més gros de tot és que continuem sense saber per quina raó va adoptar una decisió tan greu com la de paralitzar el seu govern durant dies. I encara menys sabem què pensa fer respecte d’això que ell anomena “regenerar” la vida política.
Siguem clars, però: la història del Partit Socialista, durant la transició espanyola, i la trajectòria personal de Pedro Sánchez mateix no predisposen a creure que ells, precisament ells, puguen regenerar res de
OPINIÓ
David González
Barcelona. Dilluns, 29 d'abril de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
És evident que la decisió que anunciï aquest dilluns Pedro Sánchez, és a dir, si plega, continua, se sotmet a una qüestió de confiança o anuncia noves eleccions, tindrà un efecte en la campanya i en les eleccions catalanes del proper 12 de maig. Per bé que no crec que el cop de peu al tauler del sempre imprevisible president del govern espanyol estigui pensat en clau catalana, sinó, com sol ser marca de la casa, en la pròpia supervivència personal, és obvi que el moment en què s’ha produït el converteix en un factor afegit d’incertesa en un horitzó electoral més alterat i remogut del que han suggerit fins ara la majoria d’enquestes conegudes.
Si la mitjana dels sondejos apunta a una victòria del PSC de Salvador Illa, que se situaria entre 35-40 diputats i un segon lloc per a la candidatura de Junts+Carles Puigdemont, amb entre 30 i 35 —la qual cosa no faria impossible un empat— en les últimes hores han aparegut sondejos que dibuixen altres tendències. La del CEO, que dispara les expectatives del candidat socialista i rescata ERC de la
ECONOMIA
 |
| Retallat el Perro Sanchez |
19 d'abril del 2024
Actualitzat a les 14:23h
Chery i Ebro han signat aquest mateix divendres l'acord per produir 50.000 vehicles elèctrics anuals el 2027 als antics terrenys de l'empresa Nissan a la Zona Franca de Barcelona, i preveuen aconseguir els 150.000 l'any 2029. Ho han signat el CEO d'Ebro, Pedro Calef, i el vicepresident internacional de Chery, Charlie Zhang, en un acte al qual han assistit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; l'home al capdavant de la Generalitat, Pere Aragonès; el sotsgovernador de la província xinesa d'Anhui, Shan Xiangqian; el ministre Jordi Hereu i el conseller Roger Torrent, entre altres.
El projecte inicialment suposa la incorporació d'uns 150 treballadors i treballadores, actualment en formació, si bé preveu recuperar fins a 1.250 llocs de feina. D'aquesta manera, es tanca el procés de reindustrialització de la planta, que es va iniciar el desembre de 2021, quan Nissan va abandonar les instal·lacions a la capital catalana.
MÓN - ESPANYA
26.03.2024 - 13:24
Actualització: 26.03.2024 - 14:20
El govern espanyol ha decidit de recórrer al Tribunal Constitucional espanyol contra la decisió de la mesa del parlament d’admetre a tràmit la ILP que demana la declaració d’independència de Catalunya. Ho ha fet públic el ministre de Justícia espanyol, Félix Bolaños, a la conferència de premsa posterior al consell de ministres.
Segons la llei espanyola, el parlament no pot continuar tramitant la ILP perquè és el govern espanyol que ha presentat el recurs d’inconstitucionalitat, i haurà d’esperar que el tribunal decideixi si anul·la definitivament o no l’admissió a tràmit de la ILP.
Ara, doncs, si la nova mesa del parlament continua la tramitació pot ser acusada de desobediència, tal com va passar amb les de Carme Forcadell i Roger Torrent. D’una altra banda, la justícia espanyola
 |
El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa Data de publicació: dimecres 27 de desembre del 2023, 15:14 Localització: Madrid Autor: Moncloa |
Redacció
Dimecres, 6 de març de 2024
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment ha acceptat fer canvis a la llei d’amnistia per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president a l’exili Carles Puigdemont, ara que el Tribunal Suprem instruirà la seva causa del Tsunami Democràtic. Ha estat el mateix Sánchez qui, en conversa informal amb els periodistes que l’acompanyen de viatge oficial a Brasil i Xile, ha manifestat aquesta intenció, fet que ha sorprès, ja que la primera vegada la norma no va tirar endavant perquè el PSOE s’havia negat a incloure les esmenes que reclamava Junts.
La llei es tornarà a votar demà dijous a la comissió de Justícia del Congrés després que Junts la tombés fa un mes, perquè no incloïa les esmenes que havien presentat. Els independentistes insisteixen que les
LES PORTADES
Alba Solé Ingla
Barcelona. Dilluns, 5 de febrer de 2024. 07:44
Actualitzat: Dilluns, 5 de febrer de 2024. 10:20
Temps de lectura: 4 minuts
El fiscal del Tribunal Suprem s’oposa a investigar el president a l'exili Carles Puigdemont per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. Álvaro Redondo es posiciona així en resposta a l’exposició raonada que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va enviar al Tribunal Suprem perquè assumeixi la causa. Ara bé, no es tracta d’un posicionament definitiu del ministeri fiscal, perquè l’informe de Redondo encara ha de passar per la junta de fiscals. Tot i això, la posició del fiscal del Suprem és la mateixa que la de l’Audiència Nacional, que ha reiterat en diverses ocasions la seva oposició a investigar per terrorisme Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’encausats. La premsa espanyola, aquesta que sempre ha tret pit de la importància del respecte a les decisions judicials, ara posa en dubte els fiscals; fa uns dies qüestionava el de l'Audiència Nacional, i ara el del Tribunal Suprem. "El fiscal del Suprem va veure terrorisme en Puigdemont per Tsunami i va canviar de criteri després de reunir-se amb el fiscal general", assegura El Mundo. El rotatiu indica que Álvaro Redondo, el fiscal del TS que ha redactat aquest darrer informe, en un primer moment "apreciava indicis de terrorisme contra Puigdemont", ara bé, sembla ser que "després de reunir-se amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro Garcia Ortiz, va canviar de criteri". La fotografia del dia és per a Nayib Bukele, que ha estat reelegit president de El Salvador.
El País també carrega contra els fiscals i contra el president a l'exili i apunta que l'informe del fiscal del Tribunal Suprem
OPINIÓ
L’independentisme català no té ara mateix un nord clar, està dividit i desmobilitzat. És així, s’ha dit i s’ha repetit. I precisament per això els partits independentistes amb representació al Congrés no tenen res a perdre i sí molt a guanyar si mantenen la tensió en la seva relació amb el PSOE. Sobretot Junts, mentre estigui sota mínims en poder institucional –només té la presidència del Parlament i l’alcaldia de Sant Cugat–, no té incentius per jugar amb les regles del règim del 78 ni en la versió més recent. Però en aquest context ERC tampoc pot cedir davant Pedro Sánchez perquè no li surt a compte, especialment de cara al cicle electoral que ve.
Fa de mal dir si dels pactes d’aquesta investidura se’n traurà alguna cosa més que l’amnistia, que se suposava que només era el primer pas per a una fase de negociació en què Catalunya ha de poder reformular la seva relació amb Espanya, i l’objectiu és fer-ho amb un referèndum. Per tant, Junts i ERC no aixecaran el peu de l’accelerador encara que continuïn dins del pacte. Per això la consellera d’Economia planta el Consell de Política Fiscal i Financera i reclama una negociació bilateral. I per la mateixa raó aquell president espanyol que el 2019 prometia en campanya que faria portar detingut Puigdemont
PAÍS - PRINCIPAT
14.12.2023 - 10:09
Actualització: 14.12.2023 - 11:23
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha negat que tingui previst de reunir-se amb el president Carles Puigdemont, tal com ha anunciat Junts. En una atenció als mitjans a Brussel·les, ha dit que a l’agenda només hi té una reunió amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el 21 de desembre. “La meva agenda és pública. És absolutament transparent”, ha afegit.
🔴DIRECTO | Pedro Sánchez, presidente del Gobierno: "En mi agenda lo que tengo es una reunión con el president Aragonès de la Generalitat, me parece que es el día 21"
— Radio 5 (@radio5_rne) December 14, 2023
"Mi agenda es pública, es absolutamente transparente"https://t.co/MFBFHOkvUO https://t.co/3sqtGe2Vl7 pic.twitter.com/2XWP0aIWXa
🔴DIRECTO | Pedro Sánchez, presidente del Gobierno: "En mi agenda lo que tengo es una reunión con el president Aragonès de la Generalitat, me parece que es el día 21"
— Radio 5 (@radio5_rne) December 14, 2023
"Mi agenda es pública, es absolutamente transparente"https://t.co/MFBFHOkvUO https://t.co/3sqtGe2Vl7 pic.twitter.com/2XWP0aIWXa
Prèviament, la portaveu del govern espanyol i ministra d’Educació, Pilar Alegría, havia dit que
GOVERN ESPANYOL
Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dijous, 7 de desembre de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
A Pedro Sánchez se li ha sumat una nova pedra a la sabata en el dificultós camí que haurà de recórrer durant tota aquesta legislatura per mantenir-se estable a la Moncloa. El govern de coalició de PSOE i Sumar havia d’arribar fins ara a acords amb Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu, PNB i BNG. Però ara els socialistes han d’afegir-hi també Podemos, perquè els morats han decidit trencar peres amb Yolanda Díaz, separar-se al Congrés dels Diputats i establir-se al grup mixt de la cambra baixa. Ione Belarra ja ha trucat a Félix Bolaños assegurant que la legislatura no està en risc, però a la Moncloa tothom és conscient que ara tenen més “dificultats” i que han de “negociar més”. A Sumar interpreten que l'espai situat a l'esquerra del PSOE dona una imatge "lamentable".
La notícia esclatava dimarts a la tarda, durant una compareixença del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, al Congrés. Podemos avisava que abandonava Sumar, i en aquell moment Yolanda Díaz ja no era a l’hemicicle; moltes trucades, corredisses. Un històric diputat socialista sortia de l’hemicicle i receptava calma als periodistes que vagaven pels passadissos de l’edifici: “És només un grup més amb el que hem de negociar; les majories que podem aconseguir continuen sent les mateixes”.
A la sala de màquines de la Moncloa reconeixen les “dificultats” que implica pels equips negociadors de Sánchez aquest trencament de Podemos amb Sumar. Però alerten: en cap cas la fa perillar. Reconeixia exactament el mateix el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una conversa informal amb periodistes després de celebrar-se al Congrés l’acte oficial d’aniversari de la Constitució. “L’important és que compartim conquestes”, va refermar, però també va admetre que a partir d’ara caldrà “negociar més” per assolir majories al Congrés.
Sigui com sigui, Ione Belarra ja va trucar a Félix Bolaños el dia que Podemos decidia anar a la seva per tranquil·litzar-lo. La secretària general dels morats assegurava al ministre de la Presidència i de Justícia que la legislatura no està en risc. La versió de la Moncloa sobre aquella trucada coincideix amb la de Podemos. Aquesta trucada, però, es va produir després que la decisió es fes pública, en tant que Pedro Sánchez reconeix que va assabentar-se del divorci a través dels mitjans de comunicació.
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimarts, 21 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts
Primera lliçó: quan es tracta de l'independentisme i el seu trànsit per la justícia espanyola, situar-se sempre en la pitjor de les hipòtesis estalvia molt de temps. Per als càndids, que encara n'hi ha, aquest dimarts s'ha revelat el que era més que evident: el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha traspassat al Tribunal Suprem la investigació per delicte de terrorisme de la causa de Tsunami Democràtic, que inclou, entre d'altres, el president a l'exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. No són els únics, però és la manera com la justícia expressa l'oposició a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez amb l'independentisme català.
Segona lliçó: l'objectiu final de la justícia espanyola no és cap altre que deixar en paper mullat el que acabin decidint les Corts Generals sobre l'amnistia. Ells, com a garants imaginaris de la Constitució i vigilants de l'estat de dret que Sánchez ha posat en risc. Amb el cas Tsunami al Suprem, és fàcil que s'iniciï el camí judicial a Europa una vegada el jutge del tribunal, amb el suport dels fiscals (vells coneguts de l'independentisme, els del judici del procés) elevi el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). No comptarien, en principi, amb el suport de l'Advocacia de l'Estat, però no sembla exagerat concloure que
INVESTIDURA
Nura Portella
Barcelona. Dijous, 16 de novembre de 2023. 19:37
Actualitzat: Dijous, 16 de novembre de 2023. 20:03
Temps de lectura: 2 minuts
Seguint el que marca el protocol, la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, s'ha desplaçat aquesta tarda al palau de la Zarzuela per comunicar al rei Felip VI el resultat de la sessió d'investidura i l'elecció de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. I tot i que no és el primer cop que una presidenta de la cambra baixa comunica al monarca que el Congrés ha escollit Pedro Sánchez com a president —ja ho va fer el gener del 2020 la catalana Meritxell Batet i el juny del 2018 Ana Pastor, després de la moció de censura a Mariano Rajoy— aquesta vegada, Felip VI ha rebut la notícia fent molt mala cara. En les fotografies de la reunió entre el Borbó i Armengol que ha distribuït la Casa Reial, el monarca fa cara d'enfadat i arrufa les celles. En canvi, quatre anys enrere, va rebre molt somrient a l'aleshores presidenta del Congrés, que li havia de comunicar que Sánchez havia estat elegit president del Govern amb l'abstenció d'ERC i EH Bildu. Enguany, aquests partits, juntament amb Junts i el BNG, han votat a favor del candidat socialista.
nteractive content by Flourish
De fet, Felip VI fa mala cara a les dues fotografies que ha compartit el perfil oficial de la monarquia espanyola, mentre que el gener del 2020 apareix somrient en tot moment. Caldrà veure si a la jura del càrrec de president del govern espanyol —que se celebrarà també a la Zarzuela amb Pedro Sánchez i el mateix Felip VI com a grans protagonistes— el cap d'estat apareix més relaxat o continua amb aquesta tensió evident. L'acte tindrà lloc a les 11 hores d'aquest divendres. El 2020 Sánchez va optar per
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
14.11.2023 - 21:40
Actualització: 15.11.2023 - 07:39
Avui comença la sessió d’investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. L’èxit d’aquesta sessió semblava gairebé impossible l’endemà de les eleccions del juliol. El PSOE ha aconseguit el seu objectiu i tots els partits del parlament espanyol, tret del PP-UPN i Vox, votaran un candidat a la presidència que si una cosa ha demostrat sobretot en la seua carrera política és que no té escrúpols ni moralitat. Ni cap nord que no siga el poder. Ara li toca dur la disfressa de progressista i conciliador, d’audaç i tot, però no cal fer un gran esforç per recordar-lo en posicions ben diferents: envoltat de militars i fent un discurs gairebé d’extrema dreta durant la pandèmia, donant suport sense fissures al seu rei i al PP contra Catalunya, torejant els socis de Podem fins a convertir-los en la poca cosa domesticada que ara és Sumar.
El contrast és a la banda de l’independentisme, que arriba a aquesta investidura espanyola desorientat, debatent-se en una mar de dubtes, recels i imprecacions, sense cap certesa per a dipositar a les mans dels votants i carregat de retrets i violència. Autodestructiu en extrem.
Hi ha gent que opina que això és normal. Que hi ha una gran decepció per tot allò que ha passat aquests darrers anys i que això mena a aquest pessimisme que tant s’escampa. Jo hi ha coses que les trobe normals, com ara el desconcert i la prevenció que causa el canvi tan radical d’estratègia de Junts i la decepció per
ESPANYA
 |
| El líder de V🤢x, Santiago Abbas-khal, ensenya la querella contra Sánchez i Puigdemont per la llei d'amnistia / ACN |
OPINIÓ - EDITORIAL
 |
| El president Carles Puigdemont arribant a la conferència de premsa d'ahir a Brussel·les. (Fotografia d'Olivier Matthys) |
Vicent Partal
09.11.2023 - 18:05
Actualització: 10.11.2023 - 08:24
A l’hora d’analitzar el pacte entre Junts i el PSOE, que permetrà finalment la investidura de Pedro Sánchez, crec que cal distingir tres elements per separat: el pacte mateix, les garanties d’aquest pacte i la llei d’amnistia. D’aquesta darrera, no en puc parlar fins que siga pública i es puga llegir; però dels altres dos, sí.
El pacte és molt ambiciós i significa un canvi gros d’escenari. Però té un problema greu que vull assenyalar d’entrada: no hi ha garanties de compliment, i això, parlant del PSOE i sabent quin peu calça, és assumir molt de risc. Junts afirma que el mecanisme internacional de verificació i la seua pròpia capacitat de tombar el govern espanyol en tot moment són les garanties del pacte. A mi em semblen unes garanties insuficients, però en qualsevol cas reconec que només el temps posarà les coses al seu lloc.
Hi ha una segona cosa que també vull assenyalar abans d’analitzar el document. Fa sis anys, després de no haver implementat la república independent proclamada pel parlament, es va obrir una via política de confrontació amb l’estat espanyol de l’exili estant. Basada a denunciar que Espanya no és una
EDITORIAL - OPINIÓ
 |
| L'eurodiputada del PSOE Iratxe Garcia durant la seva intervenció al ple del Parlament Europeu sobre l'estat de la Unió Europea, a Estrasburg el 15 de setembre del 2021. Garcia ha estat una de les persones que més bullanga ha fet a Europa contra els independentistes catalans. |
Vicent Partal
08.11.2023 - 21:40
Actualització: 09.11.2023 - 07:36
Tots els actes passats d’una persona, d’un col·lectiu, d’un grup, d’una institució, tenen la possibilitat d’esdevenir una “venjança contra un mateix“. Quan les accions d’una persona o un grup tenen conseqüències negatives, sempre poden tornar cap a ells d’una manera que pot semblar que el passat es venja. I això és especialment cert quan han causat dany a altri o han estat moralment qüestionables. Els entrebancs per la incoherència, el remordiment, la culpa o les repercussions socials o legals poden ser vists com a conseqüències que una persona o grup ha de suportar de resultes dels seus actes passats. Especialment si, per interès o oportunisme, de sobte canvia les regles amb què s’ha regit tota la vida i en què creu. Aquest concepte és una part central i integral de moltes filosofies i sistemes de creences, incloent-hi la idea del karma.
El karma és un concepte que prové sobretot de l’hinduisme i el budisme, i fa referència a allò que podríem anomenar la llei de causa a efecte. Segons aquesta llei, cada acció intencionada (bona o dolenta) que algú fa en un moment determinat generarà una força que li retornarà en algun moment positivament o negativament, segons la natura de l’acció feta. D’acord amb les filosofies que creuen en el karma, quan algú comet accions malintencionades, egoistes o dolentes per a uns altres, es genera una energia negativa que tard o d’hora li afectarà la vida i es manifestarà en forma de mala sort, dificultats o qualsevol altra mena de retribució negativa.
Deixant de banda el misticisme, crec que tots ens podríem posar d’acord en el fet que si tu, conscientment i sabent que ho fas de propòsit, trenques en un moment determinat el teu codi ètic per un interès concret, és probable que en un futur més o menys immediat aquesta acció incoherent que has fet es gire en contra teu i et cause problemes, com li passa ara mateix al PSOE amb el comissari Reynders.
Com ja deveu saber, ahir el comissari de Justícia de la Unió Europea, el polèmic Didier Reynders, va enviar una carta a Pedro Sánchez, en què li manifestava preocupació per l’amnistia i exigia explicacions al govern espanyol. Com tantes coses aquests dies –el comunicat del CGPJ, per exemple–, aquesta actuació és incomprensible del punt de vista procedimental i irrespectuosa del punt de vista democràtic. Com pots demanar explicacions d’una cosa que encara no existeix?
Però la jugada és sobretot una pressió més i forma part del patró aplicat contra l’independentisme català i que ara es fa servir contra el PSOE. Reynders, que ja ha organitzat un bon grapat d’escàndols en relació amb la carpeta catalana, simplement s’ha deixat instrumentalitzar per Vox, el PP i el residu de Ciutadans. Aquesta acció no va més enllà, però serveix per a amplificar molt l’escàndol, atiar titulars alarmistes, acorralar políticament els socialistes i dotar d’arguments la milícia jurídica, els escamots judicials que provaran d’impedir que el poder legislatiu actue lliurement, quant a l’amnistia. Que intentaran d’impedir que la democràcia funcione.
Però el cas és que a Brussel·les de pressions i jugades brutes i poc edificants com aquesta n’hem vist un bon grapat durant aquesta legislatura. No solament contra els eurodiputats a l’exili de Junts, sinó també contra els d’Esquerra, Diana Riba i Jordi Solé. I sabeu què? Que en molts casos han estat perpetrades per socialistes com Iratxe García i Javier Aguilar, i han comptat amb el suport entusiasta i camarada dels diputats de Vox, del PP i de Ciutadans. Sí, dels mateixos que ara retornen el karma negatiu a Pedro Sánchez.
Com més dies passen, estic segur que més clar es veurà que el PSOE va cometre un error històric i potser ja irreparable quan, davant la proposta política de l’independentisme català –i sols perquè són més nacionalistes espanyols que no demòcrates–, va tombar cap al feixisme i va violentar les regles bàsiques i elementals de la convivència democràtica. Alguns –un servidor mateix en dos articles que ja el 2014 van desencadenar la fúria a la seu del PSC i que són dels que em sent més orgullós d’haver escrit– els havíem avisat que passaria això si agafaven aquell camí.
No van voler escoltar res ni ningú i ara ho paguen caríssim. Però, ep!, després del Primer d’Octubre ja no és el meu ni el nostre problema. Ja s’ho faran i és igual si s’ofeguen en les contradiccions. Perquè s’han guanyat a pols la seua desgràcia i la del seu país.
PS1. Després de publicar aquest editorial hem sabut que l’acord entre Junts i PSOE era imminent i que es podia fer públic en qüestió d’hores. Us en mantindrem informats.
PS2. Avui he fet una Pissarreta explicant per què el nacionalisme espanyol és una ideologia reaccionària i violenta.
PS3. Precisament la dreta nacionalista espanyola protagonitza escàndols diaris al País Valencià. Núria Cadenes en parla, i situa perfectament la cosa, en el seu article setmanal.
PS4. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts. La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Com sempre ha fet el millor periodisme arreu del món.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-mal-karma-castiga-al-psoe/
Després d'unes intenses negociacions, la llei d'amnistia finalment inclourà els casos de guerra judicial o 'lawfare'
 |
| Carles Puigdemont, Toni Comín, Míriam Nogueras, Jordi Turull i Laura Borràs al Parlament Europeu en el marc de les negociacions per a la investidura. Data de publicació: dimecres 08 de novembre del 2023, 14:50 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero |
OPINIÓ
Pilar Velasco
Madrid. Dimarts, 7 de novembre de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Que l'amnistia no era l'escenari previst i és un mal menor per formar govern és un fet que el PSOE no pot negar encara amb el suport de la militància. Però la resposta dels qui no han pogut formar govern, a més d'atiar un fort corrent antipolític, està passant diversos límits. Les mobilitzacions a la seu de Ferraz al crit de "Sánchez, fill de puta, a la presó", amb agressions i insults en directe a periodistes, han estat aclamades en presència d'Esperanza Aguirre, Santiago Abascal, militants del PP i dirigents de
OPINIÓ - EDITORIAL
 |
Vicent Partal
06.11.2023 - 20:40
Actualització: 07.11.2023 - 07:56
L’Audiència espanyola va llançar ahir una bomba de precisió acusant de terrorisme el president Carles Puigdemont, Marta Rovira i una llista llarga de persones més. Pel Tsunami Democràtic.
La cosa és que durant les negociacions de la llei d’amnistia, el PSOE recelava d’incloure-hi casos qualificats de terrorisme i per això s’havia arribat a un acord basat, segons que sembla, a dir que s’hi inclourien aquests casos sempre que no haguessen causat víctimes. Morts.
Això ho sabien tan sols els negociadors del PSOE i de Junts. Però ahir al matí alguns mitjans espanyols ho van començar a esbombar (per una filtració d’algú o per Pegasus, vés a saber) i l’Audiència espanyola, quan ho descobrí, va reaccionar.
I va reaccionar de manera rocambolesca. I descaradament política, actuant no tan sols com el tribunal d’excepció que tots sabem que és, sinó fent política, intervenint-hi directament.
La causa del Tsunami Democràtic fa anys que és als tribunals i ni Puigdemont ni Rovira no havien estat mai acusats. Ni mai hi havia hagut cap acusació que fes referència a la mort de cap persona. Però ara, de sobte i miraculosament,
