Un efecte bumerang de tres anys pot desarmar el PP en la guerra al TC contra l’amnistia

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

Josep Casulleras Nualart

05.09.2024

Actualització: 05.09.2024 - 21:46

 

 

 

 

La guerra contra l’amnistia s’acaba de traslladar al Tribunal Constitucional espanyol, amb una pluja de recursos que comença ara i que encapçalen el PP i la sala del Suprem que presideix Manuel Marchena, que ja té presentada una qüestió d’inconstitucionalitat que es començarà a tramitar dimarts vinent. Abans d’un any s’hauria de saber què resol el TC sobre la constitucionalitat de la llei, arran d’aquests recursos, i com resol els recursos d’empara que li arribin dels beneficiaris de la llei a qui, com el president Carles Puigdemont, com Oriol Junqueras i la resta de perseguits i condemnats per malversació per l’1-O, se’ls nega l’aplicació. Una resolució favorable del TC forçaria els jutges a aplicar la llei. La majoria de magistrats del plenari del tribunal ara és afí al PSOE, i se suposa que avala la constitucionalitat de l’amnistia. Però el PP maniobrarà per provar d’alterar aquesta majoria amb recusacions de magistrats a qui considera contaminats, tal com va fer de manera reeixida en la deliberació sobre l’estatut. Però ara se’n sortiria?

Ara per ara aquesta majoria penja d’un fil. Dels set magistrats del sector anomenat progressista, pels cinc que té el conservador, en resten sis, després de l’abstenció en la deliberació sobre la llei

El 'lawfare' com a termòmetre de la comissió Catalunya

 

 

OPINIÓ

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:26
Actualitzat: Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:28
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

El terrabastall parlamentari al Congrés dels Diputats per a la tramitació de la proposició de la llei d'amnistia, la seva votació i la seva aprovació dimarts passat ha deixat en un segon lloc l'aprovació de tres comissions, com són la coneguda com a Operació Catalunya, l'espionatge il·legal dut a terme contra l'independentisme amb el programari Pegasus i la que tractarà d'aportar una mica de llum sobre un episodi tan greu com els atemptats gihadistes que van tenir lloc l'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. De les tres comissions, la primera ja va arrencar en l'anterior legislatura, encara que les majories polítiques van filtrar convenientment les compareixences, i l'avenç electoral la va acabar de sentenciar. Les altres dues, també les va intentar impulsar l'independentisme, però la Taula del Congrés les va acabar rebutjant.

Encara que totes tres són importants, sens dubte, l'Operació Catalunya serà la primera que obrirà el terreny de joc del que va ser una gran operació del govern del Partit Popular i de les clavegueres de l'Estat per provar d'acabar amb l'independentisme, després que es posés en marxa el procés, l'any 2012. Que s'estigui parlant tant de lawfare aquests dies i que es regirin amb dents i ungles els diferents

El cas Tsunami, un 'lawfare' de manual, ja és camí del Suprem

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 21 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Primera lliçó: quan es tracta de l'independentisme i el seu trànsit per la justícia espanyola, situar-se sempre en la pitjor de les hipòtesis estalvia molt de temps. Per als càndids, que encara n'hi ha, aquest dimarts s'ha revelat el que era més que evident: el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha traspassat al Tribunal Suprem la investigació per delicte de terrorisme de la causa de Tsunami Democràtic, que inclou, entre d'altres, el president a l'exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. No són els únics, però és la manera com la justícia expressa l'oposició a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez amb l'independentisme català.

Segona lliçó: l'objectiu final de la justícia espanyola no és cap altre que deixar en paper mullat el que acabin decidint les Corts Generals sobre l'amnistia. Ells, com a garants imaginaris de la Constitució i vigilants de l'estat de dret que Sánchez ha posat en risc. Amb el cas Tsunami al Suprem, és fàcil que s'iniciï el camí judicial a Europa una vegada el jutge del tribunal, amb el suport dels fiscals (vells coneguts de l'independentisme, els del judici del procés) elevi el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). No comptarien, en principi, amb el suport de l'Advocacia de l'Estat, però no sembla exagerat concloure que

L'FMI sentencia l'economia espanyola

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 13 d'octubre de 2020. 22:40
Actualitzat Dimarts, 13 d'octubre de 2020. 22:40

 

 

 

 

 

Nova gerra d'aigua freda per a Espanya. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les previsions econòmiques de tots els països desenvolupats excepte les d'Espanya, que manté en una caiguda del PIB del 12,8% per a aquest any 2020. És el resum d'una perspectiva catastròfica just quan la segona onada de la pandèmia del coronavirus s'està deixant notar d'una manera important i ja s'ha adoptat l'estat d'alarma a Madrid i una dotzena i mitja de municipis de la Comunitat i Catalunya abordarà aquest dimecres també restriccions importants de mobilitat dels ciutadans, prohibició de classes presencials a les universitats i una sèrie de mesures molt contundents en bars i restaurants on es considera que la transmissibilitat és més alta.

 

És evident s'estan fent les coses pitjor que a la resta de països quan al món industrialitzat tan sols Espanya no millora les seves perspectives per a final d'any respecte a l'informe de fa quatre mesos. Per exemple, els càlculs de l'FMI per a Alemanya avancen una caiguda del