L’escàndol i els congressos

 

 

OPINIÓ

 

 

"El president Puigdemont no té cap altra opció que forçar el seu partit a una confrontació directa amb l'Estat"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo

19/09/2024

L’escàndol de la Copa Amèrica és el colofó dels tres anys d’al·lucinant govern republicà. Suposo el lector assabentat: 58 milions d’euros públics volatilitzats en una estafa de guant blanc. Gent de món amb poderoses connexions polítiques i mediàtiques posa en marxa una guingueta per a enriquir-se encara més. Una trucada aquí, una conversa allà, una paraula del rei, tots els mitjans convertits en orfeó nàutic celebrant un esdeveniment amb més audiència que la final del mundial de futbol. I tres pobres desgraciats, els pagafantes, aporten una pila de milions procedents dels impostos dels ciutadans.

El frau, investigat i denunciat per un mitjà digital La Directa amb una exigua plantilla i repercutit després per OctuvreCAT sembla un llegat del tripartit: Tanmateix, el trio de la foto de la inauguració, Aragonès, Colau, Collboni i el seu suport acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra s’han fet fonedissos. Déu n’hi do, la que pot organitzar la bombolla de les xarxes que no respecta ningú! Amb raó malden els polítics i els mitjans convencionals per posar ordre a les xarxes. La “regeneració democràtica”, que té aspectes positius, com la reforma de la Llei mordassa (ja veurem fins a on) presenta una cara més fosca cap a l’espai digital. 

Aquest escàndol que afecta els tres partits que són tripartits sense ser tripartit enterboleix encara més el marasme de l’independentisme.

Els 46 policies processats per agredir votants de l'1-O, amnistiats

 

 #ThisIsTheRealSpain

AMNISTIA 

El jutge de Barcelona aplica l'amnistia als policies investigats, amb l'oposició d'Òmnium, Irídia i l'ANC 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN / Arxiu
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:36
Actualitzat: Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:41
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN / Arxiu
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:36
Actualitzat: Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:41
Temps de lectura: 3 minuts 

 

• 
  
• 
  
• 
  
• 
  
• 
  

Els 46 agents de la policia espanyola processats per haver pegat i vexat votants de l’1-O de 2017 a Barcelona també han estat amnistiats, tres setmanes després que la norma estigui en vigor. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, que va deixar-los a un pas de judici, ara els aplica la llei d’amnistia del procés i extingeix la seva responsabilitat penal, menys si hi ha alguna responsabilitat civil. Segons una resolució comunicada aquest dimarts i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el magistrat exposa que la majoria d'accions dels policies van provocar "lesions de no gravetat", fet inclòs en la norma de l'oblit penal. En el cas de les imputacions pel delicte contra la integritat moral, el jutge també afirma que han de ser amnistiats perquè les accions policials "van ser escassa durada individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar una vegada assolit el mateix, sense que es perllonguessin en el temps més enllà de la pròpia maniobra policial  d'entrada i sortida dels col·legis electorals". En la resolució, el jutge conclou que "cap de les accions dels policies va superar el llindar de gravetat per a ser exclòs de l'amnistia", com fixa la norma.

Les defenses de 9 dels 46 agents processats van ser els primers a demanar l’amnistia, en considerar que no van  cometre cap delicte, ja que van actuar sota el mandat de la magistrada del TSJC que ordenava aturar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, i que la norma també els empara, ja que recull que seran amnistiats totes les actuacions policials per aturar qualsevol actuació  il·lícita.  Per contra, Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea (ANC), personades com acusació particular i popular, van demanar que els policies no siguin amnistiats en afirmar que “no es pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals”. La resolució del jutge instructor es  podrà recórrer davant l’Audiència de Barcelona.

 

 

 

Segon jutjat en aplicar l'amnistia

El fiscal de l’Estat ordena amnistiar Puigdemont i Junqueras per malversació

 

 

AMNISTIA

 

 

García Ortiz esmena de soca-real els fiscals del Suprem i ordena que tots els líders del procés han de ser amnistiats 

 

 

Martí Odriozola i Marcé
Foto: EFE
Madrid. Divendres, 14 de juny de 2024. 10:17
Actualitzat: Divendres, 14 de juny de 2024. 10:25
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

Xoc de trens a la Fiscalia. El fiscal general de l’estat és partidari d’amnistiar tots els delictes atribuïts als líders del procés i ordena directament als fiscals del Suprem que així ho executin. Álvaro García Ortiz mana a Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno que contestin a Pablo Llarena i Manuel Marchena que tots els delictes vinculats al referèndum de l’1 d’octubre “estan compresos” en el perímetre de l’amnistia i que, per tant, tots els líders del procés han de ser amnistiats. Això inclou tots els que estan processats o condemnats per malversació: el president Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Per la seva banda, en canvi, els quatre fiscals del procés rebutgen incloure la malversació perquè consideren que l’1-O va suposar un “enriquiment personal indubtable” i va anar en contra dels interessos financers de la Unió Europea, dues excepcions previstes en la llei d’amnistia. “La interpretació contradiu la voluntat del legislador i el tenor literal dels articles i els arguments són insuficients per posar en dubte la possibilitat d’entendre amnistiats els delictes de malversació”, assenyala el fiscal general al seu decret, al qual ha tingut accés ElNacional.cat.

Contràriament a aquesta tesi, el fiscal general, que sempre té l’última paraula, sosté que els fiscals “confonen” l’ànim de lucre que exigeix el delicte de malversació amb “l’enriquiment personal de caràcter patrimonial” dels fets que l’amnistia considera que no es poden amnistiar. “El perjudici patrimonial per a l’administració, resultat del delicte de malversació, no és equiparable a l’enriquiment personal de caràcter patrimonial”, argumenta. I afegeix que els fets “no van produir una afectació directa” als interessos financers de la UE.

A més, a l’escrit al qual ha tingut accés aquest mitjà, Álvaro García Ortiz també dispara contra els quatre fiscals del Suprem: “Utilitzen de forma profusa arguments que desborden el pla estrictament jurídic, que comprometen la necessària imatge de neutralitat i imparcialitat del Ministeri Fiscal i que resulten totalment improcedents”.

Els passos a partir d’ara

Ha arribat primer un nou exili que no l’amnistia.

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Fa vergonya que l’independentisme, cada volta més fragmentat i malaltissament enfrontat, no puga estar unit ni en moments d'aquesta extrema gravetat, quan la repressió torna a colpejar el país

 

 

 

Oleguer Serra, ahir a Perpinyà (fotografia: Albert Salamé).

 

 

 

Vicent Partal 

10.04.2024 - 21:40

Actualització: 11.04.2024 - 10:07

 

 

 

Ahir va fer sis anys de la detenció de Tamara Carrasco i l’eixida a l’exili d’Adrià Carrasco. I, sis anys després d’aquell muntatge policíac que no va poder demostrar mai res, hem sabut que hi ha tota una nova fornada d’exiliats, gent que en qüestió d’hores aniran presentant-se en públic i explicant que se n’han hagut d’anar de Catalunya, no per voluntat pròpia sinó per un muntatge més. Un altre.

Són persones compromeses –com el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó i el directiu d’Òmnium Oleguer Serra, que ho han fet públic ara, o el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, que fa dies que sabem que hi és–, que han optat per anar-se’n del país en vista de les greus amenaces judicials espanyoles pel Tsunami Democràtic –car els acusen ni més ni menys que de terrorisme.

La llei d’amnistia, sobre el paper, hauria de significar

El Consell d’Europa atrapa el PSOE per les trampes amb l’amnistia. I ara què? Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Després del resultat de les eleccions gallegues i l'informe d'aquest cap de setmana, l'oportunitat de negociar una llei d'amnistia que ho siga de veritat i que no excloga ningú sembla més ferma que mai

 

 

 

 

 

Vicent Partal 

25.02.2024 - 21:40

Actualització: 25.02.2024 - 23:07

 

 

Molt oportunament –si fos malpensat diria que massa oportunament i tot–, aquest cap de setmana la Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha difós un treball molt interessant en què compara les legislacions i les pràctiques relatives a l’amnistia en cinquanta-sis estats de tot el món: els europeus i alguns de triats de fora d’Europa. Una de les constatacions visibles d’aquest estudi és que cap estat europeu, ni un, no estableix l’anomenat “terrorisme” com a línia vermella.

De fet, tan sols hi ha dos estats que diuen que no es pot amnistiar el terrorisme. L’un és el Brasil, però en el context de la polèmica llei d’amnistia del 1979 promulgada pels militars amb la intenció de convertir-la en una llei de punt final. I l’altre és Quirguísia. Així i tot, en tots dos casos es permet l’amnistia si encara no hi ha hagut condemna.

En vista d’aquests antecedents, doncs, la proposta del PSOE d’excloure de l’amnistia els investigats per terrorisme –encara que no hagen estat condemnats– posa Pedro Sánchez a

Jesús María Barrientos, president del TSJC, té la barra de dir que la llei d’amnistia no és un element de “pacificació” sinó de “discòrdia”

 

 

Barrientos afirma que la futura llei “privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania” i reitera que "ningú ha d'estar per sobre la llei"  

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, a la Comissió de Justícia del Parlament Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 10:50 Localització: Barcelona Autor: Sara Escalera

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha criticat aquest dilluns durament la futura llei d’amnistia, en considerar que no aportarà “pacificació”, sinó “discòrdia”. En el seu discurs a l’acte de promesa del càrrec dels nous jutges de Catalunya, Barrientos ha assegurat que “una llei que privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”, com, segons ell s’evidencia últimament en debats acadèmics sobre aquesta llei. “Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s’escudi en els vots, està per sobre la llei”.

Per a Barrientos, la llei “o és general, o no és llei”, i durant la seva vigència “obliguen per igual a tothom, inclosos els jutges”, que han d’”assegurar la seva aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de tota llei”. Així, ha afirmat que la llei d’amnistia comprometrà “sense cap dubte” el caràcter general d’altres lleis perquè “en benefici exclusiu d’alguns exceptua l’aplicació d’altres lleis que segueixen vigents i són d’aplicació inexorable per a la generalitat de la ciutadania”.

Així, ha dit als nous jutges que tots ells han de garantir “el sotmetiment de tothom, també de les institucions, a la legalitat constitucional”.

Com és tradicional en els seus discursos de benvinguda als nous jutges, els ha recordat que molts d’ells

Llei d’amnistia o llei del silenci. Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si la llei s'aprova com està, Sánchez haurà salvat un obstacle perillós i podrà encarar la continuïtat, de moment, amb el suport parlamentari suficient"

 

 

 

Ramon Cotarelo

22/02/2024 20:44 

 

 

 

 

 

Quan la data de caducitat de la proposició de llei d’amnistia ja s’havia passat, el PSOE va demanar, i aconseguir, una pròrroga fins al dia 8 de març, dia de la dona, per cert, per continuar negociant. Una negociació tan silenciosa i secreta que sembla clandestina i del curs de la qual ningú no en sap res. Quan això passa, és que hi ha consigna de tancar l’aixeta de la informació i, fins i tot, la castàlia dels rumors. Les parts estan negociant. Tothom a callar.

L’únic que no calla és l’MHP Aragonès que s’esgargamella a tots els mitjans a la seva disposició, és a dir, tots, exigint que aquesta llei s’aprovi perquè és robusta i perquè la seva no aprovació portarà més mals que béns. Són les mateixes raons del govern, les raons espanyoles, amb les quals la Generalitat combrega amb devoció vaticana. Tot el cor unionista demana el mateix, terroritzat de què pugui passar si la llei no s’aprova. El cinquè genet de l’Apocalipsi, el de l’extrema dreta, aguaita a la cantonada de les eleccions

A més, raonen els partidaris de l’aprovació sense més rebombori, a banda de la robustesa de la norma, en el cas, hipotètic, que hi hagués errors en l’aplicació, sempre tenim el recurs als indults. Aquest és el parany saduceu. L’amnistia implica el reconeixement que no hi va haver delicte. L’indult, en canvi, pressuposa

El 'lawfare' com a termòmetre de la comissió Catalunya

 

 

OPINIÓ

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:26
Actualitzat: Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:28
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

El terrabastall parlamentari al Congrés dels Diputats per a la tramitació de la proposició de la llei d'amnistia, la seva votació i la seva aprovació dimarts passat ha deixat en un segon lloc l'aprovació de tres comissions, com són la coneguda com a Operació Catalunya, l'espionatge il·legal dut a terme contra l'independentisme amb el programari Pegasus i la que tractarà d'aportar una mica de llum sobre un episodi tan greu com els atemptats gihadistes que van tenir lloc l'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. De les tres comissions, la primera ja va arrencar en l'anterior legislatura, encara que les majories polítiques van filtrar convenientment les compareixences, i l'avenç electoral la va acabar de sentenciar. Les altres dues, també les va intentar impulsar l'independentisme, però la Taula del Congrés les va acabar rebutjant.

Encara que totes tres són importants, sens dubte, l'Operació Catalunya serà la primera que obrirà el terreny de joc del que va ser una gran operació del govern del Partit Popular i de les clavegueres de l'Estat per provar d'acabar amb l'independentisme, després que es posés en marxa el procés, l'any 2012. Que s'estigui parlant tant de lawfare aquests dies i que es regirin amb dents i ungles els diferents

El preàmbul de l'amnistia en justificarà la constitucionalitat i evitarà descriure l'1-O com un delicte

 

 

INVESTIDURA

 

 

Fonts de la negociació detallen a Nació que el text acordat està pensat per evitar impugnacions al Tribunal Constitucional

 

• Els jutges espanyols rebutgen l'amnistia i avisen que «serà el principi de la fi» de la democràcia espanyola

 

 

Pancarta a favor de l'amnistia. | Jordi Espuña i Ermínia Altarriba

 

 

 

 per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona | 2 de novembre de 2023 a les 12:00

 

 

 

 La llei d'amnistia és l'element central de la negociació d'ERC i Junts amb el PSOE per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. El text acordat per separat entre les forces independentistes, que es farà públic de forma imminent i després haurà d'entrar al registre del Congrés, deixarà clar en el preàmbul la constitucionalitat de la norma, tal com apunten a Nació fonts coneixedores del document. Una empara en la Constitució que serà essencial -segons els negociadors- per esquivar una eventual impugnació del Tribunal Constitucional. La llei d'amnistia també evitarà considerar delicte el referèndum de l'1 d'octubre, en sintonia amb els pactes previs que les forces independentistes ja havien establert amb el govern espanyol per desplegar la taula de diàleg. La mesura de gràcia beneficiarà els policies investigats per les càrregues de la tardor del 2017 que no fossin causants de les lesions més greus. 

El preàmbul de la llei d'amnistia, que ha ocupat els negociadors de manera prioritària perquè quadrar relats polítics, és fonamental també per afermar la seva constitucionalitat, i així ho han tingut en compte totes les parts implicades en la redacció de la norma. ERC, la setmana passada, es mostrava encara recelosa amb el redactat que havia elaborat el PSOE, perquè es feia un relat de l'1-O que el situava com un delicte. El cert, en tot cas, és que el referèndum del 2017 va ser declarat inconstitucional per part del Tribunal Constitucional (TC). Una de les prioritats de Sánchez és que el text passi el sedàs de l'alt tribunal, presidit per Cándido Conde-Pumpido, i on hi hi ha majoria progressista. A l'organisme s'hi asseu també Juan Carlos Campo, ministre de Justícia amb els indults.

investidura

De la presó a la investidura: quins presos polítics es beneficiaran més de l'amnistia?

Els militars amnistiats pel PSOE canten les quaranta a la vella guàrdia: “L’amnistia és legal”

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Ex-membres de la UMD recorden que el PSOE els va amnistiar el 1986 per poder reintegrar-se a l'exèrcit espanyol

 

 

 

 

 

 

 Redacció

20.09.2023 - 21:40

Actualització: 21.09.2023 - 10:17

 

 

La vella guàrdia del PSOE ha estat molt bel·ligerant contra l’amnistia dels represaliats pel procés d’independència. Felipe González i Alfonso Guerra han estat dues de les veus cantants. L’ex-president espanyol va assegurar que l’amnistia era anticonstitucional i la seva antiga mà dreta va dir: “Aquesta amnistia és la condemna de la transició, demano que no la facin perquè és molt greu.” Ni l’un ni l’altre no van dir que, gairebé quaranta anys abans, el govern que capitanejaven va moure els fils necessaris per a aprovar al congrés l’amnistia de la cúpula de la Unió Militar Democràtica (UMD).

[VÍDEO] Felipe González incendia el debat de l’amnistia: “No podem deixar-nos fer xantatge per minories en vies d’extinció”

Els fets es remunten al 29 de juliol de 1975, quan l’exèrcit franquista va decapitar la cúpula de la UMD –una organització militar clandestina pro-democràcia– detenint el comandant Luis Otero Fernández i els capitans