L'executiu de Rajoy obvia la petició catalana i es queda cada any un tros més gran del marge de dèficit que permet la UE
Del 73% del total que es va adjudicar el 2012 passarà al 93% el 2016; la resta és per a les comunitats
 |
| Despesa pública i dèficit Foto: EL PUNT AVUI. |
“És una burla i és inadmissible.” El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, sortia dimecres passat fet una fera del Consell de Política Fiscal i Financera. El principal motiu? “L'Estat es queda cinc sisenes parts del pastís del 2014.” Se'n feia creus. I és ben bé això: de cada sis euros que Europa permetrà desemborsar l'any vinent de més al conjunt d'administracions públiques de l'Estat, cinc (un 82,7%) se'ls podrà gastar la mateixa administració estatal (inclosa la Seguretat Social) i només una de les comunitats autònomes. Ja se sap: qui reparteix el pastís se'n queda el bocí més gros...
Mas-Colell tenia raó, però és que el seu enuig encara està més justificat si es dóna un cop d'ull (vegeu gràfic) a l'evolució dels objectius d'estabilitat fixats per al període 2013-2016, que el Consell de Ministres va ratificar el 28 de juny passat i la Generalitat va incloure en el pla econòmic i financer presentat dimecres a Madrid, i que duen l'abús encara més enllà. Si l'any passat, així, l'Estat “només” s'havia quedat un 73% de la quota i el 2013 serà un 80%, el 2015 el percentatge ja arribarà a un 83,3% del total i el 2016, al 93%. La resta, un exigu 7% en aquest últim cas (un 0,2% del PIB), és el que es deixa a les autonomies, que, en canvi, es fan càrrec aproximadament d'un terç de la despesa total. Una correlació similar, de fet, a la del deute acumulat a final del 2011, segons dades del mateix Ministeri d'Hisenda: dels 91.344 milions d'endeutament del conjunt d'administracions públiques, 31.541 (un 34,5%) corresponien a les autonomies.
És per això que sorgeix la demanda del govern català, fins ara desatesa, que els seus marges per endeutar-se també pugin a un terç del total, ben al contrari del que acabarà passant: cada cop se n'allunyaran més. Resultat? Uns comptes dels territoris cada cop més asfixiats, amb l'objectiu ocult, denuncien des de la Generalitat, que s'acabin retornant competències per falta del finançament necessari, i propiciar un procés encobert de recentralització estatal.
La tendència, de fet, es coneixia des de feia temps, des que l'abril de l'any passat el Congrés va aprovar la llei d'estabilitat pressupostària, que planificava la reducció dels marges de les administracions fins al dèficit zero fins al 2020. Un mes després, el Parlament aprovava l'homòloga catalana, més restrictiva fins i tot en els terminis. Ara bé, des de llavors hi ha hagut diversos balls de xifres, arran també del relaxament dels objectius que ha anat dictant la Unió Europea. Seran els nous límits, ara sí, definitius?
LES DATES
2018
La llei d'estabilitat
catalana restringeix al 0,14% el dèficit màxim de la Generalitat, que avança així terminis.
2020
La llei d'estabilitat
estatal vol que les comunitats tinguin dèficit zero, sota amenaça
de sanció.
de sanció.
Catalunya gasta menys del que toca
El govern de
l'Estat i alguns partits catalans solen retreure el seu deute, el més
gran de totes les comunitats autònomes, al govern català, i li exigeixen
que retalli encara més. Ara bé, si es fa un exercici tan senzill com
comparar el nivell de despesa de cada territori en proporció al que
representa en el conjunt del PIB, segons dades del mateix Ministeri
d'Hisenda el 2011 (vegeu mapa), es veu que la de la Generalitat ja està
força per sota del que li pertocaria. En concret, més d'un punt: si el
pes de l'economia catalana era del 18,66% sobre l'estatal,
l'administració de la Generalitat va gastar el 17,57% del total de les
comunitats. Només a la de Madrid, gairebé set punts per sota –el fet
d'acollir la seu de molts òrgans estatals i empreses hi té molt a
veure–, la relació és pitjor que a Catalunya.
Darrere, les Illes, el País Valencià i Aragó presenten també un saldo negatiu en aquest aspecte, i la Rioja el té gairebé equilibrat. En sentit contrari, Andalusia és, de molt, seguit d'Extremadura i Castella i Lleó, la comunitat que més gasta en relació amb la realitat de la seva economia.
Darrere, les Illes, el País Valencià i Aragó presenten també un saldo negatiu en aquest aspecte, i la Rioja el té gairebé equilibrat. En sentit contrari, Andalusia és, de molt, seguit d'Extremadura i Castella i Lleó, la comunitat que més gasta en relació amb la realitat de la seva economia.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/668125-lestat-rete-el-pastis.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada