15/08/2013 a les 14:30h
Diversos estudis i reportatges periodístics destaquen que els joves gibraltarenys prefereixen l'anglès perquè el consideren la llengua de prestigi
 |
| Les banderes de Gibraltar i de la Gran Bretanya, onejant al penyal. |
La llengua espanyola comença a manifestar símptomes de diglòssia a
Gibraltar. Aquests dies s'han publicat diversos reportatges que
destaquen que el castellà està reculant entre la població menor de
trenta anys fins el punt que, en algun cas, mitjans de comunicació de
Madrid arriben a escriure que "el castellà està en perill a Gibraltar".
Segons El Confidencial,
"els nens gibraltarenys, que reben una educació monolingüe, arriben a
casa i no desconnecten l'anglès: veuen els dibuixos animats, els
informatius i els concursos en l'idioma de Shakespeare".
Aquesta impressió es veu confirmada, amb matisos, per un estudi
de la New Jersey City University orientat a investigar els usos i
actituds lingüístiques entre la població jove. L'estudi constata que
"els gibraltarenys no volen ser associats amb l'espanyol i, per
conseqüència, volen mantenir els seus llaços culturals, polítics i
lingüístics amb Gran Bretanya. Si l'espanyol adquirís estatut oficial,
es debilitarien les relacions amb aquest país". Així doncs, els joves
creuen que l'anglès és la llengua de més prestigi i la que té més
importància tant a l'escola com en les activitats socials i lúdiques.
L'espanyol, per contra, es reserva més per a les relacions entre els
alumnes o la família i per a les situacions més informals. Segons
l'estudi, "els joves gibraltarenys valoren positivament la situació
bilingüe a Gibraltar. Tot i així, la majoria no estaven d'acord amb que
l'espanyol reemplacés l'anglès. És a dir, si l'espanyol adquireix
estatus oficial, això posaria en qüestió la sobirania del Regne Unit
sobre Gibraltar"
Llanito
El castellà que es parla a Gibraltar és una variant pròpia, amb una
gran quantitat d'anglicismes. El treball de la New Jersey City
University el descriu així: "El dialecte llanito de l'espanyol no és en
absolut un crioll, ni tan sols una variant molt distorsionada de la
parla andalusa, sinó un dialecte que amb prou feines es diferencia de la
parla d'Algesires i Cadis". En aquest sentit, "el perfil lingüístic de
Gibraltar s'assembla al de les societats on es parla una llengua
acriollada, on una llengua metropolitana (postcolonial) d'origen europeu
pugna amb un idioma crioll de menor condició social".
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada