TRIBUNALS
La Fiscalia acusa Boye de blanquejar diners de Sito Miñanco i ara un dels encausats sosté que els diners són seus
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Diumenge, 10 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.
La Fiscalia demana 5 anys i 9 mesos de presó per al penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.
La Fiscalia demana 5 anys i 9 mesos de presó per al penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.
"Els diners eren i són" de González Rubio
“Els diners eren i són en realitat de Manuel Pedro González Rubio”, afirma en l’escrit dirigit a l’Audiència Nacional, l’advocada del processat. A més, demana que els 889.620 euros comissats siguin per pagar les indemnitzacions a tres agents de la policia espanyola, als quals va disparar, el febrer de 2018, quan va ser detingut per aquesta causa. Aquest oferiment es pot fer fins a l’inici del judici i serveix per demanar l’atenuant de reparació del dany. La Fiscalia demana 42 anys i 3 mesos de presó per a González Rubio, i que indemnitzi als agents amb 452 euros al primer; 301 euros, al segon, i 15.376 euros al tercer agent, ferit de bala a la clavícula i que li ha causat una incapacitat.
El judici, contra 48 persones físiques i cinc de jurídiques, s’iniciarà el 18 de novembre a Madrid. El fiscal sol·licita 31 anys i 6 mesos de presó per a Miñanco, condemnat en dues ocasions per narcotràfic i que pocs dies abans d'aquest judici se li ha retirat el tercer grau. En la primera sessió, centrada en les qüestions prèvies, la defensa de Boye podria demanar l’arxivament de l’acusació contra ell amb aquesta afirmació de González Rubio.
L’àudio, primera prova clau
No és l’única prova que Gonzalo Boye té per desmuntar l’acusació de la Fiscalia. Una de les proves presentades i admeses per l’Audiència Nacional és un àudio que posa en dubte que va ajudar a blanquejar diners que Miñanco obtenia del narcotràfic. L’àudio va ser enregistrat per Boye quan parlava amb l’advocat Jesús Miguel Prieto, el qual li va admetre que Manuel Puentes Saavedra, a qui defensava, va rebre la visita d'agents de la policia espanyola a la presó, i poc després va canviar la seva declaració per a incriminar l’advocat de Carles Puigdemont en aquest procediment. A més, dies després, Puentes Saavedra va quedar en llibertat, malgrat ser acusat d’un crim a Colòmbia. La Fiscalia acusa Puentes Saavedra de ser un dels responsables d’organitzar els correus humans per treure diners de Miñanco o d’invertir-los en negocis per a blanquejar-los i li demana 10 anys de presó pels delictes de blanqueig de capitals i de falsificació documental.
Una tercera prova exculpatòria, aportada per Boye, és una pericial de geolocalitzadors dels mòbils dels acusats per posar en dubte una reunió entre ells. En concret, Manuel Puentes Saavedra i Manuel Pedro González Rubio van assegurar que juntament amb Sito Miñanco van participar en una reunió al despatx d’advocats de Boye, a Madrid, el febrer del 2017, per parlar de la recuperació d’uns 889.620 euros intervinguts a l’aeroport de Barajas, utilitzant contractes ficticis, d’adquisició i venda de lletres de canvi. Això no obstant, Boye assegura que aquesta reunió no es va produir mai i ho demostra amb les metadades dels dispositius mòbils i la geolocalització de determinats acusats.
Multes pagades i la meitat tornades
En l’escrit d’acusació, el fiscal recull que Manuel González Rubio va afirmar que els diners són de la seva propietat i el portava per a muntar una empresa a Colòmbia, identificant a la seva empresa Complutun. Amb tot, li resta credibilitat i assegura que en les reunions prèvies d'altres processats per a recuperar aquests diners, ell no hi era, fet -dedueix el fiscal- que eren de Miñanco. S’indica que durant la instrucció, el 2020, González Rubio hauria admès que els diners eren del líder gallec i que els transportaven ell i familiars seus a Colòmbia.
Ara, en el nou escrit a l’Audiència Nacional, l’advocada de González Rubio detalla que el 6 de febrer de 2017 la policia va intervenir a l’aeroport de Barajas els diners que tenia en diferents maletes, juntament amb altres quatre acusats (Adriana Moreno, i els seus familiars Efren Moreno, José Luis Correa i Beatriz Correa), a qui la Fiscalia demana 5 anys de presó a cada un per blanqueig de capitals. Són diners seus, insisteix. Per aquests diners no declarats es van iniciar expedients sancionadors, i finalment el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va estimar parcialment els seus recursos i va acordar que se’ls tornés la meitat dels diners que havien pagat per les sancions imposades, ja que no poden superar la quantitat comissada.
En aquest sentit, la defensa de Boye insisteix que aquest fet ja ha estat castigat per la via del contenciós administratiu i que no se'ls pot perseguir pel mateix dues vegades. Ara, per la via penal.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada