L’extrema dreta parapolicíaca de la transició, embrió del terrorisme d’estat

ESPANYA - CULTURA - JOC DE MIRALLS

Carlos García Juliá, un dels autors de l'assassinat dels advocats laboralistes d'Atocha el 1977, ha estat detingut recentment al Brasil i n'ha estat sol·licitada l'extradició · Aquest fet convida a repassar l'origen, la importància i la impunitat de l'extrema dreta parapolicíaca en la 'modèlica' transició

Blas Piñar, dirigent de Fuerza Nueva, i Carlos García Juliá.

Per: Xavier Montanyà 

16.12.2018  21:50

Carlos García Juliá era un dels tres integrants de l’escamot ultradretà que el 24 de gener de 1977 va assassinar cinc homes al despatx d’advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Eren quatre lletrats i un treballador: Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.



El crim va ser reivindicat per una organització fantasmagòrica anomenada Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista) i va originar un dels moments més tensos de la transició. Faltaven dos mesos i mig perquè el PCE fos legalitzat i el GRAPO havia segrestat dues personalitats del règim: Antonio Maria de Oriol, president del Consell d’Estat d’Espanya, i el tinent general Emilio Villaescusa. La tensió als carrers era màxima; aquells dies, com a conseqüència de la violència policíaca a les manifestacions, es van morir dos estudiants: Arturo Ruiz i María Luz Nájera.



Tres anys després, el 1980, Carlos García Juliá, José Fernández Cerrá i Fernando Lerdo de Tejada, militants de Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar, foren detinguts, jutjats i sentenciats a cent noranta-tres anys de presó. Lerdo de Tejada, nebot d’una secretària de Blas Piñar, va fugir de l’estat espanyol abans del judici. Fernandez Cerrá va desaparèixer després d’haver complert quinze anys.



Garcia Juliá tenia vint-i-quatre anys quan va participar en la massacre. En va complir dotze de condemna. En sortir en llibertat condicional, amb permís del jutge, es va traslladar al Paraguai amb una oferta de feina i ja no va tornar tot i el requeriment de la justícia espanyola. Alguns jutges de l’època eren molt permissius. El 1996 va ser detingut per narcotràfic i empresonat a Bolívia. Fa vint-i-dos anys que és fugit de la justícia espanyola i encara li resten deu anys i mig de condemna.



El seu cas, que ara torna a ser d’actualitat per la detenció al Brasil i la demanda d’extradició, és un exemple emblemàtic d’allò que va ser el terrorisme ultra parapolicíac de la transició.



Siete días de enero, el valor històric i documental d’un film