Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Aquesta
setmana hem aprés, bàsicament, matemàtiques. Diuen que poc més de dos
milions de grecs, en concret, el percentatge que dóna títol a aquesta
crònica, han emès un mandat categòric i incontestable contra les
polítiques d’austeritat imposades per la troika. Perfecte. Els catalans
prenem nota. No només perquè el 9-N al voltant d’un 30% dels catalans va
votar per la independència en un simple procés participatiu, sinó
perquè el proper 27-S una majoria d’escons al Parlament (com la de
Syriza a Grècia), també serà interpretada immediatament arreu del món
com la manifestació d’una voluntat democràtica inequívoca que mereix
respecte. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.
Aznar, José María (ex-president del Govern espanyol).Aixecar-se de nou.
A la vista que la figura presidencial és d’autèntic encefalograma pla, la Convenció celebrada pel Partido Popular el cap de setmana passat va ressuscitar la mòmia de José María Aznar. Resultat: una tibantor evident amb Mariano Rajoy i l’assenyalament del perill català. L’habitual amenaça que no pot quedar impune un torcebraç com el que em plantejat a l’Estat espanyol i una crida a la mobilització de l’espanyolisme el 27-S. S’entén que, aquesta vegada, almenys, la mobilització que es demana serà per anar a votar, no per impedir-ho. Com sempre, l’efecte del matonisme de l’heroi de les Açores i de Perejil, ha estat el de convèncer uns quants catalanets més de la inconveniència de compartir estat amb una dreta cavernària i incorregible, que si no fugim, ens trobarem periòdicament al capdavant del Govern.
Barberà, Jaume(periodista).
Realisme àcid.