El BCE abaixa els tipus a l'interès històric del 0,5% però no s'arrisca amb el crèdit per a empreses
El Consell Europeu exigeix al regulador accions més compromeses
El Banc Central Europeu (BCE) va fer el gest que els països del sud de la zona euro reclamaven des de feia temps –malgrat l'oposició d'Alemanya– i va aprovar una rebaixa del preu del diner del 0,25%, que el situa en el mínim històric del 0,5%. Tanmateix Mario Draghi, president del regulador europeu, no va arriscar-se a fer un pas més per garantir l'arribada del crèdit a les empreses, tot i que aquesta es considera l'eina necessària per generar ocupació.
Davant de l'actuació del BCE, Herman van Rompuy, president del Consell Europeu, va etzibar que veu “inacceptable” que les empreses dels països del sud de la zona euro hagin de pagar més per finançar-se que les dels socis del nord, i va reclamar a Draghi una “actuació més compromesa” per posar fi a aquesta fragmentació i facilitar que el crèdit arribi a les pimes.
La inflació de l'1,2% –per sota de l'objectiu del 2%, considerat com a suportable– feia previsible la decisió presa per Draghi, alhora que es va veure accelerada per les demandes creixents de bona part d'Europa, immersa en la recessió i desesperada per les altes xifres d'atur.
Fre a la cancellera
La
decisió de rebaixar els tipus va ser presa “per un consens dominant”,
va explicar Draghi, després que la cancellera Angela Merkel hagués
parlat fa uns dies de la necessitat, fins i tot, d'apujar-los, perquè és
el que convé a la primera economia de la zona euro.
El BCE, amb la decisió d'abaratir el preu del diner, també va voler donar un senyal d'independència envers la cancellera alemanya. I ho ha fet, curiosament, des de Bratislava (Eslovàquia), on el consell de govern de l'entitat ha celebrat la seva reunió mensual. La prudent distància entre Bratislava i Berlín –i també amb la seu del BCE, a Frankfurt–, ha facilitat a Draghi parlar obertament d'independència del BCE i ratificar que la voluntat de l'estament polític no té cap pes sobre les decisions sobiranes de la política monetària comunitària.
“No crec que amb el seu comentari volgués influir sobre la política del BCE”, va explicar Draghi, elegantment, respecte del pronunciament de Merkel en una trobada amb les caixes d'estalvis alemanyes, on va saltar-se la regla de no parlar d'aquestes coses per afirmar que allò que interessa a Alemanya és mantenir els tipus al seu nivell o apujar-los. “La situació dels 17 països de la zona euro és diferent. Però les mesures adoptades avui beneficien a tots, inclosos els països més forts”, va afegir Draghi.
La proclamació d'independència, des de Bratislava, semblava venir bé a tothom. Inclosa Merkel, probablement necessitada de demostrar menys poder del que realment té, en una Europa on s'estén la seva mala imatge com la culpable de l'austericidi.
Fora d'aquests gestos, a Draghi li va faltar contundència pel que fa a les mesures que l'empresariat espera per tenir garantida l'arribada de crèdit. Sense crèdit no hi ha reactivació inversora ni tampoc es genera ocupació. El BCE, però, no es va voler arriscar a prometre el desbloqueig del finançament amb mesures extraordinàries des de la institució.
Això vol dir que les injeccions de liquiditat als bancs adoptades fa uns mesos es mantenen un any més, però no s'amplifiquen amb altres formes de liquiditat directa, com ara les destinades a l'activitat de la petita i mitjana empresa. D'aquesta manera, tampoc no desapareixen les sospites que la banca destina aquestes injeccions de liquiditat a comprar deute sobirà, en lloc de destinar-les al finançament empresarial.
Entre els bancs de la zona euro no pot funcionar “la por de la falta de finançament com a excusa per no fer préstecs”, va criticar Draghi, tot i que sobre el crèdit per finançar les empreses només va gosar dir que “iniciarà consultes amb altres institucions” per fer-ho possible. El president del BCE també va aprofitar per criticar la decisió de diversos governs de la zona euro d'apujar els impostos, més que fer retallades a la despesa o reformes estructurals, per fer front a la consolidació fiscal. Per ell, aquest és “el camí més fàcil”.
El BCE, amb la decisió d'abaratir el preu del diner, també va voler donar un senyal d'independència envers la cancellera alemanya. I ho ha fet, curiosament, des de Bratislava (Eslovàquia), on el consell de govern de l'entitat ha celebrat la seva reunió mensual. La prudent distància entre Bratislava i Berlín –i també amb la seu del BCE, a Frankfurt–, ha facilitat a Draghi parlar obertament d'independència del BCE i ratificar que la voluntat de l'estament polític no té cap pes sobre les decisions sobiranes de la política monetària comunitària.
“No crec que amb el seu comentari volgués influir sobre la política del BCE”, va explicar Draghi, elegantment, respecte del pronunciament de Merkel en una trobada amb les caixes d'estalvis alemanyes, on va saltar-se la regla de no parlar d'aquestes coses per afirmar que allò que interessa a Alemanya és mantenir els tipus al seu nivell o apujar-los. “La situació dels 17 països de la zona euro és diferent. Però les mesures adoptades avui beneficien a tots, inclosos els països més forts”, va afegir Draghi.
La proclamació d'independència, des de Bratislava, semblava venir bé a tothom. Inclosa Merkel, probablement necessitada de demostrar menys poder del que realment té, en una Europa on s'estén la seva mala imatge com la culpable de l'austericidi.
Fora d'aquests gestos, a Draghi li va faltar contundència pel que fa a les mesures que l'empresariat espera per tenir garantida l'arribada de crèdit. Sense crèdit no hi ha reactivació inversora ni tampoc es genera ocupació. El BCE, però, no es va voler arriscar a prometre el desbloqueig del finançament amb mesures extraordinàries des de la institució.
Això vol dir que les injeccions de liquiditat als bancs adoptades fa uns mesos es mantenen un any més, però no s'amplifiquen amb altres formes de liquiditat directa, com ara les destinades a l'activitat de la petita i mitjana empresa. D'aquesta manera, tampoc no desapareixen les sospites que la banca destina aquestes injeccions de liquiditat a comprar deute sobirà, en lloc de destinar-les al finançament empresarial.
Entre els bancs de la zona euro no pot funcionar “la por de la falta de finançament com a excusa per no fer préstecs”, va criticar Draghi, tot i que sobre el crèdit per finançar les empreses només va gosar dir que “iniciarà consultes amb altres institucions” per fer-ho possible. El president del BCE també va aprofitar per criticar la decisió de diversos governs de la zona euro d'apujar els impostos, més que fer retallades a la despesa o reformes estructurals, per fer front a la consolidació fiscal. Per ell, aquest és “el camí més fàcil”.
LES FRASES
La por de la falta de finançament no pot ser una excusa
per no activar el
crèdit bancari
per no activar el
crèdit bancari
Mario Draghi
President del BCE
És inacceptable que les empreses de països del sud hagin de pagar més per finançar-se
Herman van Rompuy
President del Consell Europeu
Els Europa, bitllets més segurs
Els nous bitllets
de 5 euros, de la sèrie Europa, van començar a circular ahir a tota la
zona euro i inclouen els últims avenços en matèria de seguretat,
respecte als de la sèrie inicial, que es van emetre per primera vegada
el gener del 2002. En l'holograma que hi ha en els bitllets i també a la
marca d'aigua figura un retrat d'Europa, la filla d'un rei fenici que
va ser seduïda pel déu Zeus. Els bitllets també incorporen en el mapa
que porten dibuixat els països que s'han incorporat a la UE després del
2002, com ara Malta i Xipre. A més, la paraula euro està escrita
en ciríl·lic, llatí i grec i la sigla del BCE figura en nou variants
lingüístiques en lloc de cinc. La diferència amb els bitllets antics,
que s'aniran retirant gradualment, és en la seva textura, en el retrat
d'Europa i el símbol € en el fil de seguretat, a més del número brillant situat a la part del darrere.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada