S’ha acabat la festa de dilapidació de recursos públics milionaris del PP valencià, l’escenari que deixa darrera és farcit d’obres faraòniques ruïna i empobriment
La situació de ruïna de les arques de la Generalitat i el seu endeutament estan molt relacionades -a més de l’espoli que pateix el País Valencià per part d’Espanya-, a la megalomania del PP i afins que va dilapidar gairebé 2.100 milions d’euros en mastodonts difícils de mantenir. Després de la festa ve la ressaca i la Ciutat de la Llum, la de les Arts i les Ciències, l'aeroport de Castelló, la Universitat Internacional Valenciana (VIU) i el Circuit del Motor de Xest, busquen comprador o gestor privat, però el conflicte està servit i té per endavant reclamacions, indemnitzacions i processos judicials que acaben pagant els ciutadans.
Vendre un aeroport fantasma o una Ciutat de la Llum a les fosques, el repte del PPEl Govern valencià busca comprador d’un paquet d’empreses públiques amb un cost de manteniment de 15 milions d’euros mensuals, són projectes faraònics que havien de situar el País Valencià al mapa mundial dels grans esdeveniments i han esdevingut un xuclador de recursos públics insostenible i que van acompanyats de contractes i clàusules que pot acabar per fer inviable la venda o la privatització d’aquelles infraestructures altament deficitàries o portar a malvendre-les.
Un edifici de 14 milions d’euros per a 15 empleats
La Ciutat de la Llum és un exemple de malbaratament del PP, que va invertir més de 24 milions d’euros en la construcció dels sis platós, més 14 en un edifici d'oficines de tres plantes amb soterrani destinat a albergar una plantilla de quinze treballadors, Inaugurat el febrer de 2011 amb un homenatge al cineasta Luis García Berlanga, l'edifici segueix tancat. La Ciutat de la Llum d'Alacant va tenir un cost de 274 milions d’euros i per a poder efectuar la venda primer s’haurà de resoldre la sanció de 265 milions d’euros que la Unió Europea va imposar a la Ciutat de la Llum en considerar il·legals les ajudes que va rebre de la Generalitat per a la seva construcció.
L’aeroport fantasma de Carlos Fabra busca comprador
Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló i president de la societat pública Aerocas –pare d’Andrea fabra famosa pel “te jodes”- va anunciar una oferta de 200 milions per l'aeroport de Castelló d'un fons d'inversió hispanolibi que va resultar ser només de 90 milions i que no cobreix els 200 milions invertits en l'aeroport. Però abans de vendre l'aeròdrom, la Generalitat haurà d'arribar a un acord amb l'empresa concessionària a la què se li va rescindir el contracte i que reclama una indemnització de 126 milions per la seva inversió en la construcció de les instal·lacions més el lucre cessant.
Col·locar la Ciutat de les Arts i les Ciències a bocins
Va estar pressupostada per 308 milions d’euros i n’ha costat 1.300 i encara falta acabar l'últim dels seus edificis, l’Àgora. El complex dissenyat per Santiago Calatrava – que va cobrar 100 milions pel disseny-, difícilment es pot vendre donades les dimensions estratosfèriques del complex, i la Generalitat pretén privatitzar la gestió dels diferents edificis, tret del l'òpera, completament deficitari, que el Govern haurà d’assumir.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada