Qui ens defensa? Ens defensem sols o ens defensen els altres?
QUI ENS DEFENSA? ENS DEFENSEM SOLS O ENS DEFENSEN ELS ALTRES?
Podem parlar de dos models de defensa, un model propi i un model de defensa “delegat”
MODEL DE DEFENSA “DELEGAT”:
És aquell model on un Estat renúncia a la defensa
pròpia dels seus interessos nacionals cedint la seva gestió a un altre
estat o a una organització supranacional. Això suposaria la pèrdua de la
plena sobirania i el risc en determinats supòsits d’indefensió.
En el cas de Catalunya, l’adopció d’aquest model
pot suposar que es doni la paradoxa que, després de tres segles d’anhels
de sobirania plena, una vegada que s’aconsegueix aquesta, es cedís una
de les màximes garanties d’aquesta sobirania, el model de defensa
propi, a un altre estat.
Per altra banda, un model de defensa delegat té un
cost econòmic sense els beneficis sobre la industria ni sobre
l’ocupació dels nostres ciutadans.
Així mateix, pot plantejar situacions greus
d’inseguretat com les derivades de conflictes d’interessos entre
Catalunya i l’estat que presta la defensa i que poden provocar que
Catalunya quedi a mercè de qui suposadament li garanteix la defensa.
Microestats com Andorra, el Vaticà i Mònaco no
disposen d’un model propi de defensa, però, per les seves dimensions
geogràfiques, demogràfiques ni econòmiques, en cap cas poden comparar-se
amb una futura Catalunya Estat.
Entre els Estats mancats de forces armades, sovint
s’esmenta Costa Rica —paradigma de país pacifista— la qual es troba per
una qüestió geoestatègica dins del paraigües defensiu dels EUA. Costa
Rica disposa d’unes forces policials altament militaritzades. El procés
de militarització de la seva policia s’inicia als anys 70 i es consolida
a la dècada dels 80 fins avui dia. Consta de dos cossos policials: la
Guàrdia Civil, amb funcions de vigilància urbana, i la Guàrdia
d’Assistència Rural, encarregada de la vigilància de les zones rurals.
Aquests dos cossos policials funcionen sota un únic comandament, amb una
estructura altament jerarquitzada i que durant els primer anys estava
comandat per un graduat a l’escola militar dels EUA. Disposen d’un
servei administratiu i d’intendència similar al d’estructures militars.
La seva estructura organitzativa és la típica d’unes forces armades amb
un Estat Major amb les típiques seccions d’una estructura militar:
personal, intel•ligència, operacions i logística.
A banda d’aquesta gran estructura policial/militar
Costa Rica té una alta presencia militar dels EUA. Segons l’acord
signat entre aquests dos estats l’any 2010 es permet l’entrada a Costa
Rica de 46 vaixells de guerra, 200 helicòpters, 10 avions Harrier i 7000
militars dels EUA.
Així doncs, estem disposats a tenir un acord
similar amb un altre estat en un futur? Amb qui? França, Espanya? Hi
estarien disposats aquests estats? I en cas que ho estiguessin, quines
contraprestacions econòmiques o d’altre tipus ens demanarien?
MODEL DE DEFENSA PROPI:
És el model d’aquells Estats que assumeixen la
plena sobirania i que per tant són responsables de la direcció de la
seva política de defensa, tot garantint amb recursos propis els seus
interessos nacionals.
La pròpia UE, de la qual Catalunya aspira a
formar-ne part, exigeix que els seus membres es coresponsabilitzin amb
la seva Política Comú de Seguretat i Defensa.
El Quebec i Escòcia fa temps que s’han pronunciat per l’adopció d’un model de defensa propi integrat dins l’OTAN.
L’independentisme català aspira a assemblar-se a
Estats avançats i moderns de la UE com els Països Baixos, Dinamarca i
Noruega. Aquests països disposen d’un model de defensa propi amb unes
forces armades d’unes dimensions petites i altament operatives.
Així mateix, gaudir d’un model de defensa propi i,
en conseqüència, d’unes forces armades, està demostrat que comporta una
sèrie de beneficis, tant socials, com econòmics: impuls a la indústria i
a l’R+D+i amb aplicacions civils que se’n deriven.
Per tot el que hem exposat, arribem a la conclusió
que la futura Catalunya Estat ha de disposar d’un model de Defensa
propi, de la mateixa manera que estats del nostre entorn, de dimensions
similars a les nostres, com Bèlgica, la República Txeca, Suècia,
Àustria, Suïssa o Finlàndia, disposen. En una propera nota analitzarem
els models de Defensa de que disposen aquests estats i quin és el model
que creiem que s’adapta millor a la realitat i a les necessitats de
Catalunya.
ANC- Sectorial Defensa
data comunicat anc:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada