dimarts, 11 de desembre del 2012

ERC exigeix a CiU fer «els últims pressupostos colonials»



La comissió que negocia l'acord pressupostari debat amb "rigor" tres elements: "el marc general, la política d'ingressos i els ajustos de despesa". Els convergents apliquen "l'ortodoxia per no incomplir el dèficit" i els republicans volen saber quins ajustos porten de cap

 

El conseller Mas-Colell minuts abans de la seva intervenció a la clausura de l'XI edició de les Jornades Gresol d'Economia Foto: ACN

"Les converses van bé", coincideixen a dir amb un somriure amagat a Nació Digital els negociadors convergents i republicans que intenten acordar el pacte pressupostari, pacte fonamental d'un virtual acord de governabilitat entre CiU i ERC.

Però "l'optimisme" que intentaven vendre aquest dilluns a la tarda és més necessitat formal que no pas una altra cosa. CiU no acaba d'ensenyar tots els números i ERC vol certificar en els pressupostos de 2013 que s'inicia el camí de la transició nacional cap a la independència, de manera immediata i sense marejar la perdiu. "Han de ser els últims pressupostos colonials, com els pressupostos dels britànics per a l'Índia de 1946", apunten fonts dels negociadors d'ERC.

Propostes i necessitats

Un concepte que els convergents es miren amb cert recel, ja que no albiren una solució tant immediata com ERC a l'agenda nacional. "Acceptarem mesures simbòliques com successions, debatrem sobre la conveniència d'una taxa sobre els dipòsits o regular un impost sobre nuclears -propostes dels republicans -, però això no treu que s'haurà de retallar perquè els números són els que són i tenim el Fons de Liquiditat Autonòmic, FLA, servit a miquetes i bocins", avisen des de la bancada de negociadors convergents per deixar entreveure que abans de la consulta s'han de pagar nòmines.

Precisament dels tres apartats de la comissió pressupostària -"el marc general, la política d'ingressos i els ajustos de despesa"- el que més grinyola és el de les retallades. Segons ERC, CiU no acaba de definir exactament per on retallarien i en quina mesura. "Nosaltres no incomplirem el dèficit, complirem amb l'ortodòxia", avisen els negociadors de CiU que recorden el perill de quedar-se sense la liquiditat del FLA si la Generalitat no compleix les mesures imposades per accedir. "No podem generar ni gota d'endeutament", asseguren des de la federació sobiranista com un avís a polítiques expansives que desquadrin més la caixa pública.

Acostaments però no suficients

Ara bé, des d'ERC reconeixen que CiU ha flexibilitzat moltes postures "impensables" fa només dos mesos, com redefinir la política impositiva. Una percepció reblada pels convergents amb la franca expressió "Vés quin remei ens queda!", malgrat que admeten la seva disposició al diàleg. De fet, ara Andreu Mas-Colell, Albert Carné i Ramon Espadaler de CiU i la terna republicana formada per Pere Aragonès, Albert Castellanos i Cesc Iglésies, es reconeixen mútuament la feina feta fins ara i el "rigor" amb el que es treballa.

"Van conjuntats i tenen el cap molt ben endreçat", diuen els convergents dels seus virtuals socis parlamentaris. "Hi ha clima de treball seriós", defineixen des dels independentistes. Però per l'equip d'ERC no capten la "total disposició" a enllestir uns pressupostos "temporals" i de "transició" justificats en un "anar nacionalment per feina" que permetrien als republicans assumir uns pressupostos "durs". La rèplica dels convergents també apunten que els republicans "no acaben de veure la magnitud de la tragèdia d'aquests pressupostos que suposen retallades crues en polítiques socials, en sanitat o ensenyament o fins i tot la CCMA".

La batalla de la negociació rau ara en si ERC fa entendre la "temporalitat del moment a CiU". Una temporalitat que passaria per fixar la data de la consulta no més enllà del 2014 i que suposaria uns pressupostos de pont tal i com correspon a una legislatura "constituent". I CiU tot i que no rebutja aquesta idea, veu la legislatura de 4 anys, fins i tot, pressupostàriament. La Índia per a CiU, sembla que, de moment, cau un pèl lluny.