Una Viuda está sin Pensión por un certificado en Catalán
Que sàpigo el Móm el genocidi que se li fà las Catalans, feu-lo correr//*//.
Senyores i senyors,
Els vull fer partícips del cas que en aquests moments m’està succeint des
de les “espanyes”.
Miraré de resumir. Em dic M. Dolors Terrón Sacristan, i el dia 18 de
juliol d’enguany el meu marit, Josep Vila i Pellicé, va morir pujant a la
Pica d’Estats.
Era mestre, i va treballar en diverses escoles i molts anys a
la Universitat de Barcelona, al departament de Publicacions. Els darrers
anys va estar exercint en un CRP (Centre de Recursos Pedagògics) i per
tant, era funcionari, defensor del català i de Catalunya.
Deixant passar el mes d’agost, a primers de setembre vaig posar-me en
contacte amb el nostre advocat de Barcelona, perquè em dugués a terme
totes les gestions que comporten aquests tipus de tràmits. Un d’ells era el
gestionar-me la pensió de viduïtat.
Aquesta gestió, pel fet que el meu marit era funcionari, la tramita la
“Delegación de Hacienda”, a Madrid, i ens demanen tot un seguit de
certificats i documents que s’adjunten en la sol•licitud de pensió.
Abans d’ahir vaig rebre una carta d’aquest estament en la qual em diuen
que el meu expedient està aturat per que els falta el “CERTIFICADO DE
DEFUNCIÓN DEL REGISTRO ESPAÑOL”. Jo vaig quedar sorpresa, ja
que sé que el bufet d’advocats que em representen són uns bons
professionals i els vaig telefonar. Els vaig fer arribar la carta rebuda i,
evidentment, l’advocat també va quedar sorprès i va optar per fer una
trucada a la cap de secció del departament corresponent la Sra. Clara
Isabel Melero Redrano.
Aquesta senyora respongué a la trucada dient que SÍ que té un certificat
de defunció (a més de la fotocòpia del llibre de família que també consta
el registre, més un certificat de defunció internacional, ja que el meu marit
va morir a la zona francesa i altres documents), però que està escrit
en CATALÀ, i ella no té per què entendre aquest idioma. Davant la
insistència del meu advocat, la senyora respongué: “BUENO PARA
QUE ESTO SE AGILICE Y NO HAYA MAS DEMORAS, ME HACEN
LLEGAR EL CERTIFICADO DEL REGISTRO CIVIL EN ESPAÑOL,
PUES SI NO, PUEDE QUEDAR POR AHÍ ENTRETENIDO POR
CUALQUIER OTRO COMPAÑERO MÍO”.
Això es el resum d’una conversa més llarga i emprenyadora. També vull
fer saber que, mesos enrere, aquest requisit que ARA em demanen a mi,
NO el demanaven.
Segurament m’ha tocat el funcionari de torn (tocapebrots), però per
comprendre DEFUNCIÓ o DEFUNCIÓN, MORT EL DIA o “MUERTO EL
DIA”, TOM o “TOMO”, LLIBRE o “LIBRO”... La resta són dades
numèriques: segell oficial del Registre Civil de Calafell i la signatura del
jutge.
Sóc catalana, catalanista i independentista. He corregut davant dels
grisos per parlar en català i també he rebut -per desgràcia. He après a escriure la llengua del meu país de gran, ja que, de petita, no ens ho van permetre. Vaig estar a la manifestació del 1977 i, ara, a la d’enguany, tot i fer dos mesos d’haver enviudat, però, per ell i per mi, ho havia de fer, i, ara, aquesta colla de... m’obliguen, fins i tot, que l’últim certificat oficial del meu marit sigui en “ESPAÑOL”.
Per mi és increïble el que està succeint. No faig una instància per poder
anar collir bolets al Retiro! Amb tot el dolor del meu cor -i per desgràcia-,
sol•licito una pensió de viduïtat que em correspon, després que el meu
espòs hagués treballat 35 anys com a mestre (funcionari).
Amb aquest escrit, no és la meva intenció reclamar res de res. La
pensió, si no és d’aquí a deu dies, potser en passaran quaranta quan la
rebré, però sí que m’agradaria FER DIFUSIÓ D’AQUEST FET.
Vull que la gent del meu país sàpiga com les gasten els que no ens volen..., però
tampoc ens deixen.
Gràcies per la vostra atenció i pel temps dedicat a llegí aquest escrit.
Atentament,
M. Dolors Terrón Sacristán
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada