Puigdemont crida els ciutadans a sumar-se a la iniciativa per sancionar Espanya

DRETS






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 2 de maig de 2019

El president a l'exili Carles Puigdemont ha defensat que presentar una iniciativa ciutadana europea per demanar a la Comissió Europea que posi en marxa un procés sancionador contra Espanya pretén "reforçar" la democràcia a l'Estat. "Ara és el moment de demostrar el poder de la ciutadania", ha reivindicat a la roda de premsa de presentació de la proposta de l'ANC i del Consell per la República. El president ha matisat que "no és una proposta contra l'Estat".



La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha explicat que l'objectiu és que la CE activi l'article 7 dels tractats que preveu suspendre el dret de vot dins la UE a un estat membre per "la manca de compliment de normes del dret" europeu per part d'Espanya. En aquest sentit, ha posat com a exemples "el poc respecte als drets de les minories" o "la politització" de les altes instàncies judicials a l'Estat.



Un cop les entitats presentin la iniciativa a la Comissió Europea, aquesta tindrà dos mesos per decidir si la registra. Per fer aquest primer pas la CE ha de considerar que aquesta proposta no queda fora de les seves competències, que no és abusiva, frívola o vexatòria, ni contrària als

L’ANC i Òmium afirmen que l’acció contra els bancs ha servit per empoderar la ciutadania

PAÍS - PRINCIPAT

La Crida per la Democràcia vol 'explorar com continuar a partir d'ara' amb aquestes accions de caire simbòlic.

 

Per: ACN

 

 

20.10.2017  14:12

 

 

 

 

 

El vice-president de l’ANC, Agustí Alcoberro, i el portaveu accidental d’Òmnium, Marcel Mauri, s’han mostrat ‘raonablement contents’ per una ‘contestació important’ i una ‘repercussió notable’ de l’acció d’avui en contra dels bancs. 

 

 

 

 

 

ls dirigents de les entitats sobiranistes han afirmat que la primera acció de la Crida per la Democràcia pretenia tenir un caire ‘simbòlic’ i, tot i que no tenen dades, consideren que ha de servir per ‘empoderar’ la ciutadania, ha explicat Alcoberro. 

 

 

 

 

 

‘Si com a ciutadans no ens han escoltat, esperem que com a ciutadans actius i

[VÍDEO] Els Mossos reben el suport dels votants i no poden contenir les llàgrimes

PAÍS - PRINCIPAT

Aquesta escena s'ha viscut a l'institut Aran de Betren, a la Vall d'Aran.

Per: Redacció 

01.10.2017  17:29

En alguns centres electorals, els Mossos d’Esquadra s’han col·locat en fila per defensar els votants de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, que volien emprar la violència per a segrestar les urnes i el material electoral.

Aquesta escena s’ha viscut a l’Institut Aran de Betren (Vall d’Aran), on alguns mossos no han pogut contenir l’emoció mentre rebien crits de suport dels ciutadans.

Forn demana als ciutadans que se’ls impedeixi el vot que es concentrin davant dels col·legis

PAÍS - PRINCIPAT

El conseller d'Interior denuncia que la policia espanyola i Guàrdia Civil desplegada a Catalunya pretén que hi hagi confrontació.

Per: Redacció 

27.09.2017  11:14

El conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha assegurat que aquest diumenge se celebrarà el referèndum previst, si bé ha admès que potser no es podrà votar en tots els col·legis electorals. ‘És importantíssim votar i posarem tots els recursos perquè la gent ho pugui fer. 

On no es pugui votar, demanarem a la gent que estigui al carrer, davant les urnes, i que demostri arreu del món que hi ha un estat que impedeix que un país pugui decidir el seu futur’, ha afirmat Forn en una entrevista a RAC-1. 

El conseller veu un ‘error enorme’ i ‘una aberració’ que la Fiscalia ordeni els

Esquerra Republicana insta la ciutadania a triar entre 'Rajoy o República'

CAMPANYA REFERÈNDUM 1-O

El nou eslògan "apuja el to" de la campanya electoral dels republicans per al referèndum de l'1 d'octubre.

per Redacció 22/09/2017

Esquerra Republicana de Catalunya insta la ciutadania a triar entre 'Rajoy o República'. Amb aquest eslògan la formació fa "un gir significatiu" a la campanya pel referèndum de l'1-O i substitueix la imatge que l’havia acompanyat des del 19 de maig per una de nova "que s'adiu més al context polític dels últims dies", segons indica la formació.



La primera part de la campanya s'ha basat en explicar "com serà" la República.



Ara el partit opta per alertar sobre els costos de no constituir-se en un nou país.

L’ANC crida els ciutadans a convocar el referèndum

REFERÈNDUM

El web 'joconvoco.cat' es va activar aquest dijous al vespre, i ràpidament es va col·lapsar temporalment a causa de tantes peticions.

per Nerea Rodríguez 08/09/2017 

 

 

 

 

 

 

 

El Govern en ple signa el decret de convocatòria de l'1-O | Jordi Borràs

 

 

 

 

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha cridat a la ciutadania a fer costat al president de la Generalitat i al Govern sumant-se a convocar el referèndum l’1 d’octubre mitjançant el web www.joconvoco.cat. Aquest dijous el Tribunal Constitucional va suspendre totes les normes relatives a la celebració de l'1-O aprovades pel Parlament i també el decret de convocatòria signat per l'Executiu català.



El web que ha activat l'ANC permet que qualsevol ciutadà pugui signar la convocatòria posant el seu nom al costat dels signants del Decret, i compartir aquesta signatura mitjançant les xarxes socials utilitzant les etiquetes #JoConvoco i #ReferèndumÉsDemocràcia.

Segons ha explicat l'ANC, aquesta iniciativa és "un acte més per demostrar l’ampli suport amb

Aleix Renyé: ‘Milers de nord-catalans demanaran la ciutadania del nou estat’

PAÍS - CATALUNYA NORD

Entrevista al periodista i autor del llibre 'Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió' 

 

 

 

Aleix Renyé (fotografies: Oriol Bäbler).

Per: Pere Cardús 

04.05.2017  02:00

El periodista, actor i escriptor Aleix Renyé (Lleida, 1955) explica a les pàgines d’El Punt Avui des de fa uns quants anys l’actualitat nord-catalana. Ha viscut a Baó, a Catalunya Nord, des de principi dels vuitanta, quan s’hi va instal·lar com a refugiat polític perquè era militant d’EPOCA i de Terra Lliure. Abans havia viscut deu anys de clandestinitat a Barcelona. A Catalunya Nord, hi va trobar una societat força diferent de l’actual, amb una llengua catalana encara força viva, però amb un sentit de catalanitat prou atenuat. Amb el pas dels anys, aquesta situació s’ha invertit i ara ho explica en el llibre Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió (El Jonc, 2017), una aventura per a descobrir una realitat massa amagada per als catalans del sud. La setmana que ve, dijous 11, a les set del vespre, Renyé presentarà el llibre a l’Espai VilaWeb en un acte obert a tothom. En aquesta entrevista avança algunes reflexions i comenta aspectes de l’actualitat nord-catalana, com ara les eleccions presidencials i la victòria de Marine Le Pen.



—Com hi vau anar a parar, a Catalunya Nord?
—Hi vaig arribar l’any 81 per la muntanya, enmig d’una nevada. Com a refugiat polític. Estava en una situació insostenible. Havia passat deu anys de clandestinitat a Barcelona. Sóc de Lleida i vaig marxar-ne a principi dels setanta. Em vaig incorporar a EPOCA [Exèrcit Popular Català] i vaig passar deu anys amagant-me de la policia. Quan me’n vaig anar a Catalunya Nord, va ser el moment de la fusió d’allò que quedava d’EPOCA amb el petit nucli que començava a pensar en la creació de Terra Lliure. En aquell moment, van considerar que era un risc massa gran que em quedés a Barcelona. Tenia dues opcions: Nicaragua o Catalunya Nord. Jo no me’n volia anar. I vaig triar Catalunya Nord.



—Què hi vau trobar? Què implicava ser un refugiat polític a Catalunya Nord?

ANC: 4 anys d’empoderament de la ciutadania

Actualitzada el 10/03/2016 19:56

JOSEP COLOMER, RICARD GENÉ, IRENE MARTÍN I IGNASI TERMES Membres del comitè permanent de l'ANC 2012-2015.

Avui, 10 de març del 2016, l’Assemblea Nacional Catalana fa quatre anys. En quatre Onzes de Setembre consecutius (2012, Catalunya nou estat d’Europa; 2013, la Via Catalana; 2014 la V i 2015 la Via Lliure) l’Assemblea ha mobilitzat, any rere any, quasi dos milions de persones i ha portat la imatge de la reivindicació de Catalunya al món. A més a més, ha teixit i consolidat la xarxa social i territorial més activa que ha tingut mai aquest país. I ho ha fet de manera inclusiva, cívica, democràtica i pacífica.

La clau de l’èxit de l’Assemblea ha estat fer d’element catalitzador i cohesionador d’una voluntat latent, ha estat l’èxit de la gent del carrer. La gent que ha dit prou, que ha perdut la por, que ha alçat el cap, que s’ha agafat de les mans i ha decidit que ara vol caminar de nou. La gent que comença a