OPINIÓ
per Jordi Borràs, 13 de novembre de 2023 a les 19:00
«Que ningú s'oblidi que el veritable rostre del socialisme espanyol és el del Cid Campeador contra tot allò que no sigui 'castizo'»
Ho he explicat mil cops, però aquests dies no em puc estar de pensar-hi cada
vegada que encenc la ràdio o llegeixo la premsa. Era la tarda de la
diada de Sant Jordi de l'any 2014 i l'efervescència de l'anomenat procés
es trobava disparada com un coet. L'ANC actuava com una organització de
masses, plural, inclusiva i propositiva, creada només dos anys abans
com una eina del conjunt de l'independentisme. Amb aquest panorama i des
d'un espanyolisme entre atònit i reactiu, es va decidir passar a
l'acció. Aquella tarda del 23 d'abril, al Teatre Victòria de Barcelona,
veuria a la llum Societat Civil Catalana, la resposta associativa a
l'ANC que intentaria mobilitzar les bases del nacionalisme espanyol a
Catalunya.
Vaig anar a l'aplec nacionalista perquè en aquell moment encara gaudia de cert anonimat
dins de les esferes espanyolistes, malgrat que ja havia tingut algunes
topades serioses amb l'extrema dreta que em passarien factura fins al
dia d'avui i que fan que estigui escrivint sobre aquest tema en lloc
d'estar fent fotos a les mobilitzacions de Madrid, que és el que hauria
de fer si realment a l'estat espanyol es garantís el dret a la llibertat
d'informació.
Sigui com sigui, des de les butaques d'aquell teatre
