Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #ProuPartitsProccessistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #ProuPartitsProccessistes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de setembre del 2023

El dilema del presoner català

 

 

OPINIÓ

 

 


 


La Psicòloga del Born

Quan et veuen dèbil, ho ets.

 

“Oriol, aquest és el tracte que us oferim tant a tu com al Carles. Si acotes el cap i demanes perdó, a tu et condemnarem només per prevaricació i desobediència, poca cosa, a ell li fotrem un paquet, tretze anys de presó per sedició i malversació”. No li van poder fer el mateix plantejament a l’altre detingut, tampoc van complir amb l’Oriol. Aquest dilema del presoner no es va produir del tot perquè, ai las, en Carles no s’ha deixat enxampar.

Quan et veuen dèbil, ho ets. Espanya sempre ha volgut col·locar els catalans en un fals dilema del presoner, cercant traïcions, convertint prèviament un dels detinguts en carceller, filtrant a la premsa les condicions del tracte i modificant-les contínuament, dilatant els terminis 'ad aeternum', fins que arriben les presses i pretenen fer-te empassar el gripau a l’últim segon. Ho van fer amb força traça durant l’aprovació de l’Estatut, els vigilants van dir per separat a cada presoner català que l'altre acceptava les rebaixes estatutàries. La intenció del joc baix, del joc brut, era aconseguir que tots dos acceptessin la retallada, per por de quedar-se sols defensant una oposició a l'acord i d'aparèixer com el causant del fracàs negociador.

Aquesta tàctica la voldrien tornar a aplicar amb la investidura de Pedro Sánchez, presentada com la variant anomenada en la teoria dels jocs com a dilema del presoner iterat, una successió de

dimarts, 24 de gener del 2023

No sabem manar

 

 

OPINIÓ

 

 

"Mai ningú no pot comandar res amb eficàcia res amb un posat erràtic i poruc. Ni inspira confiança als seus ni respecte a l’enemic"

 

 



 

 

Quan hom veu la imatge que va donar el govern de Catalunya davant Sánchez i Macron, les paraules del que fou un notable dirigent i periodista de l’època de la Generalitat republicana són una sentència inapel·lable. Segons diuen els mitjans d’informació, Pere Aragonès va pactar amb la Moncloa el contingut de les paraules dels seus vint segons amb el president de la república francesa. És en aquest moment quan penso en la figura del masover. L’amo (Sánchez) arriba al mas (Catalunya) amb un convidat de luxe (Macron) i el presenta amb l’aire de dir

dijous, 3 de novembre del 2022

La quimera de l’estabilitat

 

 

OPINIÓ

 

"La independència? Ja ho va dir Jordi Pujol, ara no toca. Ni tocarà per una llarga estona. I no es pot culminar el que no toca"

 

 

 


 

divendres, 7 d’octubre del 2022

Pere l’emprenyat

 

 

OPINIÓ

 

 

"En una còmica ostentació de covardia, tant Junqueras, com el seu deixeble, Pere l'emprenyat, es van fer fonedissos i van celebrar l'aniversari de l'1 d'octubre com si fos un pic-nic"

 

 


 

dimarts, 4 d’octubre del 2022

“Votar contra ells”

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si repassem una mica la història, veurem que quan les batusses entre nosaltres adquireixen una especial virulència, sempre és Espanya qui en surt reforçada"

 

 


 

 

 

El títol de l’article no és meu. Sorgeix d’una conversa amb un bon amic sobre la situació actual de pati d’escola de la política catalana i, especialment, del govern d’Esquerra i Junts. Tot d’una m’afirma contundent: “voldria poder votar contra ells”. El seu to és una barreja de ràbia i frustració. Quan penjo el telèfon no puc evitar pensar quanta gent com ell té la mateixa intenció. En seran pocs, en seran molts? El futur polític immediat de Catalunya podria dependre de la resposta a aquesta pregunta. Però tinc la impressió que cada vegada són més els compatriotes amb un sentiment de menyspreu absolut cap als seus dirigents.

 

Va fent forat la sensació que, amb aquests polítics que porten les rengles del país, no hi ha res a fer. Eren molts els que, en els darrers anys dos o tres anys, hi veien mediocritat, frivolitat i simple especulació electoral entre les seves principals característiques. Amb tot, existia una mena de pacte col.lectiu per tal de fer els ulls grossos i no posar bastons a les rodes. El fet important era la creació d’un estat independent. L’objectiu per damunt de les misèries de l’oficialitat, creien amb bona fe una majoria de la nostra gent.

 

Tot aquest paradigma va esclatar a partir de la darrera diada. Els cartells de la manifestació eren majoritàriament contra

Editorial Vicent Partal : Junts es juga la credibilitat que li queda

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Si finalment s'imposa el sí, la credibilitat de qualsevol amenaça que puga fer Junts en el futur es reduirà a cendra 

 

 


 

 

Vicent Partal

03.10.2022 - 21:40

 

 

Junts per Catalunya va fer pública ahir la pregunta que adreçarà als militants, que seran cridats a votar sobre la crisi oberta al govern. És una pregunta que, tal com l’han presentada, té diverses interpretacions possibles. El text introductori sembla anar en la línia d’anar-se’n, tot i que estranyament no fa cap referència, per exemple, a la destitució de Jordi Puigneró. Però, després, la pregunta concreta sembla pensada per a recomanar de quedar-se. En primer lloc, perquè és això que demana: si cal continuar al govern; no si cal anar-se’n. I després perquè s’hi introdueix una tercera opció, el vot en blanc, que a primer cop d’ull sembla destinada a afeblir i separar el vot negatiu.

 

Alhora hem vist que el sector més convergent ha fet pressió en la línia de quedar-se. Per exemple, les amenaces de Xavier Trias, que ara mateix és imprescindible per a Junts; o la decisió de la consellera Alsina d’afiliar-se al partit per defensar la continuïtat en el govern.

 

Per a Junts, el problema real és que s’ho juga tot en un cul-de-sac on s’ha ficat tot sol. Aquesta crisi dura d’ençà del 29 d’agost i avui és 4 d’octubre. Tal com va dir molt eloqüentment Jordi Turull ahir en la conferència de premsa, Esquerra Republicana no tan sols no ha fet ni un sol pas per

Junts o el pànic a les urnes

 

 

DIARI DE LA REVOLTA (327) 

 



 

 

 Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 4 d'octubre de 2022. 08:47
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

 

La direcció de Junts per Catalunya té pànic del què pugui passar a la propera consulta dels dies 6 i 7 d’octubre. I és que moltes persones del partit poden perdre la feina en l’actual context de crisi del gas i dels aliments. Entre tres-centes i cinc-centes famílies, segons les estimacions internes, depenen dels sous que s’ingressen gràcies a la col·locació dins la Generalitat autonòmica. Però, el que és encara més greu, és que sense aquesta font de finançament inconfessable però vital, un partit de masses com Junts avui no és financerament viable. Més encara quan ha de mantenir-se alerta, permanentment enfrontat al partit siamès que ja ha decidit governar contra els seus compromisos públics, Esquerra Republicana. El partit a l’altra banda del mirall està militaritzat i domina la immensa majoria dels mitjans de comunicació públics i privats. I ha decidit continuar endavant sense mirar el que deixa al darrere, com Lot, salvant-se de la destrucció de Sodoma i Gomorra, que és així com veuen l’actual política catalana.

 

Si Junts tingués confiança en les seves bases avui no estaria paralitzat per la paüra, no actuaria de manera desesperada i encongida. Encara que algunes fonts interessades diuen que els partidaris de Laura Borràs i de Carles Puigdemont són partidaris d’abandonar el govern de coalició, no sembla lògic que ho puguin acabar materialitzant i alhora, mantenir l’acord de govern amb el PSC-PSOE a la Diputació de Barcelona, una altra font indispensable de finançament partidari. Si la direcció actual de Junts confiés, de veritat, de veritat de la bona, en les

Les trucades del 3-O i per què es va desactivar l’acampada

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

Durant l'aturada general d'ara fa cinc anys es va proposar una acampada per ocupar els carrers, però finalment es va desactivar 

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

dilluns, 3 d’octubre del 2022

La pregunta de Junts als militants inclou un preàmbul que ha atiat el debat

 

 

CRISI AL GOVERN

 

 

Junts preguntarà a les bases: "Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?"

 

 

 


 

 

Marta Lasalas
Barcelona. Dilluns, 3 d'octubre de 2022. 15:01
Actualitzat: Dilluns, 3 d'octubre de 2022. 15:12
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

 

Junts ha dirimit en una reunió molt més breu que la de dijous passat la pregunta que plantejarà a la militància dijous i divendres vinent sobre la seva continuïtat al Govern. Això no obstant, la redacció de la qüestió que es planteja a les bases tampoc no ha estat fàcil. Finalment, abans de quarts de tres de la tarda, l'executiva ha aixecat la reunió després d'haver pactat el text d'una pregunta directa precedida per un preàmbul en què recorda els incompliments d'ERC sobre l'acord de legislatura i la resposta del president, Pere Aragonès, a les exigències de Junts. Tot seguit pregunta sobre la continuïtat al Govern: "Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?"

 

El debat al voltant de la pregunta s'ha dividit entre els qui apostaven per una introducció més contundent denunciant incompliments d'ERC i els qui defensaven una redacció més plana, en què es limités a descriure la situació.

 

Finalment, s'ha apostat per un preàmbul més descriptiu, en què es recorden les exigències aprovades pel darrer congrés de Junts en relació al pacte de legislatura i la resposta del president als tres punts clau que se li han plantejat sobre

dijous, 29 de setembre del 2022

La direcció de Junts no gosa anunciar encara el trencament del govern

 

 

PAÍS - PRINCIPAT 


El partit exposa la posició que ha adoptat l'executiva nacional després que el president Aragonès destituís el vice-president del govern, Jordi Puigneró 

 

 

 


 

 

Redacció

29.09.2022 - 19:59

Actualització: 29.09.2022 - 20:25

 

 

Junts per Catalunya farà una consulta interna a la militància la setmana que ve per a decidir si ha d’abandonar el govern. Dilluns hi haurà la formulació de la pregunta, dirigida als afiliats. La consulta sobre la continuïtat del govern serà el 6 i 7 d’octubre. A més, segons que han explicat la presidenta del partit, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, també donen dos dies a Aragonès perquè rectifiqui la decisió abans de consultar-ho a la militància.

 

Els membres de l’executiva nacional de Junts per Catalunya han mantingut una llarga reunió el dia d’avui per a debatre sobre la decisió del president de Catalunya, Pere Aragonès,

Editorial Vicent Partal : Un govern liquidat, disset dies després de l’Onze de Setembre

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

 

El projecte d’agafar cínicament el 52% dels vots per formar govern però no per acostar-nos a la independència és pràcticament liquidat 

 

 

 


 

 

 

Vicent Partal

28.09.2022 - 23:10

Actualització: 29.09.2022 - 07:36

 

 

 

Les vint-i-quatre hores passades des que Junts va reclamar al parlament que el president Aragonès se sotmetés a una moció de confiança ens han retornat, als periodistes, a aquella època mítica del Dragon Khan. Tot el dia d’ahir, com aleshores, ningú no sabia si el govern continuaria o no, si continuaria amb el format actual o hi hauria un canvi d’aliances, o si es convocarien eleccions. Fins i tot en algun moment no sabíem ni tan sols si les reunions que es feien es feien de debò o no.

 

Finalment el president Aragonès ha decidit de destituir el vice-president Jordi Puigneró, una maniobra que costa molt d’imaginar que puga ajudar de cap manera a millorar la cohesió del govern, però no s’ha atrevit a destituir els altres consellers de Junts. Amb aquesta decisió, la urgència concreta d’aquest dimecres

Claredat

 

 

OPINIÓ

 

 


  Bernat Dedéu
Barcelona. Dijous, 29 de setembre de 2022. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

Durant aquests darrers dies, a casa hem gaudit de valent llegint i escoltant com el periodisme processista pintava la victòria de Giorgia Meloni a Itàlia com la revinguda del mateix Mussolini en carn i ossos, prèvia a l’inexorable escampall del feixisme per tot Europa. El fet no només certificava que la nostra classe plomaire és més aviat justeta (o que, en tot cas, va fer campana a la classe d’introducció al feixisme), sinó que palesava a la perfecció com els líders de l’esquerrovergència s’arraparan a la bambolina de qualsevol fantasma totalitari per disfressar l’olla de cinisme que enfanga la política del país. 

Catalunya no ofereix gaire cosa nova, i l’operació ja va passar amb Vox a les darreres eleccions a la Generalitat, però no hi ha res que es repeteixi de la mateixa forma i resulta entendridor veure com la partitocràcia indepe ha celebrat l’arribada de Meloni per continuar amagant-se.

 

A banda d’això, el que fa petar de riure és comprovar com la generació de periodistes i opinadors que duen lustres empassant-se les mentides de Puigdemont i Junqueras ara es

Catalunya, entre dos presidents incapaços

 

 

DIARI DE LA REVOLTA (326)

 

 


  Jordi Galves
Barcelona. Dijous, 29 de setembre de 2022. 07:39
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

 

Sembla que Carles Puigdemont s’hagi despertat d’un son molt llarg i que ara es recordi de nosaltres. Sí, nosaltres encara som aquí, hola, president, ja ho podeu veure, sí, ’nar fent com podem. Fou venturós el Gran Carles perquè encarnà la dignitat de la Generalitat rebel, coratjós, esmunyint-se una vegada i una altra de Mòrdor, del Xèrif de Nottingham, de l’Estrella de la Mort, de la Guàrdia Civil. Fou Serrallonga i també Carrasclet. Però com que la distància és l’oblit, i encara més en l’Europa de les noves tecnologies, dels grans invents del professor Puigneró de Copenhaguen, després de cinc anys clavats del Primer d’octubre, Carles el Gran ja no és qui havia estat. Ha quedat deixatat en Carles l’Absent, en Carles l’Inconstant, l’Empetitit, el Distret. El Mut. 

 

Cap polític en tota la història de Catalunya ha dilapidat com ell el prestigi, el respecte i, sobretot, la tirada electoral. Ningú ha estat tan estimat. Clara Ponsatí, qui no li és precisament enemiga, ha explicat en un llibre de memòries la notable habilitat psicològica que té Fuigdemont en fugues i abruptes desaparicions. La veritat és que el president legítim va demanar que el votéssim per poder tornar, però al final no va tornar pas. Es va estimar més despullar-se de la legitimitat i acceptà que

L’única claredat d’Aragonès està en la seva genuflexió davant de l’Estat

 

 

OPINIÓ

 

 

"Aquesta maniobra d’Esquerra és l’enèsima confirmació que, lluny d’estar compromesos amb la independència, ho estan amb la unitat d’Espanya"

 

 


 

dimecres, 28 de setembre del 2022

L'acord de claredat neix mort

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 22:41
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 23:14
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 


 

 

 

Sense suports a Madrid i tampoc a Catalunya. Així de dur és el camí que té al davant la proposta estrella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en la seva intervenció inicial al Parlament en el marc del debat de política general va proposar un acord de claredat per aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat, en línia amb el que es va aprovar al Canadà l'any 2000 després que el Quebec celebrés dos referèndums unilaterals. Amb una velocitat inusitada, encara no havia passat una hora quan La Moncloa tirava per terra qualsevol possibilitat que hi hagués un camí transitable per a Aragonès en aquesta direcció. No va fer falta que sortissin el PP, Vox i Ciutadans, ja que la partida, almenys en aquesta fase, s'havia acabat. A Catalunya va passar un altre tant: només els comuns li van donar un cert suport, condicionat que hi hagués un consens més ampli i, com és obvi, que aconseguís el suport de Junts per Catalunya de què manca.

 

Malgrat que Aragonès, amb mentalitat de corredor de fons, es va mostrar disposat a perseverar en la seva proposta i seguir un camí similar al de la taula del diàleg —sense avenços en l'amnistia i el referèndum— el temps que fes falta, els presagis no poden ser optimistes. Com tampoc no ho van ser en el

Borràs: “Si ERC no compleix l’acord, per què no surt del Govern?”

 

 

GOVERN

 

 

La presidenta de Junts recrimina que Aragonès no enviés la proposta per un acord de claredat fins "hores abans" del debat de política general

 



La presidenta de Junts, Laura Borràs, durant una entrevista a l'ACN | ACN



dimarts, 27 de setembre del 2022

La revolta dels militants de base d’ERC, Junts i la CUP és la solució

 

 

Cal trobar-se i enraonar i, si els líders no en saben o directament no volen, les bases, que no estan sotmeses a ves-a-saber quines motxilles o pactes, poden fer-ho perfectament

 

 

 

Joan Puig 25/09/2022

 

 

 

Imatge d'uns participants a la Via Catalana. Exemple d'unitat

 




Les eleccions municipals se’ls faran molt llargues als partits independentistes. Tots tres partits ho comencen a notar i, malgrat que ara volen centrar-se en els comicis, que seran a finals de maig, el fet de no haver avançat en el projecte independentista, com era preceptiu després de les eleccions al Parlament, els està obrint un meló intern important a l’interior de les seves organitzacions i hi estan trobant actituds passives, desafecció amb els quadres dirigents i pèrdua de militants. Les respectives direccions, però, de tot el que van recollint de la radiografia interna, n’amaguen les dades.

 

Mirant-nos ara des de baix, els militants de base dels tres partits comencen a cansar-se, per no dir a estar-ne tips, de la manca de claredat dels seus respectius partits. Anem un per un. La majoria de militants de la CUP no poden entendre la tornada d’Anna Gabriel via l’Audiència Nacional amb el que suposa de rendició i que contrasta amb el seu discurs de “radicalitat“. La majoria de militants de Junts no entenen que per un costat es denunciï que ERC no avança cap a la independència i, per l’altre,

dimecres, 21 de setembre del 2022

Ser més per ser menys

 

 

OPINIÓ

 

 

"La Diada va provar tot el contrari: que el moviment independentista està més viu que mai i té una actitud molt crítica amb els partits polítics, sobretot, els republicans"

 

 

 

 

 

 

Tota la polèmica sobre el vel islàmic a Catalunya és enganyosa com sempre que hi ha vels pel mig, siguin islàmics o catòlics. El que es pretén amb un vel sempre és ocultar, velar, alguna cosa, en aquest cas, el desig de guanyar els vots dels immigrants islamistes. Heidegger ens va ensenyar que la veritat consisteix a desvelar la realitat, hi treure’l el vel. I l’esquerra no era partidària de la secularització? Pot més l’oportunisme electoral que els principis?

……..

 

El govern concentra l’independentisme de la seva acció en la taula de diàleg de la qual sortirà un pacte per a un referèndum que ens durà a la independència. Però, per a aconseguir aquest pacte, hem de ser més, molts més. No n’hi ha prou amb el 52/74. Hem de ser més; hem de ser tots. És una forma d’ajornar sine die qualsevol acte decisiu. Perquè,

dijous, 15 de setembre del 2022

La Diada que va esborrar el somriure cínic de Marta Vilalta

 

 

OPINIÓ

 

 

"La vigília de la festa nacional vam poder veure a Vilalta al Fossar de les Moreres desposseïda d’aquell somriure tan característic, tan fals, i alliberar les seves emocions encarant-se als votants que la van xiular"

 




VÍDEO | Òscar Andreu desglossa de forma irònica l’equació de Junqueras: “Independència = Zero”

 

Tot plegat, l’humorista ho acaba multiplicant per les ganes d’esquerra republicana de fer la independència: “Com que és zero, independència és igual a zero”

 

 

Redacció 15/09/2022

 

 

Òscar Andreu és humorista, comunicador, escriptor i cantant.


 


El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, es va tornar a desmarcar aquest dimecres del full de ruta de l’ANC i ho va exemplificar amb una equació. A parer seu, si la independència fos una equació, el temps no és una variable “independent” sinó que es traca d’una variable “dependent” a la força democràtica acomulada.

 

Davant d’aquesta fórmula matemàtica, l’humorista i comunicador Òscar Andreu em fa befa i la detalla al programa “EstàPassant” de TV3.

 

Andreu intenta resoldre l’equació i després de diverses fórmules iròniques com per exemple: