Després del CNI, la connexió basca del 155 i l’operació Copèrnic de Zoido

ESPECIAL JUDICI 1-O

Nova etapa en el judici del procés amb els testimonis | La fiscalia es manté a l'aguait però les defenses marquen el terreny

per Quico Sallés (Tribunal Suprem) 27/02/2019 23:00 

El president Puigdemont amb el lehendakari Urkullu a Gernika | Jordi Bedmar / Presidència

 

“Un judici és un Dragon khan”. Així ho definia un dels lletrats de les defenses dels presos polítics en conversa a l’acollidor claustre del Palau de Justícia, seu del Tribunal Suprem. Aquest dimecres n’ha estat un exemple. El judici ha començat a ser el que ha de ser un judici: el teva meva de les contradiccions i debatre tot allò que no es dóna per controvertit.  Els primers testimonis -d’alt voltatge polític- que s’han enfilat a l’estrada han donat joc a les defenses per començar a farcir l’esquelet de les seves defenses i per desmuntar la fabulosa enginyeria jurídica de les acusacions.




La jornada també ha servit per mostrar que a Catalunya hi ha un tipus de polític imprevisibles i trapelles que s’han negat a respondre les preguntes de la ultradreta de Vox.



Als exdiputats cupaires Eulàlia Reguant i Antonio Baños els han caigut 2.500 euros de multa. El president del Tribunal, Manuel Marchena, s’ha empipat. Tant ell, com la resta de magistrats se’ls miraven amb aquell punt de ‘Són bojos aquests catalans’. Ara bé, no ha estat la primera esbroncada de Marchena. El president de sala  ha tocat el crostó als
advocats de Vox. De fet, els ha vingut a dir que milloressin la seva tècnica com a lletrats que no la tenen gaire per mà. 





Un preàmbul del que ha de ser la segona tanda de testimonis amb un lehendakari com Iñigo Urkullu i l’exministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. Un ha d’explicar el que Mariano Rajoy no ha detallat encara, si es va reunir amb ell o no per evitar el 155. Zoido ha de donar els detalls de l'operació Copèrnico, que el va portar a enviar un operatiu de 6.000 persones i el més important si hi havia un delegat judicial per coordinar la seguretat, com és que no està imputat i sí la cúpula d'Interior dels Mossos. Tots dos poden i han d’aclarir coses les defenses ja fan punta al llapis.




A la llista d’espera també hi haurà el diputat d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián; l’exdiputat de CSQP, Albano Dante Fachin; l’expresident del Parlament, Ernest Benach; l’exlíder dels comuns, Xavier Domènech i els llavors números dos dels departaments de Treball, Justíca i Afers socials, Josep Ginesta, Adrià Comella i Cesc Iglesias. No serà tampoc el moment de les acusacions que esperen arraulides els testimonis que poden certificar l’alçament o la violència.





Defenses hàbils


La primera vista amb testimonis ha servit sobretot perquè les defenses s’hagin lluit. Portaven els deures fets, un dimoni a cada orella i la perspicàcia de saber que surten per la tele i que un tall pot ser viral a Twitter. Tot i que part dels lletrats veuen amb certa resignació com l’opinió publicada no n’està gaire al cas i si n’està, el menyspreen. I aquesta és una manca important de l’estratègia que tenien pensada: utilitzar l’altaveu del judici per arribar a públics i sectors que no els arribava la informació directa.





En qualsevol cas, aquest dimecres s’han endut la palma els equips defensors que han fet caure com un castell de cartes, els arguments del cervell de l’Estat per aturar el procés, l’exvicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria. L’interrogatori de Jordi Pina, Xavier Melero i Olga Arderiu han desemmascarat ítems claus del relat de les acusacions. En primer terme, que es va decidir enviar sis mil agents de policia molt abans dels fets del 20 de setembre, cosa que fins ara havien negat.  Santamaria ha admès que el vaixell el va contractar el 19 perquè “havien de ser previsors”.





En segon lloc, que tenien previst aplicar el 155 sí o sí en assenyalar que la DUI no era simbòlica però després reconèixer que no es va publicar. Una ficada de peus a la galleda perquè feia només mitja hora que havia assegurat al tribunal que allò que no es publica no té validesa jurídica. I en tercer terme, que el CNI, que era la seva responsabilitat, no va trobar ni una urna perquè al capdavall van ser els ciutadans i no la Generalitat qui va organizar el Primer d’Octubre.






Rajoy ha de menjar cues de pansa



Mariano Rajoy, com abans Soraya Saenz de Santamaria, s’ha tret les puces de sobre sobre l’operatiu policial del referèndum -Operació Copèrnic- i li han passat la patata calenta a l’aleshores ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido.  Ara bé tots, han justificat la violència imputant-la als líders independentistes per esperonar un acte il·legal com el referèndum. Precisament, Zoido passarà per l’estrada a petició de la defensa de l’exconseller d’Interior, Quim Forn, l’advocat Melero, que si bé ha fet suar la cansalada a Santamaria ha passat de Rajoy per reservar-se l’exminitre. Hi haurà mambo. Segur. I en té ganes.





Rajoy, fidel al seu estil, ha tirat de beta del “no ho recordo” i ha justificat el 155 perquè era menys lessiu que no pas aplicar un Estat d’excepció previst a l’article 116 de la Constitució. També ha negat que portés a terme cap negociació o mediació. A insinuat a mitges que va enraonar amb Urkullu -només ha reconegut que va parlar amb el president del PNB, Andoni Ortuzar- i amb altre gent però que ja tenia la decisió de presa d’intervenir la Generalitat Carles Puigdemont “no complia la llei”. Cap crítica. Ans al contrari, segons l’expresident no hi va haver cap referèndum.





Després de Rajoy, ha actuat Cristòbal Montoro. L’exministre d’Hisenda ha hagut de fer uns equilibris de Cirque de Soley. Montoro havia dit i repetit en seu parlamentària i governativa que no s’havia esmerçat ni un euro públic en el referèndum. Ha assegurat que mai una administració havia estat tan controlada finançerament com la Generalitat. “Tenia tres controls”, ha destacat.




Però tot i això, avui ha explicat que hi ha set “accions irregulars” que no es van consumar i que podrien significar alguna malversació. Com Minority Report, “ho pensaven fer però no ho van fer”. Poc convincent ha semblat perquè ni ha tingut valor per dir que es va contractar Unipost, una de les proves de les acusacions. Sia com sia, ha tingut la moixana de les acusacions, per admetre que “les urnes dels xinos no es van pagar amb fons públics”. La curiositat és que l’advocacia de l’Estat, que va entrar al procés per la malversació, no ha formulat ni una pregunta. 







Mas, Tardà, Pascal i De Gispert, en línia


El judici també ha tingut altres veus. Ha començat a primera hora l’etern diputat d’ERC a Madrid, Joan Tardà, que ha titllat el judici de “revenja”. L’expresident Artur Mas també ha admès que va advertir a Puigdemont del que podia passar-li després de veure el que li havia passat amb ell amb el 9-N i que l'1-O no va poder ser vinculant.

 L'excoordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, ha repetit allò que havia dit fins ara: que ella estava per les eleccions i no per la via unilateral. I Núria de Gispert, que ha defensat que les decisions de Carme Forcadell es van ajustar al Reglament.






ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://elmon.cat/especial-judici-1-o/despres-del-cni-connexio-basca-del-155-loperacio-copernic-zoido