La fuga sobiranista del PSC

10/11/2013

Política

Històrics del socialisme català s’impliquen de forma massiva en el dret a decidir, al marge de la línia marcada per Navarro

Pep Lloveras

Antoni Dalmau i Manuel Royes, en un míting del PSC l'any 1988 - Fundació Campalans

Després de la davallada a les últimes eleccions i que les enquestes li augurin que encara no ha tocat fons, el PSC veu com ara l’esquerda s’aprofundeix dins el partit. Des que s’ha instal·lat el dret a decidir com a eix de la política catalana, dirigents històrics dels socialistes s’estan desmarcant en massa de la línia oficial de l’aparell de la formació –molt fred en aquest esquema- i estan abraçant els postulats sobiranistes, amb una activa participació en l’entramat ciutadà que lluita per la consulta i oferint un to molt crític amb la direcció, tot i que eviten el debat intern.

 

Mentre que Pere Navarro i el seu equip no han estat nítids amb el dret a decidir, sempre al ralentí, amb més d’un canvi de posició i fent equilibris perquè el PSOE nega el que s’aprova al Parlament, un excandidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha passat a presidir el Pacte pel Dret a Decidir a Girona, al marge del partit. El mateix ha fet l’exalcaldessa socialista de Badalona, Maite Arqué, que lidera aquest moviment a la seva ciutat. Però el cas més sorprenent ha estat el de l’exalcalde de Terrassa, Manel Royes, que va ser qui va promoure Pere Navarro com a successor. Royes s’ha afegit fa pocs dies al Pacte pel referèndum a la capital vallesana. Arqué i Royes formaven part dels anomenats capitans als anys 90, aleshores gens sospitosos de defensar el dret a l’autodeterminació.

 

També estan marcant perfil i discurs propi l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el líder del corrent intern Avancem, Joan Ignasi Elena –secundat per Fabián Mohedano i Sergi de los Rios-, compromesos amb el dret a decidir, i allunyats de la pauta que s’imposa des del carrer Nicaragua. Igualment, l’exconsellera Marina Geli i l’eurodiputada Maria Badia han estat de les veus que han qüestionat més el rumb de Navarro. Aquest ha mogut fitxa i ha descavalcat Badia, que ja no repetirà al 2014 com a candidata a Brussel·les.

 

Maragall, Tura... i Obiols

 

Els més contundents i que han pres decisions dràstiques han estat els exconsellers Ernest Maragall i Montserrat Tura, i l’expresident de la Diputació de Barcelona, Antoni Dalmau. El germà de l’expresident Maragall va estripar el carnet i ha fundat el partit Nova Esquerra Catalana, mentre que Tura va anunciar fa unes setmanes que deixava el Consell Nacional del PSC, màxim òrgan del partit. Dalmau ha deixat la formació i s’ha incorporat a la comissió pel dret a decidir d’Igualada. Tots tres han tingut paraules molt dures contra Navarro, acusant-lo d’empetitir les sigles, de no seguir el pols de la societat i de supeditar-se als interessos del PSOE. Així, reclamen un gir inequívocament catalanista.

 

Per últim, un altre excandidat a la Generalitat, Raimon Obiols, s’ha destapat les últimes setmanes amb declaracions que podria firmar un votant de CiU o d’ERC. “El més natural en tota nació és que la gent vulgui la independència. Si fos qüestió de pitjar un botó, no tinc dubte que la gent ho faria”, ha afirmat Obiols, que ha deixat parat a qui ha seguit tota la seva trajectòria política des dels anys 80.

Però potser qui ha expressat millor el desengany amb el “nou PSC” ha estat l’extitular d’Economia Antoni Castells, que s'ha declarat “absolutament escèptic” amb el federalisme, la carta principal de Navarro. Tots ells, de Nadal a Obiols, gairebé ja no tenen cap càrrec al PSC, però són il·lustres de la història del socialisme català i mantenen una notable influència dins els votants de l’esquerra. 

 

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/11/la_fuga_sobiranista_del_psc_96925.php