Dos experts en Dret Internacional recomanen a Catalunya que busqui aliats i dubten que la UE la deixés de costat
La III Conferència Internacional Sobirania i Justícia ha acollit una taula rodona amb dos experts en Dret Internacional per parlar del reconeixement d'un nou estat català. Stefan Talmon, codirector de l'Institut de Dret Internacional Públic de la Universitat de Bonn (Alemanya), i Bardo Fasbender, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat St. Gallen (Suïssa), han recomanat a Catalunya que "des de ja" vagi buscant estats aliats que podrien reconèixer-la si assoleix la independència. Igualment, han posat en dubte que la UE, arribat el moment, deixés de costat a la nova Catalunya independent, però han alertat de les dificultats si s'opta per una declaració unilateral d'independència.
 |
Stefan Talmon i Bardo Fasbender, experts en Dret
Internacional Públic, a la III Conferència Internacional Sobirania i
Justícia, amb la Imma Tubella, que ha moderat el debat
© @acn
|
Cal votar i cal fer tot el possible
Per la seva part, Talmon ha explicat les possibles formes en què Catalunya podria arribar a declarar la seva independència. Després de descartar la secessió pactada i tranquil·la amb l'Estat espanyol i de veure més dificultosa una declaració unilateral, l'expert ha recomanat una "independència coordinada". Es tracta de poder "establir aliances, trobar amics que poguessin reconèixer Catalunya com un estat en les primeres 48 hores", i buscar aquests "amics" abans de declarar la independència. "Aquesta fórmula és útil perquè se li demostra a l'Estat matriu que un té amics poderosos que estan disposats a defensar-lo i pot evitar que s'enviïn tropes des d'Espanya", ha dit, tot advertit que "quan més aviat comenci Catalunya a fer aquesta feina, millor".
Tenir amics, i que estigui preparats pel moment
D'altra banda, Talmon ha estat dur en recordar que si Catalunya fa una declaració unilateral hauria de "deixar d'haver qualsevol transferència econòmica entre Catalunya i Espanya, establir fronteres per controlar qui entra i comportar-se com un estat, sense la UE, sense tractats i al marge de tot". És per això que ha advertit que aquesta via seria realment complicada.
Per la seva part, Fasbender ha parlat més dels possibles escenaris que plantejaria una Catalunya independent davant la UE. La seva tesi com a expert passa per la "falta de jurisprudència" en casos com aquest i en que els tractats vigents "en cap cas es van fer pensant en la possibilitat que un territori ja europeu se separés d'un estat membre".
Seguirem dins de la UE
És per això que per a Fasbender "és inimaginable que la UE i la resta d'estats membres deixessin Catalunya en una mena de buit legal" si acabés sent independent. "Ens trobem en circumstàncies politiques diferents a les de casos com el de Kosovo. Estem al cor d'Europa, i estic segur que tractarien Catalunya d'una manera diferent", ha dit, tot afegint que malgrat la dificultat de la negociació, ell és "optimista" i creu que la UE "trobaria la manera" de tenir una posició comuna que no deixés de costat els catalans.
Les amenaces contra el poble català que quedarem fora de la UE no són justificades
A més, s'ha referit a les "amenaces contra el poble català" que fan els contraris a la independència alertant que Catalunya quedaria fora de la UE. "No estan justificades legalment", ha dit, tot afegint que potser sí quedaria com un nou estat i hauria de sol·licitar de nou l'ingrès però mai seria tractat "com un tercer país" i amb el procediment estàndard. Tots dos s'han mostrat, a més, interessats en el cas català i han assegurat que segueixen les notícies que l'envolten i els "passos" que va fent el Parlament de Catalunya.
Per la seva part, Talmon ha explicat les possibles formes en què Catalunya podria arribar a declarar la seva independència. Després de descartar la secessió pactada i tranquil·la amb l'Estat espanyol i de veure més dificultosa una declaració unilateral, l'expert ha recomanat una "independència coordinada". Es tracta de poder "establir aliances, trobar amics que poguessin reconèixer Catalunya com un estat en les primeres 48 hores", i buscar aquests "amics" abans de declarar la independència. "Aquesta fórmula és útil perquè se li demostra a l'Estat matriu que un té amics poderosos que estan disposats a defensar-lo i pot evitar que s'enviïn tropes des d'Espanya", ha dit, tot advertit que "quan més aviat comenci Catalunya a fer aquesta feina, millor".
Tenir amics, i que estigui preparats pel moment
D'altra banda, Talmon ha estat dur en recordar que si Catalunya fa una declaració unilateral hauria de "deixar d'haver qualsevol transferència econòmica entre Catalunya i Espanya, establir fronteres per controlar qui entra i comportar-se com un estat, sense la UE, sense tractats i al marge de tot". És per això que ha advertit que aquesta via seria realment complicada.
Per la seva part, Fasbender ha parlat més dels possibles escenaris que plantejaria una Catalunya independent davant la UE. La seva tesi com a expert passa per la "falta de jurisprudència" en casos com aquest i en que els tractats vigents "en cap cas es van fer pensant en la possibilitat que un territori ja europeu se separés d'un estat membre".
Seguirem dins de la UE
És per això que per a Fasbender "és inimaginable que la UE i la resta d'estats membres deixessin Catalunya en una mena de buit legal" si acabés sent independent. "Ens trobem en circumstàncies politiques diferents a les de casos com el de Kosovo. Estem al cor d'Europa, i estic segur que tractarien Catalunya d'una manera diferent", ha dit, tot afegint que malgrat la dificultat de la negociació, ell és "optimista" i creu que la UE "trobaria la manera" de tenir una posició comuna que no deixés de costat els catalans.
Les amenaces contra el poble català que quedarem fora de la UE no són justificades
A més, s'ha referit a les "amenaces contra el poble català" que fan els contraris a la independència alertant que Catalunya quedaria fora de la UE. "No estan justificades legalment", ha dit, tot afegint que potser sí quedaria com un nou estat i hauria de sol·licitar de nou l'ingrès però mai seria tractat "com un tercer país" i amb el procediment estàndard. Tots dos s'han mostrat, a més, interessats en el cas català i han assegurat que segueixen les notícies que l'envolten i els "passos" que va fent el Parlament de Catalunya.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada