l'espoli
El govern elabora un extens memorial de greuges econòmic i nacional, i conclou que la deslleialtat de l’Estat amb la Generalitat genera “desigualtats socials”
Pep Lloveras
 |
| El portaveu del Govern, Francesc Homs |
El govern ha presentat aquest matí un informe que quantifica en 9.375,7 milions d’euros el volum de deutes pendents de l’Estat amb Catalunya.
En aquesta xifra s’inclouen 5.748 milions d’inversió en
infraestructures, 672,2 milions de reducció d’ingressos finalistes
provinents de l’Estat, 1.715,2 milions de mesures estatals que suposen
increment de despesa, i 1.239,9 milions de mesures estatals que suposen
una reducció dels ingressos.
“Ens diran ploramiques, però el que estem fent és defensar els interessos dels nostres ciutadans. Darrera d’aquest llistat d’incompliments hi ha el patiment d’un país sencer”,
ha afirmat el conseller i portaveu Francesc Homs, que ha afegit que
l’únic que demana l’executiu d’Artur Mas és que “es compleixin els
pactes i les lleis”. “Ells que sempre posen per davant de tot l’Estat de
dret i la constitució, que no ens enganyin més”, ha reclamat.
El document, de 50 pàgines, sosté que “la cronificació d’una
actuació deslleial per part de l’Estat, comporta una vulneració directa
del principi constitucional d’igualtat de tots els ciutadans. És a dir,
es produeix un increment de la discriminació entre els ciutadans per raó
del territori on viuen”. D’aquesta manera, si l’Estat no aporta
els recursos que li pertoquen, per exemple, per infraestructures,
beques o dependència són els catalans els que estan en inferiors
condicions respecte la resta de comunitats d’Espanya.
L’informe recorda que l’actual model de finançament no respecta el
principi d’ordinalitat i situa Catalunya per sota de la mitjana en
recursos per càpita. El Principat passa de la tercera posició en aportació de recursos i la desena en recursos rebuts. La
deslleialtat de l'executiu espanyol també s'ha manifestat, segons el
govern, en el repartiment “injust” dels objectius de dèficit. Una
distribució que ha penalitzat les administracions locals i
autonòmiques. Així mateix, el document també denuncia l'impuls d'una
bateria d'iniciatives legislatives “de signe clarament recentralitzador”
i l'impuls d'una reforma administrativa que, “sota el pretext de
l'eficiència”, pretén “atribuir” a l'Estat competències o funcions
“reservades” a la Generalitat.
Aquest memorial de greuges fet públic avui també destaca decisions
de caràcter identitari, orientades a “menystenir” la llengua (negativa
al català a organismes estatals ni internacionals), l’educació (amb la
llei Wert-LOMCE), la cultura (caiguda de la inversió d’un 46%, prioritzant Madrid en detriment de Barcelona com a referència),
l’estatus polític de Catalunya (sentència del TC contra l’Estatut,
rebuig al pacte fiscal i a la declaració de sobirania) i els valors
democràtics (banalització del feixisme i nazisme).
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada