Mas ha provocat en demanda d’ajuda

Dijous, 5 de setembre de 2013 21:25 h

El president és el primer que sap que si espera el 2016 està acabat políticament, seria la seva derrota política, aleshores perquè ha posat aigua al vi a pocs dies de la mobilització més gran mai feta a Catalunya? Diu Toni Soler en un article d’urgència al diari ARA que “sembla que a Mas li pesin les pors, els inconvenients i les amenaces!”, més que pesar-li  les pors el que sembla és que el president Mas se sent sol a Palau davant el repte d’un procés que ha de ser trencador en algun moment o no serà. I davant les amenaces dels lobbys de poder no té por, però necessita un exercit de valents  ben preparats per aturar aquest poder a l’ombra que vol rebentar el procés.

Mas sap que l’augment de vots que preveuen les enquestes cap a ERC es produeix per  la poca contundència que demostra el mateix govern i, sobretot, per  les declaracions de Duran i Lleida que no solament posa aigua cada dia al vi del govern, sinó que a més treballa d’acord amb els lobbys de poder per derrotar el president Mas. Mas sap que esperar el 2016 és donar la victòria política a Junqueras i, sobretot, donar la victòria política a tots els que l’amenacen.

La proposta feta avui pel President Mas ha estat calculada, des del seu entorn més personal i més que aigualir el procés sembla una demanda d’ajuda a la societat i a tots aquells que volen un país en llibertat, una demanda de reacció; provocar per tal que la via catalana sigui encara més un èxit, i com diu Toni Soler en el final del seu article: per derrotar a l’anomenada “coalició del seny” cal que “La Via Catalana faci saltar pels aires el tauler de joc”. Segurament el president Mas necessita això, fer saltar pels aires la colla de vividors que viuen molt bé de fer negocis amb Espanya mentre el seu país pateix la pitjor crisi dels darrers cent anys.

La provocació del president ha servit per deixar al descobert a tota una sèrie de personatges que no volen que el procés cap a l’estat propi sigui guanyador, personatges com Nadal, Duran, o opinadors professionals que cobren per posar cada dia bastons a les rodes, han  quedat retratats. No existeix més sortida que fer  el referèndum,  eleccions plebiscitàries o la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), i el president Mas ho sap i avui la seva declaració també és un crit d’ajuda per derrotar els poders fàctics que, dia a dia, l’amenacen .


http://directe.cat/315288