Les quatre demarcacions superarien un hipotètic límit constitucional en una consulta sobiranista
Quico Sallés, Redacció | Actualitzat el 25/08/2013 a les 23:59h
 |
| La papereta del vot autonòmic d'Andalusia. Foto: Museu His. C. Andalusia |
El 28 de febrer de 1980, les vuit províncies andaluses van celebrar un
referèndum per esdevenir en comunitat autònoma. Era un dels requisits de
l'article 151 de la Constitució. Un article que establia que a totes
les províncies el "Sí" havia de ser la meitat més u dels vots emesos per
tirar endavant la construcció de la comunitat. Totes ho van complir
llevat de Jaén i Almeria. La primera es va resoldre per la via
contenciosa i la segona, amb només un 42%, es va solucionar amb un pacte
polític i una reforma de la Llei Orgànica de Referèndums, una reforma
ad-hoc per modificar la norma constitucional.
Aquesta és la història que molts constitucionalistes argüien per explicar que l'Estat per acceptar una hipotètica consulta posaria com a condició que el "Sí" superés la meitat més u. És a dir, que el vot a favor de la independència hauria de superar el 50% a les quatre demarcacions provincials catalanes. Una condició que en els darrers Baròmetres d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió se superaria amb escreix. I més si les condicions de participació és el 50% del cens, tal i com proposa el secretari d'organització de CDC, Josep Rull.
Segons el darrer CEO corresponent a la 2ona Onada del 2013, el "Sí" guanyaria amb un 55,8% i a totes les províncies amb comoditat. Barcelona assoliria el 53,9% dels vots emesos a favor de la independència; a Girona, el 60,8%; a Lleida, el 67% i Tarragona, en altre temps més dubtosa, assoliria un llarg 57%. Una tendència que ja es descobria en el primer baròmetre del 2013, on els percentatges si fa o no fa es bellugaven en les mateixes xifres. Per una banda, a Barcelona el "Sí" obtindria el 51,5%; Girona el 71,7%, Lleida el 64,2% i Tarragona, un 57,6%. Els números i els càlculs dibuixen un referèndum sense "l'Almeria catalana", el "Sí", guanyaria a tot arreu.
Aquesta és la història que molts constitucionalistes argüien per explicar que l'Estat per acceptar una hipotètica consulta posaria com a condició que el "Sí" superés la meitat més u. És a dir, que el vot a favor de la independència hauria de superar el 50% a les quatre demarcacions provincials catalanes. Una condició que en els darrers Baròmetres d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió se superaria amb escreix. I més si les condicions de participació és el 50% del cens, tal i com proposa el secretari d'organització de CDC, Josep Rull.
Segons el darrer CEO corresponent a la 2ona Onada del 2013, el "Sí" guanyaria amb un 55,8% i a totes les províncies amb comoditat. Barcelona assoliria el 53,9% dels vots emesos a favor de la independència; a Girona, el 60,8%; a Lleida, el 67% i Tarragona, en altre temps més dubtosa, assoliria un llarg 57%. Una tendència que ja es descobria en el primer baròmetre del 2013, on els percentatges si fa o no fa es bellugaven en les mateixes xifres. Per una banda, a Barcelona el "Sí" obtindria el 51,5%; Girona el 71,7%, Lleida el 64,2% i Tarragona, un 57,6%. Els números i els càlculs dibuixen un referèndum sense "l'Almeria catalana", el "Sí", guanyaria a tot arreu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada