Villatoro rebenta els arguments de l’unionisme en demostrar que la independència divideix els catalans igual que ho fa la dependència, i que la resposta està en exercir la democràcia
En un aclaridor article al diari Ara, titulat Dividir els catalans, Vicenç Villatoro dóna una lliçó de democràcia als que ens neguen el dret a decidir. Villaltoro planteja un seguit de preguntes que desmunten la fal·làcia unionista argumentant que la proposta d’independència divideix els catalans de la mateixa manera que ho fa la imposició de la dependència d’Espanya, o com ser del Barça, del Madrid o perico, i es demana si fora bo que tots els catalans penséssim el mateix, i òbviament la resposta és no, pel que afirma que la qüestió no és l’existència de divisions, sinó la capacitat de gestionar-les de forma pacífica i endreçada i que el mecanisme inventat per a tal efecte es diu democràcia.
“No decidir és considerar ja decidit que ens quedem”
L’escriptor explica que la democràcia “reconeix la divisió i fins i tot l'enfrontament, ni els nega ni els evita. El que fa és oferir-nos uns instruments per prendre decisions: adoptar el parer de la majoria.” En aquest sentit, Villatoro argumenta que l’unionisme vol imposar el seu criteri antidemocràtic de no deixar-nos decidir amb un argument que no se sustenta per enlloc: “Com que tu i jo pensem diferent, per tal d'evitar baralles i divisions, tu faràs el que jo et digui. I així no ens dividirem.”, diu Villatoro, desemmascarant el tint totalitari del plantejament unionista que amb l’excusa de d’evitar divisions volem imposar el seu criteri.
La divisió no és cap perill si s’accepta la democràcia
Segons Villatoro la qüestió no està en cercar les responsabilitats o l’origen de la divisió sinó que està “en constatar que la divisió existeix, que és l'expressió de diferències legítimes i respectables de sensibilitats i d'interessos, i buscar la manera d'arbitrar-ho”, i que la solució es diu democràcia.
L’escriptor explica que la democràcia “reconeix la divisió i fins i tot l'enfrontament, ni els nega ni els evita. El que fa és oferir-nos uns instruments per prendre decisions: adoptar el parer de la majoria.” En aquest sentit, Villatoro argumenta que l’unionisme vol imposar el seu criteri antidemocràtic de no deixar-nos decidir amb un argument que no se sustenta per enlloc: “Com que tu i jo pensem diferent, per tal d'evitar baralles i divisions, tu faràs el que jo et digui. I així no ens dividirem.”, diu Villatoro, desemmascarant el tint totalitari del plantejament unionista que amb l’excusa de d’evitar divisions volem imposar el seu criteri.
La divisió no és cap perill si s’accepta la democràcia
Segons Villatoro la qüestió no està en cercar les responsabilitats o l’origen de la divisió sinó que està “en constatar que la divisió existeix, que és l'expressió de diferències legítimes i respectables de sensibilitats i d'interessos, i buscar la manera d'arbitrar-ho”, i que la solució es diu democràcia.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada