dimarts, 6 d’agost del 2013

«És obligació dels esportistes assistir a les convocatòries de les seleccions»

La legislació espanyola considera infracció molt greu no formar part dels combinats “nacionals” i preveu com a sanció suspendre la llicència federativa amb caràcter “definitiu”

| Actualitzat el 05/08/2013 a les 21:00h


La delegació espanyola als Jocs Olñímpics de Londres. Foto: COE

La polèmica que ha envoltat la waterpolista Roser Tarragó , que s'ha vist forçada a tancar el seu compte de twitter davant l'allau d'insults a la que ha estat sotmesa per incloure un símbol independentista al seu perfil, deixa al descobert una legislació que imposa a tots els esportistes d'alt nivell a participar, amb caràcter obligatori, en les seleccions esportives espanyoles i que preveu sancions que poden arribar fins a la suspensió definitiva de la fitxa federativa.

La llei 10/1990 o llei de l'Esport , aprovada amb majoria del PSOE al Congrés dels Diputats, ho deixa ben clar a l'article 47: “És obligació dels esportistes assistir a les convocatòries de les seleccions esportives nacionals per a la participació en competicions de caràcter internacional, o per a la preparació de les mateixes”.

Aquesta llei, que té com a objectiu “l'ordenació de l'esport” (art.1) i malgrat considerar que “la pràctica de l'esport és lliure i voluntària” (art.2), no només obliga clarament els esportistes a formar part de les seleccions corresponents tant si volen com si no, sinó que a més considera com a “infracció molt greu”, la “falta d'assistència no justificada a les convocatòries de les seleccions esportives nacionals” (art. 76.1.f), a més d'incloure un règim sancionador que preveu la “inhabilitació, suspensió o privació de llicència federativa, amb caràcter temporal o definitiu” (art.79.1).

La funció "representativa" de l'esport


El text, que és el mateix que atorga a les federacions esportives espanyoles “la representació d'Espanya en les activitats i competicions esportives de caràcter internacional” (art.33.2), vetant així la participació de seleccions catalanes, fixa també la consideració de l'esport d'alt nivell com “d'interès per a l'Estat” per, entre d'altres motius, “la seva funció representativa d'Espanya en les proves o competicions esportives oficials de caràcter internacional”.

La legislació, per tant, no preveu la possibilitat que els esportistes es puguin negar a participar en les convocatòries de les seleccions espanyoles, ja sigui per motius polítics o per qualsevol altre motivació. Tanmateix, el cas de Roser Tarragó ha esclatat no pas perquè l'esportista s'hagi negat a participar-hi, sinó perquè ha exhibit simbologia independentista, però així mateix, la waterpolista ha hagut d'afrontar un allau de desqualificacions i insults que l'han recriminat que hagi participat en la selecció sense sentir-ne els colors. Amb la llei a la mà s'evidencia que els que recriminen l'actitud de Tarragó actitud no coneixen la imposició esportiva que practica l'Estat espanyol.

Tarragó però, no és la primera esportista que es converteix en víctima de campanyes de catalanofòbia només per reconèixer els seus sentiments nacionals. Tot just fa un any, el jugador d'hoquei patins Àlex Fàbregas va patir el mateix assetjament per declarar públicament que jugava amb Espanya perquè no li quedava “cap altra opció”, mentre que Pep Guardiola va ser durament criticat per demanar el vot per la independència.

Oleguer va complir la llei

Tot i això, no és habitual que els esportistes catalans d'elit es neguin a participar a les seleccions espanyoles, ja que, en absència de catalanes, els permet accedir a la més alta competició. Tot i això, hi ha alguns precedents, com el del futbolista blaugrana Oleguer Presas, que l'any 2005 va ser convocat a una concentració de la selecció espanyola de futbol tot i que ja eren prou conegudes les seves simpaties amb l'independentisme. Oleguer va complir la llei, ja que va assistir a la concentració, però mai més va ser convocat ja que va fer veure a Luis Aragonés, aleshores seleccionador espanyol, la seva incomoditat en vestir la samarreta espanyola.

En una situació similar es va trobar el futbolista gallec Nacho, lateral del Celta i el Compostel·la, que el 1995 va ser pres en consideració per Clemente per formar part de la selecció espanyola. El jugador va declarar que preferia no ser convocat i finalment mai va ser seleccionat, tot i que algunes fonts apunten que va haver-hi una conversa telefònica amb l'entrenador per a exposar els seus motius per evitar la selecció. Així mateix, el basc Kortabarria, central de la Reial Societat, va renunciar a jugar amb la selecció espanyola l'any 1977, després d'haver-hi jugat en quatre ocasions, sense que fos convocat novament.