El membre del Consell Assessor per la Transició Nacional també critica que 'l'ambigüitat de la cúpula del PSC enterboleix l'escenari' de la consulta
Josep Maria Reniu, cap d'estudis de ciències polítiques de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor per la Transició Nacional, lamenta la divisió entre Unió Democràtica i Convergència sobre el procés cap a la convocatòria d'un referèndum. 'Esperaria que Unió estigués plenament decidida, com a mínim, a tirar endavant el procés, a no entorpir-lo, a ajudar en el que calgui', diu Reniu en una entrevista a l'ACN. A la cúpula d'Unió, pensa, 'sembla que a vegades no creguin, o no tinguin clara, la conveniència del procés'. Reniu també critica que l'ambigüitat del PSC 'enterboleix l'escenari' i reclama als partits que 'aclareixin nítidament' el seu posicionament.
Josep
Maria Reniu, que forma part de l'equip d'experts del govern per a
celebrar una consulta sobre la independència, admet que als observadors
externs els costa acabar de copsar algunes de les declaracions i les
accions de Josep Antoni Duran i Lleida i la cúpula directiva d'Unió.
El rol del PSC
Després de participar en un debat a Brussel·les sobre
'Desenvolupaments legals a les nacions autònomes', organitzat pel Centre
Maurits Coppieters, Reniu ha reclamat que tots els partits al Parlament
de Catalunya 'aclareixin com més nítidament millor' la posició sobre la
consulta. 'Això té sentit, de cara al procés', destaca Reniu.
'L'ambigüitat de la cúpula directiva del PSC el que fa és
enterbolir l'escenari', lamenta aquest membre del Consell per la
Transició Nacional, que creu que amb una opinió 'clara i inequívoca'
dels socialistes es podrien 'desblocar' temes també importants per al
procés com la llei electoral. Reniu creu que el fet que hi hagi veus
divergents al PSC 'no beneficia gens el partit, ni la resta de
formacions catalanes, ni els ciutadans'.
Les vies per a la consulta
Reniu explica que el Consell per la Transició Nacional
treballa en les diverses vies per a fer un referèndum o consulta sobre
la independència de Catalunya. 'El que s'exploren són vies legals',
assegura el politòleg, fent referència a la llei 4/2010 de consultes
populars per via de referèndum, a la possibilitat de la transferència
del poder per part d'Espanya a través de l'article 92 de la constitució i
a l'opció de la llei de consultes no referendàries que es preveu tenir
llesta al parlament a la tardor. 'Si això no fos possible, dins la
legalitat també hi ha l'alternativa de la convocatòria d'eleccions
anticipades, òbviament centrades en els temes vinculats a la consulta.'
'Tot indica que el govern espanyol no serà especialment
receptiu amb les peticions de celebrar la consulta', diu, però cal que
Catalunya formalitzi la demanda. 'Cal una interlocució més formal, que
el govern de l'estat, amb Mariano Rajoy al capdavant, es pronunciï
clarament sobre el sí a la consulta, que entenc que serà difícil, o
sobre el no.' Segons el model que hagi de seguir Catalunya (amb un
referèndum acceptat i convocat des de Madrid, o fet estrictament d'acord
amb la legalitat catalana), les dates també poden variar.
Calendari
Si el referèndum, el convoca el govern espanyol, no es
podrà celebrar ni 90 dies abans ni 90 dies després de cap mena
d'eleccions. Pel maig del 2014, per exemple, hi ha previstos els comicis
europeus, de manera que 'hi ha moltes dates que no poden ésser objecte
de convocatòria'. En el cas d'una consulta convocada estrictament des de
Catalunya, 'el marge de dates seria més ampli', però hi hauria més
dificultats logístiques. Segons Reniu, caldria definir bé 'el cos
electoral, que probablement inclouria els més grans de setze anys' i
també 'construir un cens propi', una situació que 'requereix un temps
tècnic'. Per això, per a una consulta aquest mateix 2013 no hi hauria
temps.
Coalició entre CiU i ERC
En opinió de Josep Maria Reniu, que també dirigeix
l'Observatori dels Governs de Coalició, l'acord actual entre CiU i ERC
'és una solució acceptable, bona i que demostra que té un bon rendiment,
no sols en termes parlamentaris, sinó també polítics'. Per aquest
expert, la fórmula permet sinergies positives. 'Ampliar per ampliar,
simplement per donar una imatge de més unitat, causaria disfuncions en
el dia a dia de la política, perquè compartir el poder va més enllà de
la simple agregació de diputats. Han de convergir programes electorals,
un programa de govern... Per tant, crec que ara no tindria gaire
sentit', destaca quan se li pregunta si ERC hauria d'entrar a
l'executiu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada