Catalunya, al patíbul
El govern del PP i el CGPJ conclouen la implantació d'un Tribunal Constitucional amb majoria conservadora contrària a les reivindicacions sobiranistes i competencials
Rajoy s'assegura guanyar els litigis entre l'Estat i la Generalitat
07/06/13 02:00 - madrid - Montse OlivaSense pietat. D'aquí a poques hores hi haurà un Tribunal Constitucional –format per dotze
Aragón va aconseguir trencar les tesis del seu sector ideològic –el progressista–, que es deia que eren més favorables a no acarnissar-se en excés amb el text català, i en l'últim tram de les deliberacions va alinear-se amb els conservadors, els quals prèviament havien aconseguit apartar Pablo Pérez-Tremps amb el pretext que havia assessorat la Generalitat. El resultat de la batussa és la sentència del juny del 2010.
El nou tema estel·lar
Sens
dubte, l'Estatut va ser l'assumpte per excel·lència del mandat del TC
que, a partir d'avui –si finalment es confirmen els quatre relleus que
falten–, s'acomiadarà del tot. Avui, la resolució de la declaració del
Parlament del 25 de gener és el tema català que desperta més interès,
encara que, a diferència de l'Estatut, no es preveu que provoqui una
nova guerra entre bàndols. De fet, la nova composició del TC,
aparentment més hostil, no farà altra cosa que ratificar –aportant
arguments de fons– el cop de porta de l'actual equip de magistrats,
dirigit pel progressista Pascual Sala, que va decidir suspendre la
declaració sense vacil·lacions. El dret a decidir que reclama el
Parlament tampoc no hauria tingut millor destí amb els que fins ara han
controlat l'òrgan.
Així,
malgrat el rebombori polític i mediàtic que ha generat, el text
sobiranista no és la qüestió judicial que més neguitejava Mariano Rajoy
en el moment d'obrir les notificacions del TC. Hi ha molts altres
assumptes catalans que fan que l'executiu del PP vulgui tenir el control
del tribunal. Són casos que ja s'acumulen als despatxos d'aquesta
institució o que hi arribaran en un futur: l'euro per recepta, les taxes
judicials i bancàries, el retorn de les curses de toros a Catalunya, el
paquet de retallades en serveis socials, la llei de consultes o la
futura norma educativa estatal. I no només en qüestions catalanes li
convé tenir un TC apamat, la majoria conservadora en aquest tribunal li
garantirà vèncer les últimes resistències a la seva obra de govern en
decisions cabdals, com són la reforma laboral, les pensions o
l'avortament.
Alguns interlocutors de la Generalitat ja han pogut comprovar amb quin deler espera Rajoy els relleus en el TC, sobretot quan se li qüestiona la constitucionalitat de determinades lleis estatals en discussió –com per exemple la LOMQE– i se li planteja la possibilitat que pugin acabar als tribunals per un conflicte de competències. En vista d'això, des dels àmbits ministerials se'ls recorda que, facin el que facin, toparan amb el mur insalvable d'un tribunal amb una composició nítidament conservadora (de set a cinc) i de la qual no esperen cap dissidència.
Alguns interlocutors de la Generalitat ja han pogut comprovar amb quin deler espera Rajoy els relleus en el TC, sobretot quan se li qüestiona la constitucionalitat de determinades lleis estatals en discussió –com per exemple la LOMQE– i se li planteja la possibilitat que pugin acabar als tribunals per un conflicte de competències. En vista d'això, des dels àmbits ministerials se'ls recorda que, facin el que facin, toparan amb el mur insalvable d'un tribunal amb una composició nítidament conservadora (de set a cinc) i de la qual no esperen cap dissidència.
Temps de litigis
És
dóna la circumstància que quan el PP ha governat amb majoria absoluta
hi ha hagut els índexs més alts de litigis. Va ser així entre el 2003 i
el 2004, en temps de José María Aznar, i tot indica que el mandat de
Rajoy no serà més relaxat. El perquè s'ha de buscar en el fet que el
diàleg polític entre partits i governs es fa innecessari quan un
executiu té la paella pel mànec i, en aquest cas, se li afegeix que, a
més, en l'àmbit judicial l'Estat també té totes les de guanyar. El que
no van voler discutir Aznar i Pujol en el seu dia o la falta d'entesa
entre Rajoy i Mas converteix el TC en un dels pocs canals de comunicació
endues administracions, encara que només sigui per intercanviar-se
demandes i recursos.
La batalla dels noms
En espera dels
quatre membres del TC que previsiblement avui sortiran del Consell de
Ministres per substituir Pérez-Tremps i Aragón, i de l'acord que ha de
tancar el CGPJ per designar els que han de rellevar Pasqual Sala i Ramón
Rodríguez-Arribas, el sector progressista, del qual forma part la
catalana Encarna Roca –avalada també per CiU– tindrà poc pes en les
decisions futures. Els noms que sonen en la quota del govern del PP són
l'advocat de l'Estat Javier Borrego, el jurista Enrique Arnaldo, el
rector de la Universitat Rey Juan Carlos, Pedro González-Trevijano i el
jutge Enrique López. Aquest últim és el candidat que en temps de
Rodríguez Zapatero va ser vetat pel PSOE i es va convertir en un dels
motius principals pel qual no es va fer la renovació que tocava el 2009.
Tots tenen un perfil indiscutiblement conservador. Mentrestant, el CGPJ
manté el conflicte obert sobre diversos aspirants, dels quals només
poden quedar dos: un de progressista i un de conservador. Els més ben
situats són Juan Antonio Xiol Ríos, Cándido Conde-Pumpido, José López
García de la Serrana i Roberto Enríquez. I el que té més punts per
ocupar la presidència que deixarà Sala és el conservador Francisco Pérez
de los Cobos.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/652718-catalunya-al-patibul.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui
********
Qui era Montesquieu?
Aquesta podria ser la resposta de l’executiu central quan algú li esmenta la separació de poders. Òbviament, la incursió del poder executiu dins del poder judicial és quelcom que s’ha vingut donant des de fa temps. No només els populars n’han fet ús, sinó que també els socialistes ho varen fer en el seu moment. La prova més evident d’aquesta politització constant és el Tribunal Constitucional. Avui, amb tota probabilitat, es renovaran quatre dels dotze magistrats del ple.En efecte, els quatre magistrats que es renovaran corresponen a la designació de dos membres per part de l’executiu central, i els altres dos per part del Consell General del Poder Judicial. La dinàmica que compren la renovació de quatre magistrats cada tres anys es completa amb el nomenament de quatre membres per part del Congres dels Diputats i quatre més per part del Senat.
Doncs bé, feta la renovació el bloc conservador obtindrà majoria dins de l’alt tribunal. Per la seva banda, fent gala d’una aparent neutralitat el CGPJ nombrarà a un candidat progressista i a un conservador. El codi és clar entre els dos bàndols, tu votes el meu, nosaltres votem al vostre.
Un nou tribunal que haurà de fer front a totes les lleis conflictives d’aquesta legislatura, inclosa la consulta sobiranista. És a dir, esdevindrà un Tribunal Constitucional encara menys favorable a Catalunya, i més polititzat. Però aquest no és l’únic cas indigne d’incursió política. Les darreres actuacions de la fiscalia, controlada per Alberto Ruiz Gallardon, porten al ridícul. Ara resulta que el fiscal del cas Blesa investigarà al seu magistrat per prevaricació. Quina casualitat que justament en la causa dels amics del govern el jutge pugui haver prevaricat. Una reforma legislativa que garantitzi la independència entre els tres poders fàctics és urgent i necessària.
En definitiva, si Montesquieu aixequés el cap tornaria a morir de l’espant.
Opina a cartes@intocabledigital.cat
http://intocabledigital.cat/qui-era-montesquieu/48925/?utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=qui-era-montesquieu
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada